08
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
19:38h
El Berguedà es recupera a bon ritme del cop de la pandèmia i tanca el 2020 amb 11.500 llocs de treball, la millor xifra des del 2010 i un 2,3% superior al 2019, just abans de la Covid. Així ho indiquen les últimes dades de l'informe sobre el teixit empresarial i el mercat de treball al Berguedà que han presentat en roda de premsa aquest dimarts el president de la Cambra del Berguedà, Joan Boix, i el president de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, Lluís Vall.
Els dos dirigents coincideixen que la comarca es recupera i s'apropa a les xifres econòmiques del 2019, les més positives dels darrers anys, però que s'estanca i no creix. Per això, han demanat a les administracions "discriminació positiva" pel desenvolupament econòmic del territori. En aquesta línia, des de fa mesos, la patronal i les administracions berguedanes sumen forces davant la Generalitat per la construcció del nou polígon d'Olvan, que ha de servir per disposar de nous terrenys per a la instal·lació d'empreses.
Les dades del tancament del 2021 indiquen que el Berguedà recupera llocs de treball (+5,6%), i que ho fa per sobre de la mitjana catalana (+4,2%). També en el creixement del nombre d'empreses, amb un augment del 3,8%. A Catalunya, la crescuda és menor, amb un 2,4%. De totes maneres, el nombre d'empreses a la comarca no ha recuperat els nivells previs a la Covid, el 2019, el Berguedà tenia 1.304 empreses i, en el tancament del 2021, aquesta xifra s'ha situat en 1.247, és a dir, 57 empreses menys.
Pel que fa al creixement dels sectors econòmics, les dades sobre nousassalariats en el sector dels serveis indiquen 414 nous afiliats, la indústria, 97, la construcció, 45 i, l'agricultura,12. En canvi, els autònoms només creixen als serveis (+38) i la construcció (+7), es mantenen estables en la indústria i disminueixen en l'agricultura (-5). L'informe també mostra que el principal sector econòmic de la comarca és el dels serveis, el qual concentra el 65,6% de treballadors, 7.547 entre assalariats i autònoms; la indústria representa el 18,8% (2.164 treballadors); la construcció el 10,4% (1.198 treballadors), i l'agricultura el 5,2% (598 treballadors).
Un 36% dels berguedans treballa a una altra comarca
Les xifres d'afiliats a la Seguretat Social(SS) segons residència padronal al Berguedà constaten la millor dada des del 2012, amb 15.618 persones afiliades. Alhora, demostren que el 36% dels berguedans treballen fora de la comarca.
Sobre aquest valor, Lluís Vall ha explicat que els empresaris tenen problemes per trobartreballadors amb capacitació. És a dir, tenen dificultat per contractar personal especialitzat. En aquest sentit, Joan Boix ha defensat que hi ha un marge per fer tornar tots aquests veïns que treballen fora, i ha assenyalat que cal un creixement empresarial en competitivitat i dimensions, de manera que "els sous serien més dignes i hi hauria més llocs de treball especialitzats per a cobrir".
Un atur cronificat del 5%
El Berguedà tanca l'any amb 1.792 persones aturades (10,4%), una xifra que se situa per sota dels nivells previs a la pandèmia i és la segona més baixa d'un desembre des del 2008, i només per sota del 2019, quan es va tancar l'any amb un 10,1% d'atur. Respecte al mateix període del 2020, el descens d'aturats és del 20,8%, un 5% menys que la mitjana de Catalunya, que s'ha situat en el 25,8%.
Si mirem detalladament la incidència per sexe, veiem com la reducció és molt més elevada entre els homes (-28,1%) que entre les dones (-14,6%). Pel que fa a l'edat, la reducció és menys notable a mesura que augmenta. Per exemple, entre els menors de 30 anys el nombre s'ha reduït en un 46,9%, en canvi, en el grup de 55 anys o més, la xifra d'aturats només ha caigut un 0,5%.
