It's Only Rock'n'Roll

Tina Turner

Tina Turner
per Pep Saña, 3 de novembre de 2021 a les 10:54 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Ike & Turner


Anna Mae Bullock (Brownsville, Tennessee, 26 de novembre de 1939), més coneguda com Tina Turner, és una cantant, compositora, ballarina i actriu afroamericana i nadiua americana. La seva mare tenia ascendència Cherokee, Navajo i Afroamericana. La seva carrera es va desenvolupar en els gèneres del Rock, Pop, Soul i R&B, arribant a ser considerada com la “Reina Del Rock”. Es va retirar dels escenaris i la música al 2013 als setanta tres anys, després d'una carrera musical de cinquanta quatre anys. Al mateix any es va casar per segona vegada, amb l’alemany Erwin Bach, un executiu de la discogràfica EMI, 16 anys més jove que ella desprès de 35 anys de relació, obtenint la nacionalitat suïssa (país on viu) i renunciant a la seva nacionalitat nord-americana.


Vivia a Nutbush, Tennessee i era la petita de dues germanes, quan tenia onze anys, la seva mare va deixar al seu pare, desapareixent sense dir res. Després del divorci dels seus pares, ella i la seva germana es van mudar amb el seu pare a St. Louis. Després de casar-se amb una altra dona, el seu pare també les va abandonar, Tina tenia tretze anys, així que les dues germanes se’n van anar a viure amb la seva àvia a Brownsville. Tina Turner explica en les seves memòries que mai va tenir l'afecte de la seva mare i que no l’estimava, afirmant a més, que la seva mare volia abandonar al seu pare quan estava embarassada d'ella. Era una dona molt jove que no volia tenir més fills. Quan va tornar a St. Louis cap a finals dels 50, es va tornar a reunir amb la seva germana, Aillene, començant a actuar pels Clubs de St. Louis.

Una nit quan estava al Manthattan Club, un local de St. Louis, va veure a Ike Turner i la seva banda, Kings Of The Rythm. Tina va quedar impressionada per la música i el talent d’Ike Turner i en adonar-se que les dones s'oferien voluntàries per cantar amb Ike, va sentir l’impuls de pujar a l'escenari i li va demanar a Ike Turner que si us plau la deixés cantar amb ells. La resposta va ser no. Una nit, al 1957, el bateria de Kings Of The Rhythm, Gene Washington va treure un micròfon fixant-se en Tina i la seva germana Aillene. Després de les varies negatives d’Aillene, Tina el va agafar i va començar a cantar mentre la resta de la banda feia un descans. La veu de Tina va impressionar a Ike, que es va asseure al piano i li va preguntar si sabia més cançons, va acabar cantant tota la nit. Poc temps després Ike va deixar que Tina s’unís a la banda, la qual cosa els va portar a convertir-se en matrimoni l'any 1962. Al 1958, amb només 18 anys havia tingut el seu primer fill, Craig, de la seva relació amb Raymond Hill, saxofonista de la banda. Amb Ike Turner va tenir al seu fill Ronald, que va néixer al 1960. Ike Turner Jr. nascut al 1958, i Michael Turner nascut al 1960, fills de l‘anterior matrimoni d’Ike Turner serien adoptats per Tina. Vuit anys després va tornar a estar embarassada d’Ike, però es va assabentar que la seva amiga, Ann Thomas, també estava embarassada del seu home i va decidir avortar en secret.


