Consulta tots els actes pels 400 anys dels Plens i les Maces de la Patum

La colla havia de celebrar l'aniversari el 2021, però la pandèmia ho va impedir

Joan Obiols
17 de febrer del 2022
Actualitzat a les 15:32h
L'últim salt de plens de dijous i diumenge serà sense música durant el primer minut
L'últim salt de plens de dijous i diumenge serà sense música durant el primer minut | NacióBerguedà
La colla dels Plens i les Maces celebraran aquesta Patum 2022 -si la pandèmia ho permet- els 400 anys d'història. La comparsa havia de fer-ho el 2021, però el Covid ho va impedir. Aquest dijous, han presentat el conjunt d'actes de l'aniversari en una roda de premsa al local del Grup Horitzó del Berguedà, una entitat que des de l'organització han volgut implicar per donar una doble vessant a la festa: "Volem fer una menció especial a la salut mental i és un acte de justícia social implicar-hi el Grup", ha indicat el cap de colla, Joan Sala, de manera que destinaran tots els beneficis de les activitats a aquesta entitat berguedana que és pionera i referent en la lluita contra l'estigma de les malalties mentals i per la integració de persones amb risc d'exclusió social. 

La gran sorpresa serà durant el primer salt de maces de la nit de dijous i diumenge, que es farà amb les "maces plenes", una combinació entre les maces i els plens: les persones que saltin portaran la maça amb el fuet corresponent, però s'hi sumarà la vestimenta dels plens, amb els 9 fuets i la careta.

Una altra novetat serà el segon salt de plens de dijous i diumenge, que es farà amb un primer minut sense música i només s'acompanyarà amb el ritme del tabal, tal com es feia abans que Joaquim Serra inventés la música dels plens. El 2015, ja es va fer el mateix per commemorar els 125 anys de la música. Llavors, al segon salt de plens de dijous, no va haver-hi música en els primers 30 segons.

D'altra banda, els salts de maces de lluïment s'obriran a sorteig popular. També el salt de maces plenes de dijous i diumenge a la nit i els salts de plens, tal com s'havia fet en els últims anys. Així, s'organitzaran un total de 3 sortejos que estaran oberts a tothom, a persones de fora i de Berga. Pròximament, se'n detallarà el funcionament.

A tot això, la comparsa vendrà marxandatge amb el disseny d'una figura que representa les maces plenes i que ha creat l'artista berguedà Salvador Vinyes, qui ha volgut representar un símbol "en moviment, que mostri la unió entre les masses i els plens i que vagi a l'essència de la festa", ha explicat Vinyes.
 

Membres de la colla i el Grup Horitzó amb el logo dels 400 anys de les maces i els plens. Foto: Joan Obiols


A partir de sant Jordi, es podran comprar samarretes, mocadors, imants, adhesius pel cotxe i figures decoratives de la figura que commemora els 400 anys dels plens i les maces. El principal punt de venda serà el Grup Horitzó del Berguedà, que en rebrà els beneficis, però es convida a la resta de comerços de la ciutat a sumar-se a la venda: "Amb la unió i la col·laboració de la gent s'aconsegueixen les fites", ha defensat Joan Sala. 

El Grup Horitzó del Berguedà, un imprescindible
Des dels plens i les maces s'ha volgut compartir els actes de commemoració dels 400 anys d'història amb el Grup Horitzó del Berguedà, que s'encarregarà de gestionar la producció i la venda de les samarretes i del marxandatge . D'aquesta manera, es vol ajudar l'entitat a mantenir la seva activitat contra l'estigma de les malalties mentals i els16 llocs de treball de persones amb problemes de salut mental i amb risc d'exclusió social.

Per la seva banda, Charo Diez del Grup Horitzó ha traslladat un "immens" agraïment a la proposta i ha lamentat que la seva és una entitat "desconeguda" per a moltes persones de la comarca. Diez ha volgut destacar la importància d'abordar i treballar la salut mental, més encara després de la pandèmia. Des de l'entitat volen continuar creixent i esperen que els beneficis de la venda de marxandatge els ajudin a contractar dues noves persones a mitjà termini.

El Berguedà dobla la mitjana de persones que s'atenen als centres de salut per trastorns mentals. La comarca se situa al capdamunt del país juntament amb el barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs. Les últimes dades de la Generalitat constaten que els centres de salut de la comarca han atès el 5,39% de persones per aquest problema, molt per sobre del 2,6% de Catalunya.
Arxivat a