IT'S ONLY ROCK'N'ROLL

Elton John: (Algunes) cançons immortals

Elton John: (Algunes) cançons immortals
per Pep Saña, 2 de febrer de 2022 a les 12:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les cançons d'Elton John van des del Glam Rock fins al Pop més comercial, i gairebé tot el que hi ha entremig d’aquest ventall, aquestes son algunes de les millors. Vagi per davant que no és pas que en sigui un gran fan ni un gran seguidor de la seva carrera, almenys els darrers trenta anys, l’ultima vegada que vaig veure a Elton John en directe va ser al 1992 al Mini Estadi del Futbol Club Barcelona, que per cert, va ser un gran concert. Els GRANS tenen això, que et poden agradar més o menys, però mai et deixen indiferent.   

Elton John amb els seus més de 50 anys de carrera, ha publicat més de 30 àlbums d’estudi i ha venut més de 300 milions de discos a tot el mon, és l’únic artista en tenir almenys una cançó a la llista d’èxits Billboard durant 30 anys consecutius, des de 1970 al 2000. Un rècord sorprenent, però lògic si tenim en compte que Elton John és un dels artistes més importants i prolífics que ha generat el Regne Unit. Entre totes aquestes cançons hi ha algunes de les obres més importants, convincents i de més èxit de la història del Rock. Al costat del seu soci, l’escriptor de les seves lletres de tota la vida, Bernie Taupin, i el productor Gus Dudgeon, Elton John va crear una música que el va diferenciar dels seus contemporanis i va ampliar els límits del que significava ser una autèntica estrella del Rock als anys setanta. 


Hi ha una escena a la pel·lícula biogràfica Rocketman del 2019 que posa de manifest el seu talent innat. En el jove Elton John, assegut davant del piano de casa de la seva mare, flueixen en un moment d’inspiració els primers compassos del mega èxit Your Song. Tenint en compte que la cançó es va escriure suposadament en minuts, és un relat que no sembla gaire allunyat de la realitat. Per descomptat, amb un catàleg posterior tan ampli, aquí no pot sortir-hi tot. L’èxit més gran d’Elton John, Candle In The Wind, està omesa deliberadament, pels anys d'empalagosa familiaritat en que l'han convertit, francament, en una d'aquelles cançons que no cal tornar a escoltar una altra vegada. En canvi, aquí n’hi ha d’altres de les millors cançons d'Elton John, les més originals i significatives d’un extens catàleg que ha definit la música britànica.

Your Song (Elton John, 1970)


"Què puc dir, és una cançó perfecta, millora cada cop que la canto", va dir Elton John a Rolling Stone de Your Song al 2013, cosa que podria explicar per què l’ha interpretat l’al·lucinant xifra de més de 2000 vegades en directe des de que la va escriure al 1970, convertint-la en la cançó que més vegades ha interpretat. També pot explicar per què recentment va ser votada com la cançó preferida d'Elton John al Regne Unit. Your Song s'ha convertit en un estàndard no només del catàleg d'Elton John, sinó de tota la música britànica en general. John Lennon va dir sobre la cançó l'any 1975, "recordo haver escoltat Your Song d'Elton John al Estats Units, va ser un dels seus primers grans èxits. I recordo que vaig pensar, genial, és la primera cosa nova que passa des del que ens va passar a nosaltres. Va ser un pas endavant. Hi havia alguna cosa a la seva veu que era una millora respecte a totes les veus angleses fins aleshores".

Elton John va explicar: "Recordo haver-la escrit a l'apartament dels meus pares al nord de Londres, i que Bernie em va donar la lletra, assegut al piano i mirant-la, i dir, Oh!, Déu meu!, aquesta és una lletra tan genial que no la puc cagar. Em va sortir en uns 20 minuts, i quan vaig acabar, li vaig dir que vingués i tots dos vam saber que la teníem. Jo tenia 22 anys, i ell 19, i ens va donar molta confiança. Empty Sky era maca, però molt ingènua. Vam anar fent coses més esotèriques com Take Me To The Pilot, per suposat, però musicalment va ser un gran pas endavant. I com més gran em faig, més canto aquelles lletres i més em ressonen al cap".

Bernie Taupin (que només tenia 17 anys quan va escriure la lletra) va dir sobre la cançó: "És la veu d’ algú que encara no ha experimentat l'amor de cap manera. És una cançó molt virginal. Té una de les lletres més ingènues i infantils de tot el repertori musical, però crec que la raó per la qual encara es manté dempeus és perquè era real en aquell moment".