Al 1960 treien el seu primer single, A Fool In Love, que va ser un èxit de vendes als Estats Units. Aleshores Ike li canviaria el nom artístic pel de Tina Turner i al de la seva banda pel de Ike & Tina Turner. Al 1961, llançaven un altre single d’èxit, It's Gonna Work Out Fine, que els portaria a la nominació dels Grammy com la Millor Actuació de Rock And Roll. Fins al 1965, la banda no va parar de girar, aquell any, el productor Phil Spector va veure un concert d’ Ike & Tina Turner, impressionat per la seva actuació, Spector es va oferir a produir a Tina Turner. Tina Turner gravaria el tema River Deep - Mountain High, que es va llançar al 1966 amb el segell discogràfic de Phil Spector. L'èxit de la cançó al Regne Unit els va donar l'oportunitat d'obrir els concerts de la gira britànica dels Rolling Stones al 1966. La conseqüència de l’èxit del single al Regne Unit va ser l’àlbum homònim, River Deep - Mountain High (1966), amb cinc temes produïts per Phil Spector i els set restants per Ike, però les cançons de Phil Spector només incloïen a Tina, Spector va pagar a Ike 20.000 dòlars per tenir-lo lluny dels estudis de gravació. La cançó que dóna títol al disc és el moment més destacat, Tina se la fa seva amb el característic “Wall Of Sound” (Mur de So) de Phil Spector. Però als Estats Units no va aconseguir un gran èxit, només arribaria al número 88 de la llista d’èxits. La discreta posició del single a la llista faria que l'àlbum, River Deep - Mountain High, s'arxivés als Estats Units i no es publicaria fins al 1969. Als anys 60, Tina es va convertir en una icona del Soul i el R&B més apassionat, desbordant i sexual. Temes com A Fool In Love i discos com River Deep Mountain High (1966) els van obrir, a poc a poc, les portes del mercat "mainstream", més enllà de la música negra, i van arribar al cor d'admiradors com els Rolling Stones, que adoraven a Tina Turner.

Ike & Tina Turner - River Deep Mountain High (original 1966)



Els àlbums Outta Season (1969) i The Hunter (1969), col·loquen a Ike & Tina Turner en el mon del Blues. Outta Season captura a la parella en una sèrie d'estàndards del gènere, des de My Babe de Willie Dixon, Rock Me Baby de B.B. King, Five Long Years d’ Eddie Boyd fins al Soul, I've Been Loving You Too Long d’ Otis Redding. Per la seva part, The Hunter, inclou la col·laboració a la guitarra del Bluesman Albert Collins tot i que no apareix als crèdits per un conflicte d'interessos amb la seva discogràfica. El tema homònim, The Hunter, un Blues del llegendari Albert King, Ike & Tina Turner l'allarguen fins als sis minuts, i a Tina li va valer una nominació als Grammy a la millor interpretació vocal femenina de R&B. En aquest temps, un Ike Turner, que era abstemi i mai havia consumit drogues, va caure en la cocaïna. A mesura que la seva carrera anava en augment, la seva relació personal es deteriorava i Tina va intentar suïcidar-se abans d'un concert al 1968. A la tardor de 1969, la popularitat d’Ike & Tina Turner al seu país va augmentar després d'una gira amb els Rolling Stones pels Estats Units.

Després de la gira amb els Rolling Stones, graven l’àlbum Come Together (1970), incorporant també cançons de Rock al seu repertori per la positiva resposta del públic en els concerts. Versions de Come Together dels Beatles, Honky Tonk Women dels Rolling Stones, I Want To Take You Higher de Sly And The Family Stone o Evil Man, gravat originalment com Evil Woman per la banda Crow i més recordat per la versió de Black Sabbath del 1970. L’àlbum Workin' Together (1970), una continuació de l’àlbum anterior, també incloïa versions de cançons de Rock, Get Back i Let It Be de Beatles i l’èxit més gran del duo, una incendiaria versió Soul de Proud Mary dels Creedence Clearwater Revival que va arribar al número 4 de la llista Billboard nord-americana, a més de versions renovades de cançons anteriors d’ Ike & Tina Turner, i Funkier Than A Mosquita's Tweeter, una cançó escrita per la germana de Tina, Alline Bullock, que desprès versionaría Nina Simone.

