20
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
10:24h
El monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà acull, des d'aquest 23 d'abril, l'exposició itinerant "El romànic del temps d'Oliba. Castells, esglésies i monestirs restaurats per la Diputació de Barcelona", que mostra, mitjançant documents gràfics, maquetes i peces originals, les característiques arquitectòniques i funcionals dels edificis romànics intervinguts per la Diputació de Barcelona, exemplificats en els casos del monestir de Sant Llorenç, el castell de Boixadors (l'Anoia) i l'església de Santa Maria de Matadars (el Bages), on també es podrà visitar la mostra en els pròxims mesos.
Des de fa més de cent anys, la Diputació ha salvaguardat i restaurat alguns dels edificis més representatius del romànic català del temps d'Oliba (972-1046). En total, ha intervingut en 33 castells, 135 esglésies i 14 monestirs romànics d'aquella època, que es concentren, majoritàriament, en les comarques barcelonines. En la mostra, també s'explica el procés de restauració que hi ha efectuat el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, que s'encarrega de donar suport als ajuntaments en la protecció i valoració del seu patrimoni arquitectònic, arqueològic i urbanístic, i que en garanteix la conservació per al gaudi de les generacions futures a través d'estudis previs, projectes i obres.
El monestir de Sant Llorenç és un dels grans conjunts monàstics catalans. Està situat estratègicament prop de l'aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat, on, segles a venir, es va fundar el poble de Guardiola de Berguedà. Va ser protegit per la casa comtal d'Oliba des de mitjans del segle X i ell mateix, encara infant, va assistir a la consagració de la basílica romànica del cenobi l'any 983. Ha estat restaurat en dues fases, entre els anys 1982-1988 i 1996-2008. En la primera es va recuperar l'alçada interior original de les naus de l'església, l'espai de la cripta i el campanar. En la segona, l'espai original del temple, les ales que restaven dempeus de l'antic claustre, l'antic hospital i la contemplació de l'interior de l'església tal com es trobava al segle XV, amb la tribuna central.
Oliba va exercir de noble, abat i bisbe de Vic a partir del 1018, i va viure les profundes transformacions socials, polítiques i econòmiques produïdes a Europa occidental entorn de l'any 1000. En aquest context, va obrir-se pas un nou estil artístic, el romànic, al qual s'adscriuen castells, esglésies i monestirs construïts o reformats per iniciativa d'Oliba. Aquests tipus d'edificis es van convertir en elements vertebradors del territori i de la població que els habitava, en ple procés de feudalització d'una zona de frontera sota domini del regne de França, que limitava amb al-Àndalus.
En l'acte de presentació, el diputat d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Pere Pons ha subratllat que ara, novament, l'exposició es pot visitar físicament després de l'aturada forçada per la pandèmia de la Covid, i com "gràcies a l'inici d'aquesta itinerància, la ciutadania podrà gaudir de la mostra directament al territori: primer a la comarca del Berguedà i més endavant a l'Anoia i el Bages". "Tornar a posar en marxa l'exposició és una gran satisfacció sobretot en indrets tan emblemàtics com el monestir de Sant Llorenç, que acull la mostra i que ofereix activitats culturals setmanals omplint de vida aquest espai singular, fins i tot estem treballant per poder portar la mostra més enllà dels Pirineus en indrets que han tingut una relació estreta amb el Romànic i l'Abat Oliba", ha afirmat Pons.
En aquesta línia Pons també ha volgut destacar "la feina que realitza la Diputació a través del seu Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), que treballa per recuperar i conservar el patrimoni per les generacions futures, així com la inversió que en fa la corporació, que destina anualment en actuacions al patrimoni gairebé 5 milions d'euros i que, enguany, ha aprovat el Programa Sectorial de rehabilitació i millora d'edificis, edificacions i jaciments arqueològics locals amb valors patrimonials a través del Pla de concertació Xarxa de Governs Locals 2020-2023, que compta amb un pressupost de 15 milions d'euros".
Per la seva banda, l'alcalde de Guardiola de Berguedà, Josep Lara ha agraït a la Diputació de Barcelona el suport rebut en la restauració del monestir de Sant Llorenç, ja que "grans projectes d'aquests tipus serien inviables sense el suport de la corporació". Ha afegit que "per a Guardiola de Berguedà és un orgull acollir l'exposició en un indret tan emblemàtic com el Monestir, que és sens dubte, la joia del Romànic al Berguedà".