Elton John - Your Song (Top Of The Pops 1971)



Tiny Dancer (Madman Across The Water, 1971)


Aquest tema va reviure quan la seva popularitat va augmentar amb la inclusió a la pel·lícula Almost Famous (Casi Famosos) (2000), una delicada balada que posa la pell de gallina i que no va aconseguir arribar a les llistes d’èxits en el seu moment al 1971, però s'ha convertit en una de les cançons que defineixen a Elton John des de llavors. Amb un dels riffs de piano més reconeixibles que s'han escrit mai, Tiny Dancer, explica una emotiva història d'amor que despertaria l’alegria, l’escalfor i el desig fins i tot als cors més freds. Bernie Taupin diu: "Vam venir a Califòrnia a la tardor de 1970 i semblava que el sol irradiava de la gent, suposo que estava intentant capturar l'esperit d'aquella època, sobretot per les dones que vam conèixer, especialment a les botigues de roba, restaurants i bars de Sunset Strip. Eren aquells esperits lliures, sexys, amb pantalons curts, bruses d'encaix i per com es movien. Eren molt diferents del que estava acostumat a Anglaterra. Tenien aquella mania de brodar-te la roba i cosir-te "parches" als texans. Et feien de mare i es ficaven al llit amb tu. Era el complex d'Èdip perfecte".

"Tiny Dancer és una cançó complexa, no és fàcil de cantar, però l'àlbum va funcionar de manera brillant", va dir Elton John sobre la cançó. 

Elton John - Tiny Dancer (Live On Old Grey Whistle Test)



Mona Lisas And Mad Hatters (Honky Chateau, 1972)


Aquest tema del cinquè disc d'Elton John, Honky Chateau (1972) que va arribar al número 1 als Estats Units, mostrava de què era capaç quan assolia les cotes del seu brillant període inicial, abans que la seva fascinació per les ulleres, els lluentons, les perruques ostentoses i els barrets amenacessin d'eclipsar el seu talent. Inspirada en la primera visita de Bernie Taupin a Nova York, on va descobrir una ciutat menys saludable del que s'esperava, és com una metàfora de com enfrontar-se a la realitat amb les persones que realment t’importen mentre l'espectacle dels teus somnis s'enfonsa al teu voltant, tal com ho va explicar Bernie Taupin el 2018:

"Aquesta cançó tracta sobre les nostres primeres impressions de la ciutat de Nova York l'any 1970, i si algú hi va estar en aquella època, s'adonarà que Nova York no era tan màgica com probablement es presentava a la resta del món. Era un lloc dur per desenvolupar-se i no teníem gaires diners aleshores, però em va causar un gran impacte. Recordo de quan hi érem que sempre hi feia fred. Buscava refugi en els museus i les galeries d'art i en qualsevol lloc on pogués entrar sense pagar buscant algun tipus d'inspiració. Però era un lloc dur i totes les coses màgiques que es deien de Nova York es contradeien amb altres coses que passaven al carrer". 

La cançó es va utilitzar a la pel·lícula Almost Famous (Casi Famosos) del 2000, en una escena a la ciutat de Nova York, destacant la solitud del personatge de Kate Hudson, quan pren una sobredosi de barbitúrics i alcohol. Elton John va dedicar la cançó al personal d'emergències i les seves famílies, així com a la ciutat de Nova York i va oferir una sentida interpretació durant el The Concert For New York City al Madison Square Garden el 20 d'octubre de 2001. En homenatge als familiars i companys dels departaments de Bombers, Policia, Emergències i Serveis Mèdics de Nova York que van participar en el World Trade Center després dels atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001. També va presentar la cançó com una de les seves preferides de tots els temps al concert del seu 60è aniversari el 2007 al Madison Square Garden de Nova York.

Elton John - Mona Lisas And Mad Hatters (Live at the Royal Festival Hall 1972) HD



Rocket Man (Honky Chateau, 1972)


Rocket Man (oficialment titulada com Rocket Man (I Think It's Going To Be A Long, Long Time) combina tots els elements que van fer d'Elton John un talent tan singular als anys 70, una tornada enganxosa, un melancòlic riff de piano i la veu impressionant. No és d'estranyar doncs que s'hagi convertit en la cançó definitiva d'Elton John al llarg dels anys i també l'exemple perfecte del que Elton John, Bernie Taupin i Gus Dudgeon podien aconseguir com a trio.