Ike & Tina Turner - Proud Mary (Live 1971 RAI Italia)



Amb l’èxit de Proud Mary, Tina va començar a escriure les seves cançons, nou de les deu cançons de l'àlbum Feel Good (1972) porten la seva firma. El que havia ser la porta de l’èxit, ràpidament es va convertir en la porta de l'infern. Un Ike violent, frustrat, cocaïnòman i amb un no parar d'amants i aventures que portava al seu pis conjugal, va començar a agredir cada vegada més sovint i més fort a una Tina atrapada en la por i el dolor. El despietat ritme de treball que exigia a Tina Turner per pagar els seus excessos havia acabat portant-la a l’hospital. L'obligava a pujar a l'escenari cada nit tot i que la seva salut estava clarament deteriorada, la bronquitis que patia havia derivat en pneumònia, la qual cosa va provocar una tuberculosi, un col·lapse de pulmó i una infecció a les cames. Tina recordava que “Ike consumia cocaïna com si fos vi, i de sobte hi havia armes a casa i a l’estudi de gravació. Era com viure a l'infern. Tenia la mandíbula permanentment plena de blaus i els llavis tallats pels seus cops de puny.  M’havia rentat el cervell". La seva paròdia de la felicitat domèstica era un malson que l'obligava a tractar a Ike com un "Rei" mentre cuidava dels seus quatre fills, i la vida musical que una vegada la va inspirar no era molt millor. A l'escenari, en l’altre temps apassionant Ike & Tina Turner era ara un espectacle trist i sense ànima. Amb la seva vida convertida en un malson al 1973, no és d'estranyar que els pensaments de Tina la portessin cap a la casa de la seva infància a Nutbush, Tennessee, tot i que Nutbush era qualsevol cosa menys un record nostàlgic per Tina.

L’àlbum Nutbush City Limits (1973), amb la cançó homònima escrita per Tina, està impregnat d'aquest sentiment ambigu. A principis dels 70 ja havia començat a afirmar els seus gustos musicals, convertint en èxit versions del Come Together dels Beatles i Proud Mary de la Creedence, “Vull estar al capdamunt!. Sempre vaig saber que volia fer Rock'n'Roll". Mick Jagger, que havia copiat els seus moviments quan Ike & Tina Turner van obrir pels Stones al 1966, sempre ho va saber, i Keith Richards també. En comparació amb les altres estàtiques cantants femenines, va dir que "Era com una Little Richard femenina, volia aixecar al públic i sortia disposada a fer-ho". Nutbush City Limits va ser l'últim èxit d’ Ike & Tina Turner, arribant al número 4 al Regne Unit i al 22 als Estats Units a les llistes d’èxits. Tina Turner firma cinc temes més de l'àlbum, incloent Club Manhattan, en que recorda la seva primera i fatídica trobada amb Ike en aquell local nocturn de St.Louis. Al 1976, les esquerdes entre la parella eren massa evidents com per passar-les per alt. Després d'una última explosió de violència de la que es va defensar físicament per primera vegada, Tina va abandonar a Ike aquell mateix any i es va divorciar al 1978. L'horror que va viure Tina Turner el retrata a la seva autobiografia “I, Tina” i a la pel·lícula “What’s Love Got To Do With It”. La seva posterior batalla per sortir de la ruïna econòmica i professional i arribar l’estrellat dels 80 demostraria la seva fortalesa, va saber aprofitar l'últim recurs que li quedava, l’única cosa que va demanar a Ike pel divorci, el seu nom. Això li va obrir portes i a conèixer a Roger Davies, el mànager que la va ajudar a reconstruir la seva carrera musical. Però Nutbush City Limits va ser la declaració d'independència artística de Tina Turner.

