Xavier Orcajo (Santa Perpètua de Mogoda, 1985) és responsable del centre de nutrició canina i felina Ranxo de la Font del Ros i, des del 2019, president de la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) de Berga, l'associació de referència del sector comercial de la ciutat que en els darrers anys ha experimentat un creixement exponencial arribant a la vora dels 170 socis.
Des de l'UBIC exigeixen un canvi a les administracions, que passi per executar les demandes de l'entitat i el desplegament del Pla deReactivació Econòmica de la Comarca, cabdals pel desenvolupament econòmic del Berguedà. Conversem sobre les conseqüències de la pandèmia en el teixit comercial, els problemes i els entrebancs que tenen els comerciants, així com els reptes i les perspectives de futur que planteja l'actual junta de Bergacomercial.
- Quins efectes ha generat en el teixit comercial de la ciutat aquests dos anys de tancaments i restriccions?
- Els efectes reals es començaran a veure a partir d'ara. Durant la pandèmia vam tenir el paraigua del govern espanyol amb els préstecs ICO, que tenen dos anys de carència. De manera que aquest maig o juny començaran a vèncer i s'hauran de tornar els diners. Ara caldrà veure si hem sigut capaços de generar els mateixos ingressos que abans de la pandèmia. Si és així, els préstecs es podran tornar, sinó, hi haurà botigues que aniran ofegades i hauran de tancar, i d'altres, que fins ara havien anat bé, hauran de gastar els estalvis en aquest deute.
Tampoc sé dir-te si hem estat capaços de recuperar els nivells de consum d'abans de la pandèmia, cal tenir en compte que els hàbits de consum han canviat molt. La percepció, però, és que estem un punt per sota. Un altre factor que ho determina és l'encariment de les matèries primes, que fa pujar el preu dels nostres productes i fa que la gent tingui menys poder adquisitiu.
- Hi ha comerços que s'han vist abocats a baixar la persinada definitivament?
- Sí, d'entrada ja me'n venen cinc al cap. El que preocupa molt és que dos d'aquests comerços pertanyen a un dels sectors més potents de la comarca -alimentació- amb consumidors provinents de fora del Berguedà. El fet que en aquest àmbit hagin tancat dos negocis antics, diu molt sobre quina és la situació que vivim. També cal llegir més enllà del factor econòmic per entendre aquests tancaments i és que la comarca té una falta de personal qualificat, i això fa que s'hagin de treballar moltes hores o que no es paguin els sous adequats.
"Ara que tenim la partida de 300.000 euros del Consell, ens falta un lideratge fort per entomar els reptes del Pla de Reactivació"
- Ha existit un acompanyament per part de les administracions durant aquests dos anys pandèmia?
- L'Ajuntament ens ha acompanyat, però amb les butxaques buides. Hem mantingut molt contacte, moltes reunions i ens ha valorat molt, però a la pràctica efectiva, és una administració que no té recursos, de manera que ens ha ajudat poc en tot allò que necessitàvem. Ens costa que totes les àrees del govern municipal entenguin de la transversalitat del comerç en la ciutat, no obstant això, a poc a poc ho anem aconseguint. Pel que fa a la Generalitat, ens hem sentit acompanyats. Hem vist incrementades les subvencions i les reunions de màxim nivell amb alts representats. Per últim, el Consell Comarcal ha buscat més la foto que la feina real. Ha pensat més a fer política que entendre que nosaltres, que estem al peu del canó, coneixem millor la realitat. Tampoc s'ha valorat prou la feina altruista que estem fent amb l'ACEB i costa fer-la entendre. Tot i això, crec que l'època de més tensió ha servit per baixar la pilota a terra i recapacitar. Ara que ja tenim una partida econòmica, ens falta un lideratge fort per entomar els reptes del Pla de Reactivació.
- La Covid ha enderrerit projectes que eren essencials pel desenvolupament econòmic?