Els anys 60 i 70 van ser molt importants per l'exploració espacial. L'home havia arribat a la Lluna al 1969, i la música i tot l'art en general també hi van dir la seva. El mateix any en què l'Apol·lo XI va arribar a la Lluna, un artista britànic va llançar el disc que el portaria a l'èxit, amb una cançó que va servir d'inspiració a Elton John. La cançó era Space Oddity i l'artista era David Bowie. Inspirada en el conte de Ray Bradbury de 1951, The Rocket Man, explica la història d'un astronauta que es debat entre marxar a una missió a l'espai o quedar-se a la Terra amb la seva família.

La cançó d'Elton John va ser escrita en un moment en què l'entusiasme per l'exploració espacial arribava al seu punt àlgid, dominant la cultura popular i els mitjans de comunicació. Però molta gent ha especulat que la lletra també serveix com a metàfora de la manera com la fama pot aïllar a la gent dels seus amics, la seva família i del món real, un tema que, per cert, s’aborda a la pel·lícula biogràfica Rocketman del 2019. 

La cantant britànica Kate Bush va dir de la cançó, "Recordo haver comprat el single d'Elton John quan va sortir, no podia deixar de posar-la, m’encantava. La majoria d’artistes de mitjans dels 70 tocaven la guitarra, però Elton John tocava el piano i jo somiava poder tocar com ell". 
A l’entrevista d'Elton John a la revista Rolling Stone explica que, "És el primer gran single que vaig tenir. Your Song va ser un èxit, però Rocket Man va ser un gran èxit. Allà hi havia una guitarra acústica, era una cançó diferent per mi, un so més simple. M'havia mudat a una casa, estava tenint èxit, musicalment, tenia molta confiança. Tot tenia a veure amb la música, les gires, les gravacions, les entrevistes a la ràdio, les sessions de fotos i el, què farem després?”. 

Elton John - Rocket Man (Royal Festival Hall, London 1972)



Crocodile Rock (Don't Shoot Me I'm Only The Piano Player, 1973)


Un dels singles més memorables d'Elton John (robat, segons admetria més endavant), de l'èxit de Pat Boone de 1962, Speedy Gonzales, aquest retrocés al Rock'n'Roll escrit sobre una moda de ball fictícia dels anys 50 seria el primer single d'Elton John en arribar al número 1 als Estats Units. Va liderar la llista d’èxits Billboard tres setmanes al 1973 i va estar un total de 14 setmanes al Top 40, el rècord de temps d’un single d'Elton John fins aquell moment. Malauradament, la cançó no va tenir un èxit tan gran entre els seus creadors segons explicava Bernie Taupin a la revista Esquire al 2011:

"Crocodile Rock és una estranya dicotomia perquè no m'importa haver-la creat, però no és una cosa que escoltaria", mentre que Elton John va anar més enllà en diferents entrevistes, descrivint la cançó com, "Pop d'un sol ús. Volia fer alguna cosa que fos una honra als inicis dels anys 60 en lloc del Rock actual. Volia que fos un homenatge a tota aquella gent que solia anar a veure quan era petit. Per això faig servir la veu de falset i aquell trosset del Speedy Gonzales de Pat Boone. Aquest tipus de cançó en realitat és molt difícil d'escriure perquè la temptació és esforçar-se massa i tornar-se boig. La meva carrera no girava al voltant de Crocodile Rock, només va ser una cosa puntual, però es va convertir en un gran èxit i, a la llarga, es va convertir en quelcom negatiu per mi, perquè la gent deia, oh, puto Crocodile Rock!. No vaig començar com a escriptor d'èxits, no sabia què era un èxit, i això s'evidencia als meus primers quatre àlbums". 

Elton John - Crocodile Rock - 1972



Daniel (Don't Shoot Me I'm Only The Piano Player, 1973)


Descrita per Elton John com "un estil Calypso amb harmonies tipus Everley Brothers", aquest èxit del 73 és una balada suau i càlida que contradiu el to musical, la història d'un veterà del Vietnam que torna ferit de la guerra i es troba que no pot fugir de la mirada de la gent. Bernie Taupin explica, "Havia vist un article a la revista Time sobre una ofensiva al Vietnam. Hi havia un requadre al costat amb una història sobre com molts dels soldats que tornaven del Vietnam eren aquells nois senzills d'origen rural que generalment es sentien avergonyits tant per l'adulació com, depenent de quina part de la país eren, els rebien amb animadversió. La majoria, només volien tornar a una vida normal, però els hi era difícil amb tots els traumes de la guerra que portaven a l'esquena. Ho vaig treure d'allà i la vaig escriure des de la perspectiva d'un germà petit. Ho vaig convertir a "Spain", bàsicament, perquè rima amb "Plane" (avió)".

