29
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
10:21h
La ciutat de Berga va presentar el dissabte el primer treball guardonat amb l’ajut a la recerca sobre els Pastorets de Catalunya convocat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya en col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner. Es tracta de “Les Garrofes. 120 anys de crítica social berguedana a partir dels Pastorets de Pitarra”, d’Albert Rumbo. L’autor ha plasmat la importància i el fet diferencial que tenen els Pastorets de Serafí Pitarra que es representen a Berga amb aquests jocs poètics que cada Nadal critiquen i repassen l’actualitat de l’últim any.
Albert Rumbo va endinsar-se a l’estudi del fenomen Pastorets després d’haver-hi estat vinculat dues dècades. En el decurs dels darrers anys ha recopilat tot el material oral i escrit al voltant de les Garrofes berguedanes, cosa que ha permès salvaguardar aquest patrimoni i assegurar-ne la seva preservació, un dels valors més destacats de la recerca presentada dissabte.
El treball també mostra l’evolució dels textos de les Garrofes que “esdevenen més clares i directes a mesura que es van recuperant les llibertats democràtiques”, va remarcar Rumbo, que també explica que “antigament, forçats per la situació política del país, eren més críptiques i insinuaven més que no deien”. Segons Rumbo, aquesta situació “crec que els comportava més feina als seus autors perquè no només havien de pensar què es deia, sinó com es deia” i assegura que “en aquest aspecte hi ha veritables obres d’art”.
Sobre com el fenomen ha perdurat en el temps i com s’hi ha adaptat, l’historiador va explicar que la recerca permet veure’n que “antigament podien complir fins i tot una necessitat social que actualment no es manté”. Segons l’autor, “la gent abans podia aprofitar Les Garrofes per dir i sentir coses que si no es deien en aquest context no es deien o sentien. Actualment, les xarxes socials supleixen en bona part aquesta necessitat”. “Crec que això ha perjudicat les Garrofes”, va lamentar Rumbo.
A la presentació hi ha participat, a més de l'historiador, el president de La Farsa, Ferran Pujols, la regidora de Cultura de Berga, Roser Valverde i el coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, Josep Peramiquel.
Albert Rumbo va endinsar-se a l’estudi del fenomen Pastorets després d’haver-hi estat vinculat dues dècades. En el decurs dels darrers anys ha recopilat tot el material oral i escrit al voltant de les Garrofes berguedanes, cosa que ha permès salvaguardar aquest patrimoni i assegurar-ne la seva preservació, un dels valors més destacats de la recerca presentada dissabte.
El treball també mostra l’evolució dels textos de les Garrofes que “esdevenen més clares i directes a mesura que es van recuperant les llibertats democràtiques”, va remarcar Rumbo, que també explica que “antigament, forçats per la situació política del país, eren més críptiques i insinuaven més que no deien”. Segons Rumbo, aquesta situació “crec que els comportava més feina als seus autors perquè no només havien de pensar què es deia, sinó com es deia” i assegura que “en aquest aspecte hi ha veritables obres d’art”.
Sobre com el fenomen ha perdurat en el temps i com s’hi ha adaptat, l’historiador va explicar que la recerca permet veure’n que “antigament podien complir fins i tot una necessitat social que actualment no es manté”. Segons l’autor, “la gent abans podia aprofitar Les Garrofes per dir i sentir coses que si no es deien en aquest context no es deien o sentien. Actualment, les xarxes socials supleixen en bona part aquesta necessitat”. “Crec que això ha perjudicat les Garrofes”, va lamentar Rumbo.
A la presentació hi ha participat, a més de l'historiador, el president de La Farsa, Ferran Pujols, la regidora de Cultura de Berga, Roser Valverde i el coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, Josep Peramiquel.