El president Lluís Vall ha celebrat les dades d'atur del mes de desembre i ha concretat que "són molt bones" i que cal tenir en compte que la comarca té un atur cronificat del 5%. En referència a aquell col·lectiu de persones que per diferents raons socials tenen moltes dificultats per entrar al món laboral, acostumen a ser perfils de persones de més de 45 anys o sense estudis.
Els dos dirigents coincideixen que la comarca es recupera i s'apropa a les xifres econòmiques del 2019, les més positives dels darrers anys, però que s'estanca i no creix. Per això, han demanat a les administracions "discriminació positiva" pel desenvolupament econòmic del territori. En aquesta línia, des de fa mesos, la patronal i les administracions berguedanes sumen forces davant la Generalitat per la construcció del nou polígon d'Olvan, que ha de servir per disposar de nous terrenys per a la instal·lació d'empreses.
Les dades del tancament del 2021 indiquen que el Berguedà recupera llocs de treball (+5,6%), i que ho fa per sobre de la mitjana catalana (+4,2%). També en el creixement del nombre d'empreses, amb un augment del 3,8%. A Catalunya, la crescuda és menor, amb un 2,4%. De totes maneres, el nombre d'empreses a la comarca no ha recuperat els nivells previs a la Covid, el 2019, el Berguedà tenia 1.304 empreses i, en el tancament del 2021, aquesta xifra s'ha situat en 1.247, és a dir, 57 empreses menys.
Pel que fa al creixement dels sectors econòmics, les dades sobre nousassalariats en el sector dels serveis indiquen 414 nous afiliats, la indústria, 97, la construcció, 45 i, l'agricultura,12. En canvi, els autònoms només creixen als serveis (+38) i la construcció (+7), es mantenen estables en la indústria i disminueixen en l'agricultura (-5). L'informe també mostra que el principal sector econòmic de la comarca és el dels serveis, el qual concentra el 65,6% de treballadors, 7.547 entre assalariats i autònoms; la indústria representa el 18,8% (2.164 treballadors); la construcció el 10,4% (1.198 treballadors), i l'agricultura el 5,2% (598 treballadors).
Un 36% dels berguedans treballa a una altra comarca
Les xifres d'afiliats a la Seguretat Social(SS) segons residència padronal al Berguedà constaten la millor dada des del 2012, amb 15.618 persones afiliades. Alhora, demostren que el 36% dels berguedans treballen fora de la comarca.
Sobre aquest valor, Lluís Vall ha explicat que els empresaris tenen problemes per trobartreballadors amb capacitació. És a dir, tenen dificultat per contractar personal especialitzat. En aquest sentit, Joan Boix ha defensat que hi ha un marge per fer tornar tots aquests veïns que treballen fora, i ha assenyalat que cal un creixement empresarial en competitivitat i dimensions, de manera que "els sous serien més dignes i hi hauria més llocs de treball especialitzats per a cobrir".
Un atur cronificat del 5%
El Berguedà tanca l'any amb 1.792 persones aturades (10,4%), una xifra que se situa per sota dels nivells previs a la pandèmia i és la segona més baixa d'un desembre des del 2008, i només per sota del 2019, quan es va tancar l'any amb un 10,1% d'atur. Respecte al mateix període del 2020, el descens d'aturats és del 20,8%, un 5% menys que la mitjana de Catalunya, que s'ha situat en el 25,8%.
Si mirem detalladament la incidència per sexe, veiem com la reducció és molt més elevada entre els homes (-28,1%) que entre les dones (-14,6%). Pel que fa a l'edat, la reducció és menys notable a mesura que augmenta. Per exemple, entre els menors de 30 anys el nombre s'ha reduït en un 46,9%, en canvi, en el grup de 55 anys o més, la xifra d'aturats només ha caigut un 0,5%.
El president Lluís Vall ha celebrat les dades d'atur del mes de desembre i ha concretat que "són molt bones" i que cal tenir en compte que la comarca té un atur cronificat del 5%. En referència a aquell col·lectiu de persones que per diferents raons socials tenen moltes dificultats per entrar al món laboral, acostumen a ser perfils de persones de més de 45 anys o sense estudis.