Ike & Tina Turner - Nutbush City Limits (Live)



Tina Turner


Darrere de la façana de l'èxit, hi havia Ike abusant de Tina, i ella va acabar fugint al 1976. El dia que Tina Turner es va alliberar del seu marit maltractador té una èpica dramàtica que cap guionista podria haver imaginat. Després de rebre una pallissa, Tina va acompanyar a Ike a l'habitació de l’hotel a Dallas, li va fer un massatge al cap com solia fer i quan es va adormir va fugir corrent. Va travessar l’autopista fins arribar a l’hotel Ramada Inn i li va dir al gerent encara amb la cara ensangonada, “Sóc Tina Turner, només tinc 36 centaus, però li prometo que si m'ajuda, li pagaré quan pugui”. En el judici pel divorci al 1978 va renunciar a tot el que li corresponia, els estalvis, la casa i els drets de les cançons, només li va demanar una cosa al jutge, el seu nom artístic, al·legant que, “Tina Turner era un negoci i la única font d'ingressos”. Abandonar a Ike també va suposar abandonar una gira a mig fer, així que es va trobar sola, amb 36 anys i endeutada fins a les celles. Va arribar fins i tot a haver de recórrer a la caritat, però treballar mai va ser un problema per Tina Turner, si havia estat capaç de fer quatre actuacions al dia obligada per Ike, podia remuntar el mig milió de deutes que l'assetjava. Tina, amb els quatre fills, ("Em va donar els nens, però ni un centau per  cuidar-los"), passa per una època fosca i es dedica a actuar en Clubs nocturns i a fer feines de neteja per guanyar-se la vida. Després del seu divorci, al 1978, Tina va començar a fer passos per iniciar una nova carrera en solitari. Abans ja havia gravat àlbums amb el seu nom, com a projectes paral·lels mentre estava amb Ike, però ara iniciava la seva carrera en solitari amb espectacles a Clubs de Las Vegas. Va llançar el seu tercer àlbum en solitari, Rough (1978) seguit per Love Explosion (1979), però tots dos van ser un fracàs, tot indicava que Tina Turner havia arribat a la seva data de caducitat.

La sort li va començar a canviar quan Olivia Newton John la va convidar per actuar en el seu programa de televisió al 1979. Faria que conegués a Roger Davies, que seria el seu mànager i la portaria a Anglaterra per treballar en el seu re debut en solitari, el disc Private Dancer, amb la totpoderosa discogràfica Capitol Records. No obstant això, els inicis dels 80 van ser testimoni de l’inici del seu ressorgiment, optant per un petit canvi d’enfocament cap un Rock més valent, Tina Turner va impressionar tant a Rod Stewart que li va demanar que obrís a la seva gira pels Estats Units al 1981, també tornaria a obrir pels Rolling Stones. Tot i que en el relat de superació sembli que Tina Turner es va emancipar del seu maltractador i va aconseguir la glòria, la realitat és que va passar gairebé una dècada entre la seva fuga i el seu èxit mundial. Al gener de 1983 David Bowie estava celebrant amb els executius de la seva discogràfica que els acabava de presentar una cançó que tots van assumir que seria un èxit incontestable que els faria encara més rics, es tractava de Let's Dance. David Bowie va exigir als executius de Capitol que anessin al Ritz a veure actuar a la seva cantant favorita. Tina Turner a la seva autobiografia de 2019 explica que, “Aquella nit al Ritz va ser per mi l'equivalent a la Ventafocs, però sense príncep, perquè la meva vida va canviar dràsticament”. En el recent documental de HBO, Tina, l'executiu que va signar el contracte amb la cantant explica que un dels seus caps li va dir, “Però com se t'acut fitxar aquesta puta negra vella?”. Al 1983, ja fitxada per Capitol Records, Tina tenia 44 anys, va reaparèixer amb una versió del tema Ball Of Confussion de The Temptations. El seu primer single va ser una versió del clàssic d'Al Green, Let's Stay Together, entrant amb força a la llista d’èxits britànica al número 6, també als Estats Units, aconseguint el número 3 a la llista de R&B a principis de 1984. Tina Turner havia tornat i finalment havia demostrat que no necessitava al seu exmarit per assaborir l'èxit. El segon single va ser, What's Love Got To Do With It, amb el que es va mantenir tres setmanes al número 1, convertint-se en uns dels hits de l'any. Al 1984, Tina apareixia a la portada de la revista Ebony, on anunciava un “Retorn triomfal a la música”.

