11
de maig
del
2022
Actualitzat
el
12
de maig
a les
20:23h
La Generalitat de Catalunya només ha cobrat 2 dels 7 expedients oberts -des del 2015 per accidents de muntanya per causes d'imprudència o males pràctiques. Així ho ha fet públic el conseller d'Interior, Josep Ignasi Elena, en resposta a les preguntes presentades pel PSC sobre el nombre de casos gestionats entre el 2015 i fins ara. El document especifica que només s'han pagat dos rescats, quatre es troben en via executiva, i un es va anul·lar per estimació del recurs presentat.
La llei estableix una taxa pel rescat o per la mobilització dels Bombers de la Generalitat en aquells accidents causats per una imprudència o una mala pràctica, en concret, si té lloc en zones assenyalades com a perilloses o d'accés prohibit, si les persones rescatades o salvades no duien l'equipament adequat per a la pràctica de l'activitat o si la persona sol·licita el servei sense que hi hagi motius objectivament justificats.
La quota de la taxa es determina, d'una banda, a partir del nombre d'efectius i mitjans, tant personals com materials, que intervinguin en la prestació del servei i, de l'altra, segons el temps invertit per cadascun dels efectius i mitjans. Els imports són per unitat i hora: 41,80 euros pels bombers, 54,25 euros pels vehicles i 3.151,30 euros pels helicòpters.
El document presentat per Interior detalla que, des del 2015, només s'ha cobrat un rescat a Montserrat en zona tancada senyalitzada perillosa per un valor de 1.440,17 euros, amb data de l'1 de juliol del 2018. I un segon rescat de dos excursionistes al refugi de muntanya deComa de Vaca que no duien l'equipament adequat per a l'activitat en ple confinament i estat d'alarma el 15 de març del 2020. En aquest cas s'ha cobrat una multa de 1.303,02 euros i queda pendent una altra amb el mateix valor econòmic que es troba en via executiva. La resta (4) amb quantitats de 1.440,17 euros, 9.866,51 euros, 4.983,01 euros i 1.303,02 euros estan en via executiva. D'altra banda, el cobrament del rescat d'un ciclista a Llagostera, amb un cost de 6.420,20 euros, va quedar anul·lat per estimació del recurs presentat.
D'aquestes dades, segons el PSC, "es dedueix que més del 95% del cost dels rescats van a càrrec de l’erari públic" i que les sancions només s'apliquen "en comptadíssimes ocasions". Afegeixen "ser conscients de les dificultats d’imputar causes d’imprudència i males pràctiques en alguns casos, però no en centenars d’altres, en què s’ha constatat la falta de preparació, la inadequació de vestimenta o equipament, o fins i tot la contravenció de fer pràctiques per causes meteorològiques, entre d’altres".
Els socialistes denuncien que la baixa aplicació de la normativa (7 expedients sancionadors oberts en 7 anys) "suposa un incentiu per continuar vulnerant les normes". Creuen que les dades "no estan justificades" i més quan "cada setmana hi ha actuacions dels cossos d'emergència per situacions d'aquest tipus.
La llei estableix una taxa pel rescat o per la mobilització dels Bombers de la Generalitat en aquells accidents causats per una imprudència o una mala pràctica, en concret, si té lloc en zones assenyalades com a perilloses o d'accés prohibit, si les persones rescatades o salvades no duien l'equipament adequat per a la pràctica de l'activitat o si la persona sol·licita el servei sense que hi hagi motius objectivament justificats.
La quota de la taxa es determina, d'una banda, a partir del nombre d'efectius i mitjans, tant personals com materials, que intervinguin en la prestació del servei i, de l'altra, segons el temps invertit per cadascun dels efectius i mitjans. Els imports són per unitat i hora: 41,80 euros pels bombers, 54,25 euros pels vehicles i 3.151,30 euros pels helicòpters.
El document presentat per Interior detalla que, des del 2015, només s'ha cobrat un rescat a Montserrat en zona tancada senyalitzada perillosa per un valor de 1.440,17 euros, amb data de l'1 de juliol del 2018. I un segon rescat de dos excursionistes al refugi de muntanya deComa de Vaca que no duien l'equipament adequat per a l'activitat en ple confinament i estat d'alarma el 15 de març del 2020. En aquest cas s'ha cobrat una multa de 1.303,02 euros i queda pendent una altra amb el mateix valor econòmic que es troba en via executiva. La resta (4) amb quantitats de 1.440,17 euros, 9.866,51 euros, 4.983,01 euros i 1.303,02 euros estan en via executiva. D'altra banda, el cobrament del rescat d'un ciclista a Llagostera, amb un cost de 6.420,20 euros, va quedar anul·lat per estimació del recurs presentat.
D'aquestes dades, segons el PSC, "es dedueix que més del 95% del cost dels rescats van a càrrec de l’erari públic" i que les sancions només s'apliquen "en comptadíssimes ocasions". Afegeixen "ser conscients de les dificultats d’imputar causes d’imprudència i males pràctiques en alguns casos, però no en centenars d’altres, en què s’ha constatat la falta de preparació, la inadequació de vestimenta o equipament, o fins i tot la contravenció de fer pràctiques per causes meteorològiques, entre d’altres".
Els socialistes denuncien que la baixa aplicació de la normativa (7 expedients sancionadors oberts en 7 anys) "suposa un incentiu per continuar vulnerant les normes". Creuen que les dades "no estan justificades" i més quan "cada setmana hi ha actuacions dels cossos d'emergència per situacions d'aquest tipus.