- Aquests dos anys han servit per destapar les cartes, deixant a més d'un amb el cul a l'aire. En situacions com aquestes el que cal fer és no parar els projectes, sinó accelerar-los i prioritzar-los, com l'objectiu 2025, que demanava atacar una sèrie de decadències i problemàtiques de manera urgent. La inacció ha portat que el problema s'accelerés i cal avançar-ne la solució. En aquest cas no s'ha prioritzat, bé per manca de voluntat o per manca de recursos. De totes maneres cal assenyalar i tocarà assenyalar, en un any hi haurà eleccions municipals i explicarem les coses tal com han sigut.
"Aquest consistori porta 7 anys eixugant un deute, però s'ha de saber gestionar el mentrestant"
- Al 2019, quan va entrar a presidir l'UBIC, ja posava sobre la taula propostes concretes que calia solucionar. Parlava de la bruticia al carrer, la millora en la neteja de l'espai urbà, de l'enllumenat o el bon tracte al turisme. Tot això s'ha abordat?
- Tot això són polítiques estructurals i urbanes, bàsiques d'un ajuntament, que en la gran majoria, no s'han abordat, fet que ens han portat a la situació que estem. Aquest consistori fa 7 anys que eixuga un deute, i quedi dit que a nosaltres ens sembla molt bé reduir-lo perquè et dona una capacitat d'inversió futura, però s'ha de saber gestionar el mentrestant, provocant una gran degradació en l'estructura urbana de Berga, i creiem que ha estat un error de l'equip de govern. La inversió a la Ronda Moreta o d'altres que es preveuen arriben tard, però celebrem que almenys s'hi hagin posat.
- Quina és la relació entre els comerciants i l'Ajuntament de Berga?
- Hi ha sintonia i discrepàncies a l'hora de prioritzar temes. Soc una persona a qui li agrada discutir i parlar amb gent que pensa diferent, això fa que una conversa sigui molt més enriquidora. El debat permet confrontat els punts de pista i arribar a una conclusió molt millor. En altres administracions hi ha més política que diàleg i no es compta tant amb nosaltres, però seguirem intentant-ho.
"Del Consell i l'Agència sempre ens falten els recursos o la voluntat"
- A qui es refereix?
- Em refereixo al Consell Comarcal del Berguedà i a l'Agència del Desenvolupament. Uns tenen els recursos i els altres la voluntat. Però sempre ens falta una cosa o l'altre. Ens volen fer passar que posar una carpa en un municipi és promoció econòmica, evidentment tot ajuda, però aquest tipus d'accions formen part de l'acció de govern de cada municipi i que compten amb l'ajuda del Consell Comarcal.
Nosaltres demanem accions concretes per promocionar el comerç, la indústria, l'hostaleria i el turisme, que estiguin plasmades sobre el paper i reforçades amb dades, és a dir, tot allò que teníem projectat al Pacte de Reactivació Econòmica (Pacte de l'Estany Clar). Cal accelerar-ho i començar-ho a fer ara que sembla que tindrem partida econòmica.
- Quines són les carpetes pendents del comerç que s'han d'afrontar?
- Per una banda, patim una descapitalització del consum: la gent es gasta els diners fora de la comarca. I això s'accentua en el sector de productes no essencials, on la xifra de fugues s'enfila fins al 40%. En aquest sentit, nosaltres plantegem un seguit d'accions que van encarades a millorar la visibilitat de l'oferta de la comarca per evitar, precisament, que la gent marxi pensant que no pot trobar un producte. La prioritat és retenir el consumidor i trencar estigmes relacionats amb els preus o la falta d'oferta. Si ho abordem, ens ajudarà que el comerç creixi.
La fuga de consumidors provoca descapitalització, atur, precarietat i manca de vida als municipis. Si minimitzem el percentatge, es traduirà amb més gent als nostres carrers. Totes les accions concretes per a desenvolupar el comerç estan establertes i pressupostades en el nostre pla de treball i és urgent accelerar-les. El principal problema que hem tengut fins ara és que ens ha faltat finançament per executar-les. Les administracions ens donen poc o res.
- Les gangues d'hivern van ser la primera prova de foc per valorar el funcionament de l'obra de la Ronda Moreta, o és massa d'hora per parlar-ne?