Private Dancer (1984)


 

L’àlbum Private Dancer (1984) seria el retorn triomfal, amb una producció orientada al Soft Rock, actualitzant el so de Tina Turner al públic “mainstream” i encaixant la seva veu de R&B a l'estil de la vella escola amb l'última tecnologia d'estudi, però sense abandonar les seves arrels Soul. Private Dancer va estar 147 setmanes a les llistes d'àlbums del Regne Unit, consolidant-se al número 2. A l'altre costat de l'Atlàntic, a la terra natal de Turner, va ser una història similar, amb l'àlbum aconseguint el número 1 a les llistes de R&B i el número 3 a les “maintream” durant 81 setmanes. El disc incloïa els anteriors singles d’èxit What's Love Got To Do With It i Let's Stay Together, els hits Better Be Good To Me, Private Dancer, tema que dona nom a l'àlbum, escrit per Mark Knopfler i descartat del disc Love Over Gold de Dire Straits, I Can't Stand The Rain i Show Some Respect. A més de les versions, Help! de Beatles i 1984 de l’àlbum de David Bowie, Diamond Dogs. Amb Private Dancer va guanyar un MTV Video Music Award, dos American Music Awards i quatre Grammy. Després de l'èxit de Private Dancer, Tina va interpretar el paper de líder amb ma de ferro de la ciutat a la pel·lícula Mad Max Beyond Thunderdome, protagonitzada per Mel Gibson, a més d’aportar dues cançons a la banda sonora de la pel·lícula, We Don't Need Another Hero i One Of The Living, que es van convertir en èxits instantanis. Al 1985 iniciava la seva primera gira mundial en solitari d'estadis, Private Dancer Tour, per Nord Amèrica, Àsia, Europa i Oceania. En un any Tina Turner havia passat de no tenir discogràfica a aconseguir el seu primer número 1 amb What's Love Got To Do With It i vendre 20 milions de còpies. Un locutor de ràdio la va presentar com “L'àvia més calenta del món”. Private Dancer va ser un àlbum històric que va convertir-la en una súper estrella, rivalitzant en vendes amb Madonna als anys 80. Dècades desprès, el disc encara és un potent recordatori de l'immens i únic talent vocal de Tina Turner.

Tina Turner - What's Love Got To Do With It (Live 1984)



Tina Turner - Let's Stay Together (Live 2000)



Tina Turner - I Can't Stand The Rain (Live 1993)



Tina Turner - We Don't Need Another Hero (Live 1993)



Break Every Rule (1986)


 

El següent àlbum d'estudi, Break Every Rule (1986), amb singles d’èxit com Typical Male, What You Get Is What You See i Two People, amb convidats de la talla de Phil Collins o Steve Winwood i noms il·lustres signant cançons com David Bowie a Girls, Bryan Adams a Back Where You Started i Mark Knopfler a Overnight Sensation, va arribar al número 4 als Estats Units, número 2 al Regne Unit i número 1 a varis països europeus, entre ells Alemanya (12 setmanes) i Suïssa. Tina, que ja tenia 50 anys va fer una gran gira mundial de 230 concerts en 18 mesos, incloent la data rècord a Rio de Janeiro de 186.000 persones. De l'etapa europea de la seva gira, es va gravar i es va llançar l'àlbum en directe, Tina Live In Europe (1988), amb col·laboracions de luxe com Eric Clapton, David Bowie, Bryan Adams i el Buesman Robert Cray.