Elton John - Daniel (Top of the Pops 1973) HD



Grey Seal (Goodbye Yellow Brick Road, 1973)


L’àlbum, Goodbye Yellow Brick Road (1973), és sens dubte el punt àlgid de la carrera discogràfica d'Elton John, i el tema que dona nom al disc és un dels millors de l'àlbum. Grey Seal, publicada originalment com a cara B del single Rock And Roll Madonna, de l’àlbum Elton John (1970) però recuperada i polida pel disc Goodbye Yellow Brick Road, suposadament és una de les preferides d'Elton John, batejada d’absurda com Procol Harum o com un quadre de Dalí. El tema és un brillant aparador de l'habilitat d'Elton John. Amb la lletra, escrita per Bernie Taupin, els fans d'Elton John han estat analitzat durant molt de temps les paraules surrealistes de la cançó a la recerca d'un significat més profund, però és probable que continuïn buscant molt de temps, ja que el mateix Taupin ha admès que "no tenia ni idea del què estava escrivint".

Grey Seal (Remastered 2014)



Bennie And The Jets (Goodbye Yellow Brick Road, 1973)


Aquesta cançó d'Elton John sonava molt sovint a les trobades de R&B. Gràcies a això, l’emissora de radio negra número 1 de Detroit, WJLB, va començar a punxar Bennie And The Jets, obrint a Elton John a un públic completament nou i de pas fent-li un lloc a les llistes de R&B. El protagonista de la cançó, Bennie, va ser ideat per Elton John com "una deessa del Rock de ciència ficció. Sempre havia tingut aquesta idea de ciència ficció sobre una banda futurista de Rock’n’Roll d'androides liderada per una bellesa andrògina. No estic segur si se’m va ocórrer en un somni o va ser d'alguna manera l'efecte subconscient de veure a Kubrick drogat. En qualsevol cas, va ser una cosa que es va formar totalment com a concepte i que es podria haver transformat en qualsevol altre cosa com còmics o pel·lícules". Per la seva banda, Bernie Taupin va explicar a la revista Esquire que, "Bennie And The Jets era gairebé Orwelliana, se suposava que era futurista. Se suposava que eren una banda femenina de Rock'n'Roll prototípica de ciència ficció. Autòmats".

Elton John - Bennie And The Jets (Official Music Video)



Saturday Night’s Alright For Fighting (Goodbye Yellow Brick Road, 1973)


Aquest potent tema de Glam Rock ha estat un element bàsic del repertori d’Elton John des del seu llançament, i és sens dubte una de les cançons amb més èxit comercial i de crítica d’Elton John. També és una de les seves cançons més versionades, amb covers de W.A.S.P., Queen, Nickelback i molts més. En una entrevista a Rolling Stone Elton John va explicar: "Recordo molt bé la gravació de Saturday Night's Alright For Fighting. No aconseguia fer bé la part de piano, així que quan la banda tocava em  tombava a terra i feia la part vocal en directe. Després hi vaig afegir la part meva de piano. És una manera estranya de fer-ho. Però recordo haver-ho fet perquè per alguna estranya raó, tocant tots alhora en directe, no funcionava".
 
Bernie Taupin afegia que, "amb el pas dels anys, tendeixes a inventar els teus propis mites sobre les cançons perquè sents que és necessari inventar una raó per la que vas escriure una determinada cançó. S'ha dit en moltes ocasions que Saturday Night’s Alright For Fighting està relacionada amb el meu passat anglès. La gent diu, oh, Bernie la va escriure sobre un pub on passava l'estona i es ficava en baralles. Pot ser que hi hagi quelcom de veritat en això. Em vaig dir a mi mateix, m'asseuré i escriuré una cançó sobre la meva infantesa veient els Mods barallar-se amb els Rockers?. No, no crec que fes això. Amb moltes de les meves cançons, el contingut de la lletra s'ha mal interpretat, i arriba un punt en el que sents que t'has d'inventar alguna cosa per fer feliç a algú".