- Les gangues han anat bé, el feedback que tenim en aquest eix és positiu. El feedback que tenim a l'eix del carrer major és molt bo, només havies de passejar el dissabte al matí per allà. Jo crec que la durada de 5 mesos de les obres que hem tingut, ens ha fet perdre la perspectiva del que hi havia abans i del que hi ha ara. Però si recordem que abans era una carretera que gairebé no s'hi passava amb un cotxet, que havies de vigilar que no t'atropellessin i que incomodava l'accés al carrer major, veiem com ara és absolutament al contrari: la gent ha pres el carrer, passeja còmodament i la prioritat és el vianant. Segur que això ens ajuda a poc a poc en l'afluència. Tardarà una mica perquè són hàbits i s'han d'anar canviant, però jo crec que els veïns s'aniran fent seva la zona i creixerà.
"Els pressupostos de l'Ajuntament són els més importants de l'última dècada, però també poden ser els més decebedors de la història"
- L'alcalde Ivan Sànchez declarava fa uns dies davant els mitjans que el govern municipal havia iniciat un canvi de rumb, aquest darrer any, en les polítiques d'inversió. Heu percebut aquest gir des del relleu de Montse Venturós?
- Sí, però no crec que sigui un tema de personalitat ni que uns en sàpiguen més que altres. Crec, sincerament, que aquest equip de govern, amb l'experiència que hi havia dels últims anys, s'ha adonat que calia un canvi de rumb en la política de retallades per eixugar el deute i zero inversió. En aquest sentit, crec que nosaltres, com uns altres actors de la ciutat, hem sabut convèncer la línia que s'havia de portar i els punts que s'havien de tractar. Ara, esperem que aquest canvi de línia, que es veu plasmat en uns pressupostos aprovats amb un amplíssim consens, passi de les paraules als fets. Aquesta ciutat necessita fets. Per nosaltres, són els pressupostos més importants de l'última dècada, com a mínim. Ja que posen dues o tres marxes més a la velocitat que necessitem. Però poden ser també els pressupostos més decebedors de la història. Depèn de l'equip de govern.
- En una entrevista a NacióBerguedà del 2019 comentava que un dels primers objectius a assolir de la junta era unir els diferents eixos comercials de la ciutat. S'ha aconseguit?
- Es va aconseguir ràpidament, en només tres mesos. Nosaltres ho teníem molt clar i els estudis de l'APEU ho reafirmen: Bergacomercial és un sol eix que va del carrer del Roser fins al passeig de la Indústria, connectat per la zona del barri vell. Té totes les característiques perquè ho sigui. De moment, celebrem que hem sabut unir els eixos pel que fa a l'acció, mantenint la idiosincràsia de cada punt. També hem aconseguit professionalitzar l'entitat, que ens portarà a millorar i optimitzar els recursos. Hem sabut liderar i esdevenir un suport en època de pandèmia, quan teníem les administracions sobrepassades, i això s'ha vist valorat per part dels botiguers amb l'increment de socis, passant de 120 a 170 des que vam començar el 2019. Ho seguim veient amb la gran participació en les nostres accions i en l'aproximació amb les administracions. Tot això ha generat una sèrie de feedbacks positius que fan que encara tinguem més arguments per continuar creixent. Això no s'ha acabat pas.
"Queda un any on es poden fer moltes coses. Si ens surten bé, plegarem abans, sinó, seguirem una mica més"
- Això vol dir que repetireu candidatura per a presidir l'UBIC?
- Ser president de Bergacomercial no té un sou, és "amor a l'arte pur i dur". Jo tinc el meu negoci, la meva botiga i li he de dedicar temps, i tot el temps que dedico a l'UBIC, no el dedico al meu negoci. Per tant, la meva idea és deixar això encarat el màxim possible i dedicar-me a la meva botiga. Ara bé, si no es poden assolir els objectius, ho deixaria quan estiguin el màxim d'encarats possible. Podria presentar-me, ser reelegit i plegar a mitja legislatura un cop la feina estigués feta. No m'agrada funcionar i valorar per legislatures, sinó per projectes. Hem patit una pandèmia que ens ho ha remogut tot i, potser, fa que necessitem una mica més de temps. De totes maneres, queda un any on es poden fer moltes coses. Si ens surten bé, plegarem abans, sinó, seguirem una mica més.