Tina Turner - What You Get Is What You See (Live in Barcelona 1987)



Tina Turner & Eric Clapton - Tearing Us Apart (Live Prince's Trust 1986) Feat. Elton John, Mark Knoffler, Phil Collins...



Tina Turner & David Bowie - Let's Dance (Live Private Dancer Tour 1985)



Tina Turner & Bryan Adams - It's Only Love (Live in Birmingham 1985)



Tina Turner & Mick Jagger - It's Only Rock'n'Roll (Live in Japan 1988)



Foreign Affair (1989)


 

Després de l'èxit dels àlbums Private Dancer i Break Every Rule, Tina Turner tornava a arrasar a les llistes de mig món amb l'àlbum Foreign Affair (1989). Tot i que el disc no va funcionar tant bé als Estats Units com els dos anteriors, seria un altre èxit mundial. A Europa, sis de les cançons del disc es van convertir en grans hits, The Best, Steamy Windows, I Don't Wanna Lose You, Foreign Affair, Look Me In The Heart i Be Tender With Me Baby. El primer single d’èxit, The Best, és una versió de la cantant britànica Bonnie Tyler, que l’havia publicat l'any anterior al de la versió de Tina i que no va tenir tanta fama. El Foreign Affair Tour començaria al 1990 i al 1991 sortia al mercat l'àlbum recopilatori, Simply The Best, dos anys desprès iniciava la gira mundial What's Love? Tour, coincidint amb l’àlbum What's Love Got To Do With It (1993), que és la banda sonora de la pel·lícula biogràfica del mateix títol, titulada a Espanya com Tina. En aquest disc Tina Turner va tornar a gravar moltes de les seves cançons del període Ike & Tina Turner, incloent el primer single de la seva carrera A Fool In Love. També hi ha tres cançons noves, I Don't Wanna Fight, la versió de The Trammps, Disco Inferno, cançó que ella havia cantat sovint als seus concerts dels 70 però mai l’havia gravat en estudi i Why Must We Wait Until Tonight, escrita per Bryan Adams. A més de dos temes de l’àlbum Private Dancer, I Might Have Been Queen i l’homònim What's Love Got To Do With It.

Tina Turner & Rod Steward - It Takes Two (Simply The Best Song 1990)



Tina Turner & Jimmy Barnes - (Simply) The Best (Simply The Best Song Australian Version 1991)



Tina Turner - Steamy Windows (Live In Barcelona 1990)



Tina Turner - Ask Me How I Feel (Live in Barcelona 1990)



Tina Turner - The Best (Live in Barcelona 1990)



Wildest Dreams (1996)


 

Versió Europea

 

Versió Americana


Al 1995 va interpretar el tema principal de la pel·lícula GoldenEye, de la saga James Bond, el single GoldenEye, escrita per Bono i The Edge, d' U2 seria inclòs al següent àlbum, Wildest Dreams (1996). El single In Your Wildest Dreams, un duet amb Antonio Banderas per la versió Europea del disc es va re gravar posteriorment també en duet amb Barry White per la versió Americana de l’àlbum, publicat uns sis mesos després que a Europa i a bona part del món, té un llistat de cançons una mica diferent i una portada alternativa. Les dues versions inclouen sis singles, GoldenEye, Whatever You Want, On Silent Wings amb Sting, la versió de Tina Turner del tema Missing You de John Waite, Something Beautiful Remains i el tema principal In Your Wildest Dreams, amb Banderas per Europa i Barry White per Amèrica. Després de treure l'àlbum, Tina s'embarcaria en una extensa gira mundial, Wildest Dreams Tour la qual va aconseguir recaptar cent milions de dòlars. Tina va dedicar gran part de la dècada dels 90 a fer nombroses gires per tot el món amb un èxit incontestable, convertida en una de les principals icones del Rock, famosa per la seva veu, les enèrgiques coreografies i les seves minifaldilles que mostraven les seves poderoses cames.

