Vot blanc, vot nul i abstenció: a qui beneficien?

Aquest 24 de maig, els ciutadans que no vulguin mostrar el seu suport a cap dels partits que es presenten tenen tres possibilitats: votar en blanc, nul o bé no votar (abstenció). Aquestes són les diferències entre les tres opcions:

- Vot nul: Es produeix quan dins la papereta hi ha el full de dues candidatures diferents, quan la papereta està marcada més d'un cop -per exemple si se subratllen els noms de dos candidats- i quan conté guixades, documents no oficials o objectes estranys. Els vots nuls no es consideren vàlids, per tant no compten a l'hora de distribuir els escons: ni beneficien ni perjudiquen els partits. 

- Vot blanc: Quan el sobre que s'introdueix dins l'urna està buit. Aquest vot és vàlid i es té present l'hora de fer el recompte. En aquest punt cal tenir en compte que la llei electoral catalana inclou un límit mínim de vots que s’estableix en l’escrutini perquè una candidatura pugui concórrer a la distribució d’escons. En general aquesta barrera legal és del 3% dels vots vàlids emesos, però a les eleccions municipals és del 5%. En ambdós casos s’aplica a cada circumscripció. 

En aquest punt és quan entra en joc la llei d'Hondt, el sistema de càlcul proporcional que s'utilitza a Catalunya i a l'estat espanyol per a distribuir els escons. Elweb del departament de Governació i Relacions Institucionals ofereix un exemple pràctic per entendre millor el funcionament d'aquest sistema. Aquesta és la situació hipotètica que es proposa: municipi amb 9 regidors a repartir i 10 candidatures, i en el qual s’han emès 1.400 vots vàlids, distribuïts de la manera següent:

Partit A: 447 vots
Partit B: 277 vots
Partit C: 192 vots
Partit D: 170 vots
Partit E: 96 vots
Partit F: 82 vots
Partit G: 64 vots
Partit H: 37 vots
Partit I: 21 vots
Partit J: 8 vots
Vots en blanc: 6 vots

La barrera legal del 5% dels vots vàlids és 70; per tant, en el repartiment d’escons no es tindran en compte els partits G, H, I i J, ja que no han assolit aquesta xifra. En els vots obtinguts pels altres 6 partits s’aplica la llei d’Hondt, calculant els resultats de dividir el nombre de vots obtinguts per 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9, que són el nombre de regidors a escollir. Fent-ho obtenim els quocients següents:
 

	Vots/1	Vots/2	Vots/3	Vots/4	Vots/5	Vots/6	Vots/7	Vots/8	Vots/9
Partit A	447	223.5	149	111.75	89.4	74.5	63.86	55.88	49.67
Partit B	277	138.5	92.33	69.25	55.4	46.17	39.57	34.63	30.78
Partit C	192	96	64	48	38.4	32	27.43	24	21.33
Partit D	170	85	56.67	42.5	34	28.33	24.29	21.25	18.89
Partit E	96	48	32	24	19.2	16	13.71	12	10.67
Partit F	82	41	27.33	20.5	16.4	13.67	11.71	10.25	9.11

El repartiment quedaria de la manera següent:

- El primer escó correspon al partit A, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 1 (447), que és la més alta.
- El segon escó, al partit B, també per la xifra dels seus vots dividida per 1 (277), perquè és la xifra més alta després de l’anterior.
- El tercer escó correspon un altre cop al partit A, que, amb la xifra dels vots obtinguts dividida per 2 (223.5), presenta la tercera xifra més alta.
- El quart escó, al partit C (192).
- El cinquè escó, al partit D (170).
- El sisè és un altre cop per al partit A, que amb els seus vots dividits per 3 té la següent xifra més alta (149).
E- l setè és per al partit B, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 2 (138.5).
- El vuitè escó és per al partit A, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 4 (111.75).
- I el novè i últim és per al partit C, per la xifra de vots obtinguts dividida per 2 (96).

Quan les xifres de dos quocients són iguals, s’atribueix l’escó a la candidatura que hagi obtingut més vots en total. A causa de la llei d'Hondt i de la barrera legal del 5% els vots en blanc poden perjudicar els partits minoritaris.


- Abstenció: No anar a votar. Normalment es diferencia entre abstencionisme actiu i passiu. El primer està associat al rebuig conscient als partits que es presenten, mentre que el segon sol ser fruït del desinterès per la política.