Elton John - Saturday Night’s Alright (For Fighting) (Central Park, NYC 1980)



Pinball Wizard (Tommy Soundtrack, 1975)


Estem d'acord, tècnicament aquesta no és una cançó d'Elton John. Escrita per The Who per la seva Òpera Rock, Tommy de 1969, la versió d'Elton John va cobrar vida quan la va abordar per l'adaptació cinematogràfica de l'àlbum al 1975. Similar però diferent, la versió d'Elton John substituïa la guitarra acústica de Pete Townshend pel piano, donant-li a l'original un toc de Glam Rock. La versió d'Elton John es va convertir en un èxit tan gran que seria la primera i única versió de The Who que arribaria al Top 10, i la primera aparició d'Elton John al Top 10 des d'una altra de les seves versions, Lucy In The Sky With Diamonds de The Beatles, un any abans.

Ara és ben coneguda com una part perdurable del seu directe. Pete Townshend, el guitarra de The Who va escriure sobre l'inici de la versió a la seva autobiografia, Who I Am. "Elton John va arribar a l'estudi de Battersea en una limusina Phantom 5, semblant a la utilitzada per Queen, no n'havia vist cap al món del Rock des de la d'Andrew Oldham al 1967. Va ser una revelació observar amb la rapidesa i eficàcia que treballaven Elton John i la seva banda, clavant la cançó, amb solos, veu principal i cors en menys de quatre hores".

Elton John - Pinball Wizard (Dodger Stadium, Los Angeles 1975)



Don’t Go Breaking My Heart (Single, 1976)


Un alegre homenatge als sons de la Motown que dominaven les llistes d’èxits dels 60, aquest duet amb la cantant Kiki Dee, oriünda de Bradford, amb un talent vocal especial pel Soul la va portar a ser la primera artista britànica a gravar per la mítica discogràfica  Motown a principis dels 70. Escrita amb picardia per Elton John i Bernie Taupin sota els pseudònims Ann Orson i Carte Blanche respectivament, el tema és una altra raresa en que la lletra es va escriure al voltant d’una melodia que Elton John no es podia treure del cap.

El seu productor, Gus Dudgeon recorda que, "Elton no tenia cap lletra per la cançó. Va ser molt estrany veure'l a l'estudi escrivint una cançó sense lletra, mai l'havia vist a fer-ho. I l’únic que cantava era, Don’t Go Breaking My Heart, Don’t Go Breaking My Heart, Don’t Go Breaking My Heart, (No em trenquis el cor....). Això és el que cantava tota l’estona!”. La cançó va resultar un gran èxit per Elton John, arribant al número 1 de les llistes del Regne Unit durant un mes i mig. Kiki Dee per la seva banda explica, "Recordo que la vaig escoltar per primera vegada a la ràdio i vaig dir, Wooow!. Perquè alguns discos, en especial en aquella època, han de sonar molt bé a la ràdio... i aquest era un d'aquells discos que ho feia. Recordo haver pensat, oh, això pot anar bé!, això pot funcionar!".

Elton John - Don't Go Breaking My Heart (with Kiki Dee)



Sorry Seems To Be The Hardest Word (Blue Moves, 1976)


Una altra de les cançons d'amor descaradament melancòlica d'Elton John i Bernie Taupin, aquest single del Blue Moves (1976) marca una mena d'anomalia per al duet de compositors segons explica Bernie Taupin sobre la cançó. "L'interessant de Sorry Seems To Be The Hardest Word és que és una de les poques ocasions en què Elton em va tocar una melodia que va inspirar la lletra, a diferència de la nostra rutina en que la lletra sempre era el primer. Elton estava tocant el piano i em va preguntar què em semblava. La veritat és que va ser bastant immediat, el títol i les primeres estrofes em van venir al cap d'una manera que sentia que ja hi eren i només necessitava una mica d’estímul. És una idea bastant senzilla, però crec que tothom s’hi pot identificar en un moment o altre de la seva vida. És aquell sentiment idealista que la gent té quan vol salvar alguna cosa de morir i que en el fons ja saben que està morta. És aquella part de l'amor dolorosa i malaltissa que no desitjaries a ningú si no sabessis que és inevitable que ho experimentin algun dia".