Tina Turner - Missing You Live 1996



Tina Turner - GoldenEye Live 1996



Twenty Four Seven (1999)


 

Twenty Four Seven (1999), és l’últim àlbum d'estudi de Tina Turner, malgrat vendre més de 2 milions de còpies i arribar al número 21 del Billboard, va ser criticat per la seva clara orientació Pop (amb raó). Incloïa els singles, When The Heartache Is Over, Whatever You Need, Don't Leave Me This Way i Talk To My Heart. Les gires de Tina Turner, a partir del Private Dancer World Tour de 1985, havien abarrotat els estadis de tot el món, especialment a Europa. Al 2000 va iniciar la que va anunciar com a gira de comiat dels escenaris, Twenty Four Seven Tour, de 121 concerts.

Tina Turner - Whatever You Need (Live Wembley 2000)



Tina Turner - Proud Mary (Live Wembley 2000)



Tina Turner - River Deep Mountain High (Live Tour)



Tina Turner - Nutbush City Limits Live



Tina Turner - Better Be Good To Me (Live Wembley 2000)



Tina Turner - A Fool In Love & Lisa Fischer and Stacy Campbell feat. Baby I'm A Star



Però la seva passió per pujar als escenaris i entregar-se als fans era més gran que les ganes de descansar. Per això al 2004 havia reaparegut amb un nou àlbum recopilatori titulat All The Best i al 2008 va participar a l'àlbum, River: The Joni Letters, de Herbie Hancock, reapareixent a la gala dels Premis Grammy oferint un energètic duet en directe amb Beyoncé. En aquesta gala, l'àlbum de Hancock va guanyar el Grammy al Millor Àlbum de l'Any i amb el que Tina rep el seu vuitè Grammy. Tina va aparèixer al programa d’ Oprah Winfrey, The Oprah Winfrey Show, amb la seva gran amiga Cher, per sorpresa dels seus fans, Tina Turner anuncia una altra gira, Tina: 50th Anniversary Tour, amb la que posarà fi a la seva carrera definitivament. Tina volia commemorar el seu mig segle als escenaris, des de que a finals dels anys 50 s'unís a Ike Turner i als Kings Of Rhytm a St, Louis, Missouri. Per Tina Turner, que aleshores tenia 70 anys, a més de ser una gira molt lucrativa, va ser també molt esgotadora, havia de descansar tot el dia per poder actuar amb l'alt nivell d'energia que requeria el concert. Va dir que “Em sento fatigada de cantar i ballar, algunes cançons del show em son una mica més dures que d’altres. No vull que la gent vingui a un concert meu i pensi que abans era bona. Estic cansada de cantar i he fet feliç a molta gent, això és tot el que he fet a la meva vida”. Després de 50 anys als escenaris, Anne Mae Bullock va decidir que havia arribat el moment de tancar el teló per sempre. El 5 de maig de 2009, els llargs talons de la incombustible Tina Turner, trepitjaven per última vegada un escenari. El concert final del seu 50th Anniversary Tour va ser al Sheffield Arena, Anglaterra. Com en tots els shows, va fer un recorregut per cançons de tota la seva carrera, incloses Proud Mary, River Deep - Mountain High, GoldenEye o Private Dancer. El punt i final de la nit el va posar amb Be Tender With Me Maby, del seu àlbum Foreing Affair (1990). El públic continuava aplaudint d'allò més quan va desaparèixer de l'escenari, per no tornar mai més. El cos cada vegada se’n ressentia més i, per això, al 2013 anunciava, i aquesta vegada de debò, que abandonava una carrera plena de premis, fites i gestes.