Finalment, el comissari Joan Closa ha fet una explicació en detall de l'exposició i ha destacat la feina desenvolupada per l'SPAL al llarg de tota la seva història, que es remunta a més d'un segle d'existència, alhora que ha destacat els tres grans espais representats a la mostra que són: El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el castell de Boixadors i l'Església de Santa Maria de Matadars.
Des de fa més de cent anys, la Diputació ha salvaguardat i restaurat alguns dels edificis més representatius del romànic català del temps d'Oliba (972-1046). En total, ha intervingut en 33 castells, 135 esglésies i 14 monestirs romànics d'aquella època, que es concentren, majoritàriament, en les comarques barcelonines. En la mostra, també s'explica el procés de restauració que hi ha efectuat el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, que s'encarrega de donar suport als ajuntaments en la protecció i valoració del seu patrimoni arquitectònic, arqueològic i urbanístic, i que en garanteix la conservació per al gaudi de les generacions futures a través d'estudis previs, projectes i obres.
El monestir de Sant Llorenç és un dels grans conjunts monàstics catalans. Està situat estratègicament prop de l'aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat, on, segles a venir, es va fundar el poble de Guardiola de Berguedà. Va ser protegit per la casa comtal d'Oliba des de mitjans del segle X i ell mateix, encara infant, va assistir a la consagració de la basílica romànica del cenobi l'any 983. Ha estat restaurat en dues fases, entre els anys 1982-1988 i 1996-2008. En la primera es va recuperar l'alçada interior original de les naus de l'església, l'espai de la cripta i el campanar. En la segona, l'espai original del temple, les ales que restaven dempeus de l'antic claustre, l'antic hospital i la contemplació de l'interior de l'església tal com es trobava al segle XV, amb la tribuna central.
Oliba va exercir de noble, abat i bisbe de Vic a partir del 1018, i va viure les profundes transformacions socials, polítiques i econòmiques produïdes a Europa occidental entorn de l'any 1000. En aquest context, va obrir-se pas un nou estil artístic, el romànic, al qual s'adscriuen castells, esglésies i monestirs construïts o reformats per iniciativa d'Oliba. Aquests tipus d'edificis es van convertir en elements vertebradors del territori i de la població que els habitava, en ple procés de feudalització d'una zona de frontera sota domini del regne de França, que limitava amb al-Àndalus.
En l'acte de presentació, el diputat d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Pere Pons ha subratllat que ara, novament, l'exposició es pot visitar físicament després de l'aturada forçada per la pandèmia de la Covid, i com "gràcies a l'inici d'aquesta itinerància, la ciutadania podrà gaudir de la mostra directament al territori: primer a la comarca del Berguedà i més endavant a l'Anoia i el Bages". "Tornar a posar en marxa l'exposició és una gran satisfacció sobretot en indrets tan emblemàtics com el monestir de Sant Llorenç, que acull la mostra i que ofereix activitats culturals setmanals omplint de vida aquest espai singular, fins i tot estem treballant per poder portar la mostra més enllà dels Pirineus en indrets que han tingut una relació estreta amb el Romànic i l'Abat Oliba", ha afirmat Pons.
En aquesta línia Pons també ha volgut destacar "la feina que realitza la Diputació a través del seu Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), que treballa per recuperar i conservar el patrimoni per les generacions futures, així com la inversió que en fa la corporació, que destina anualment en actuacions al patrimoni gairebé 5 milions d'euros i que, enguany, ha aprovat el Programa Sectorial de rehabilitació i millora d'edificis, edificacions i jaciments arqueològics locals amb valors patrimonials a través del Pla de concertació Xarxa de Governs Locals 2020-2023, que compta amb un pressupost de 15 milions d'euros".
Per la seva banda, l'alcalde de Guardiola de Berguedà, Josep Lara ha agraït a la Diputació de Barcelona el suport rebut en la restauració del monestir de Sant Llorenç, ja que "grans projectes d'aquests tipus serien inviables sense el suport de la corporació". Ha afegit que "per a Guardiola de Berguedà és un orgull acollir l'exposició en un indret tan emblemàtic com el Monestir, que és sens dubte, la joia del Romànic al Berguedà".
Finalment, el comissari Joan Closa ha fet una explicació en detall de l'exposició i ha destacat la feina desenvolupada per l'SPAL al llarg de tota la seva història, que es remunta a més d'un segle d'existència, alhora que ha destacat els tres grans espais representats a la mostra que són: El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el castell de Boixadors i l'Església de Santa Maria de Matadars.