Elton John - Sorry Seems To Be The Hardest Word



I Guess That’s Why They Call It The Blues (Too Low For Zero, 1983)



 

Amb una de les tornades més conegudes de les cançons d'Elton John, que no és poc, aquesta melancòlica balada explica la història de dos amants separats per la guerra. La lletra, de Bernie Taupin, és una barreja de penediment i tristesa en homenatge a la seva segona dona, Toni Russo. Es convertiria en un dels èxits més grans d'Elton John dels anys 80, amb la col·laboració d’Stevie Wonder a l'harmònica. En una entrevista a la revista Rolling Stone al 2013, Elton John explicava sobre la cançó, "Bernie va tornar per l’àlbum Too Low For Zero (1983), junts el vam escriure sencer. A més, va ser la primera vegada que vaig conèixer a Renate Blauel (que després seria la primera dona d'Elton John), perquè era l’enginyera de so en aquell disc. Va ser un retorn a tornar a estar en forma. Tot i que el Mega hit, I'm Still Standing, era una mena d'himne, I Guess That’s Why They Call It The Blues, per mi és la millor perquè és una cançó fantàstica per cantar. És atemporal".

Elton John - I Guess That's Why They Call It The Blues



I’m Still Standing (Too Low For Zero, 1983)


Elton John va dir que era la seva "reacció a seguir sent rellevant i continuar tenint èxit a principis dels vuitanta", després d'haver esquivat amb èxit les tendències post Punk i New Romantic que havien acaparat les llistes d’èxits, aquesta triomfant i energètica resposta va mantenir a ratlla als seus detractors que havien especulat que la seva carrera s’havia acabat. La seva popularitat va ser tal que, al 1991 una enquesta del USA Today va determinar que era la cançó preferida dels Marines Americans. Bernie Taupin va dir sobre la lletra de la cançó que, "potser és un exemple més de que la idea original ha estat interpretada per tothom en quelcom molt diferent. Crec que la gent la veu com un himne basat en el fort sentit de supervivència d'Elton John davant l'adversitat. La qual cosa, creieu-me, em sembla perfectament bé, i de fet, segurament és infinitament més interessant d’allò que es va escriure originalment. La qual cosa, si la memòria no em falla, era una mena de comiat a una antiga novia, aquell tipus de coses com, no et preocupis per mi, estaré perfectament bé".  

Elton John - I'm Still Standing



Sacrifice (Sleeping With The Past, 1989)


Aquest tema va ser el primer single d’Elton John que va arribar al número 1 al Regne Unit, també es va convertir en la cara A més venuda al 1991, malgrat que la cançó gairebé va passar desapercebuda quan es va llançar originalment al 1989. Si no hagués estat pel DJ de ràdio Steve Wright, que va començar a punxar-la al seu programa de la BBC, Radio One, Elton John no hauria decidit tornar-la a re editar al 1990, i Sacrifice podria haver quedat relegada a la paperera de la història. Elton John i Bernie Taupin reflecteixen a Sleeping With The Past (1989), l'estil de cançons dels artistes de Soul i Rhythm & Blues de la dècada dels 60 com Marvin Gaye, Sam Cooke, i Otis Redding als que ells admiraven. 

Escollida per Bernie Taupin com la millor cançó en la que ha col·laborat amb Elton John, i una de les preferides dels fans, ha estat interpretada gairebé 500 vegades en directe. Una sentimental i sentida balada amb una lletra centrada en la dificultat de mantenir-se fidel en una relació, desafiant la idea de que les relacions d’èxit comporten "sacrifici", un relat honest i commovedor de l'amor actual. Segons Bernie Taupin, "és una lletra senzilla, però intel·ligent i adulta. Tracta bàsicament dels rigors de l'amor adult, i està a un milió de kilòmetres de Your Song. Elton John va crear una melodia brillant, i la seva interpretació li dóna molta integritat i significat". 

Elton John Sacrifice



Farewell Yellow Brick Road Tour



El 24 de gener de 2018 s’anunciava que Elton John es retirava de les gires i que faria  una gira mundial de comiat de tres anys, el motiu era que Elton John (que al març farà 75 anys) volia passar més temps amb els seus fills. La gira, titulada, Farewell Yellow Brick Road Tour, fa referència a l'àlbum de 1973 d’Elton John, Goodbye Yellow Brick Road. Consta de més de 300 concerts arreu del món i va començar a Allentown, Pennsylvania el 8 de setembre de 2018. A causa de la pandèmia, les dates de 2020 van ser ajornades a 2021 i, posteriorment a 2023 degut a la persistència de la Covid i una lesió al maluc d’Elton John. Segons Pollstar, la gira havia recaptat 358,6 milions de dòlars en 179 concerts quan va haver de parar per la pandèmia.

 

Participació