Tina Turner - Private Dancer (Live in Holland 2009)



Tina Turner - Addicted To Love (Live in Holland 2009)



Tina Turner - Be Tender With Me Baby (Live in Holland 2009)



Quan semblava que a la vida de Tina Turner tot anava perfecte, la salut li va donar un avís seriós, tres mesos després de casar-se amb Erwin Bach es va despertar sense poder-se moure ni parlar. "Estava patint un infart. Va ser un cop molt dur pel meu cos, perquè la meva banda dreta estava paralitzada. Vaig haver de fer rehabilitació amb un fisioterapeuta per tornar a aprendre a caminar i poder tornar a utilitzar la mà dreta". Després d'això el metge li va comunicar que els ronyons només li funcionaven al 35%, situació que va empitjorar amb el pas del temps, fins que al 2016 es va veure obligada a fer-se un trasplantament, el donant de l'òrgan va ser el seu marit, de qui diu, "Em va salvar la vida". Després de l'infart i el trasplantament de ronyó, Tina vivia plàcidament amb el seu marit Erwin Bach, gaudia del temps lliure i presumia d’una vida molt més relaxada a l'anonimat, del que a vegades sortia, per anar a entrevistes o programes de televisió com el de la seva gran amiga Oprah Winfrey per promocionar el musical dedicat a la seva vida, Tina: The Tina Turner Musical. Però al 2018 la tragèdia li va tornar a trucar a la porta, aquesta vegada es tractava del seu fill gran de 59 anys, Craig Turner, nascut de la relació amb Raymod Hills, saxofonista de la banda d’ Ike & Tina Turner, i que el seu ex marit Ike va adoptar quan es van casar. Poc desprès de trucar a la seva mare, a qui havia telefonat per sentir la seva veu, es va suïcidar d’un tret. Aquesta notícia va deixar devastada a Tina, però fins i tot després d'aquest pal tan dur, Tina va treure forces de flaquesa i en va parlar, "Era una persona introvertida, molt tímida, així que no me’n vaig adonar, però ara quan recordo les últimes converses amb ell, noto un canvi. Les últimes vegades que vam parlar, les converses eren diferents, i no me’n vaig saber adonar fins desprès del suïcidi".

Al març de 2021, Tina Turner, que el 26 de novembre complirà 82 anys, va tornar a dir adéu als seus fans, i ho va fer a través d'un documental de la HBO sobre la seva vida i la seva carrera, titulat, Tina. Explica com vol entrar al tercer i últim capítol de la seva vida, allunyada dels focus. També revela que té una espècie d'estrès posttraumàtic a conseqüència del maltractament que va patir del seu primer marit, Ike Turner. Mirant enrere, Tina reflexiona, "No ha estat una bona vida. El bo no fa balanç amb el dolent. Gairebé cada nit de la meva vida l'he passat en un autobús, en un avió, en un cotxe o en un hotel. No he tingut vida, a excepció d'això. Realment em sento molt cansada de cantar i ballar. Vull estar a casa i ser normal”.

Tina Turner va ser la primera dona a ingressar en el masculí Club d'estrelles del Rock, a una edat, 45 anys, que per a gairebé totes les dones del gremi significava el declivi, i va vendre gairebé 200 milions de discos sense necessitat d'escriure les seves pròpies cançons, però interpretant les escrites pels altres amb una incendiària autoritat. Una veu felina i la seva presència a l'escenari (faldilles curtíssimes, talons llarguíssims i coreografies espectaculars) són la viva imatge del poder i la sensualitat del Rock però al mateix temps són inseparables de la seva èpica història de supervivència a l'abús i la violència. Si tenim en compte que la seva carrera va arrencar a mitjans de la dècada dels 50, estem parlant d'un recorregut de més de 60 anys, primer com a víctima i després com a diva del R&B, del Soul, del Rock i del Pop. Amb una veu esplendorosa i una presència magnètica als escenaris, Tina va poder transformar una història de violència, una relació tòxica amb “una persona malalta”, com ella mateixa ho defineix, en una d'alliberament, redempció i amb la capacitat suficient no només per re inventar-se sinó fins i tot per perdonar.

 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.

 

 

Participació