22
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
18:07h
L’ambaixador de Suècia a Espanya, Teppo Tauriainen, ha visitat aquest matí el Pavelló de Suècia de Berga, juntament amb les cònsoles Kristina Stenhammar i Sofia Geli, per commemorar els 20 anys de la restauració de l’edifici protegit com a bé cultural d’interès local. L’acte ha estat conduït per l’exalcalde de Berga, Jaume Farguell, amb la presència de l’alcalde actual de la ciutat, Ivan Sànchez, i altres personalitats de la comarca i del país.
L’exalcalde ha donat el tret de sortida a la jornada i ha fet una panoràmica de la història del Pavelló de Suècia, des dels seus inicis fins als usos actuals de l’edifici. Per altra banda, l’ambaixador suec ha posat l’accent en les similituds que té Suècia i Berga. “Tot i que Suècia i Berga estan molt lluny geogràficament, en els dos anys que porto com a ambaixador aquí, he notat que tenim moltes coses en comú. En les nostres societats també hi ha diferències, però també similituds, i el més important és que podem aprendre de l’un a l’altre. L’intercanvi de persones ens ajuda a aprendre i millorar”, ha manifestat Tauriainen.
Mig segle del Pavelló de Suècia i vint anys de la seva restauració
Amb gairebé un segle d’història, el Pavelló de Suècia es va construir a Örbythus (Suècia) per l’Exposició de Barcelona de l’any 1929, on l’Ajuntament de Barcelona el va comprar. Dos anys més tard, la ciutat de Berga, de la mà de Pere Comas i Calvet, va guanyar el concurs públic promogut pel consistori barceloní amb previ acord del govern suec, sobre la definitiva ubicació del Pavelló a Catalunya i el seu destí a objectius culturals.
Però, ben aviat, el Pavelló va ser ocupat per les tropes de Franco i el van convertir en hospital militar i posteriorment en caserna. No va ser fins al 1993 que hi va haver les primeres negociacions amb l’exèrcit per recuperar els terrenys i reconstruir el Pavelló de Suècia per ser el Casal d’Europa i posteriorment l’Arxiu Comarcal. Cinc anys més tard, es va presentar a Malmö (Suècia) el projecte i l’any següent van començar les obres. La inauguració de la restauració va tenir lloc el 9 de març del 2001.
Arran d’aquí, el Casal d’Europa va esdevenir, de seguida, la seu d’actes culturals nacionals, estrangers i d’intercanvis europeus. També d’acollida de delegacions estrangeres, seminaris, conferències, debats i altres usos com les sales destinades a juntes i exposicions.
L’exalcalde ha donat el tret de sortida a la jornada i ha fet una panoràmica de la història del Pavelló de Suècia, des dels seus inicis fins als usos actuals de l’edifici. Per altra banda, l’ambaixador suec ha posat l’accent en les similituds que té Suècia i Berga. “Tot i que Suècia i Berga estan molt lluny geogràficament, en els dos anys que porto com a ambaixador aquí, he notat que tenim moltes coses en comú. En les nostres societats també hi ha diferències, però també similituds, i el més important és que podem aprendre de l’un a l’altre. L’intercanvi de persones ens ajuda a aprendre i millorar”, ha manifestat Tauriainen.
Mig segle del Pavelló de Suècia i vint anys de la seva restauració
Amb gairebé un segle d’història, el Pavelló de Suècia es va construir a Örbythus (Suècia) per l’Exposició de Barcelona de l’any 1929, on l’Ajuntament de Barcelona el va comprar. Dos anys més tard, la ciutat de Berga, de la mà de Pere Comas i Calvet, va guanyar el concurs públic promogut pel consistori barceloní amb previ acord del govern suec, sobre la definitiva ubicació del Pavelló a Catalunya i el seu destí a objectius culturals.
Però, ben aviat, el Pavelló va ser ocupat per les tropes de Franco i el van convertir en hospital militar i posteriorment en caserna. No va ser fins al 1993 que hi va haver les primeres negociacions amb l’exèrcit per recuperar els terrenys i reconstruir el Pavelló de Suècia per ser el Casal d’Europa i posteriorment l’Arxiu Comarcal. Cinc anys més tard, es va presentar a Malmö (Suècia) el projecte i l’any següent van començar les obres. La inauguració de la restauració va tenir lloc el 9 de març del 2001.
Arran d’aquí, el Casal d’Europa va esdevenir, de seguida, la seu d’actes culturals nacionals, estrangers i d’intercanvis europeus. També d’acollida de delegacions estrangeres, seminaris, conferències, debats i altres usos com les sales destinades a juntes i exposicions.