A LA VORA DEL FOC

Problema de física

Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
per Xavier Gonzàlez-Costa, 19 de setembre de 2021 a les 19:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de setembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Avui he vist una dona que jugava amb un nen. Tots dos tenien la mateixa edat i pujaven l’escala de l’institut que els portava a la classe de primera hora del matí. Ella li feia pessigolles des del darrere i ell es regirava sobreactuant l’enuig que creia havia d’impostar pel tracte infantil amb què la seva companya el posava en evidència enmig d’aquell volcà d’hormones en erupció.

Quan van arribar a l’aula, la noia li va fer una última befa, a la que el jove va respondre amb un improperi desmesurat que va ser recriminat per la majoria de les companyes i, fins i tot, per algun dels seus amics que no eren capaços d’entendre què li passava.


 
Un cop tothom es va haver calmat i el professor de física, que s’esperava pacientment netejant-se les ulleres amb el cul repenjat al cantell de la seva taula, va poder començar a repassar els exercicis que el dia abans havia manat per fer a casa; ella es va submergir immediatament en aquells problemes de corbes que se li resistien, mentre ell no podia emergir daquelles altres corbes que li causaven tants problemes i a les quals no es podia resistir. I és que, malgrat fos conscient que aquesta edat els nois i les noies maduren a velocitats dolorosament descompassades, quan la veia i la tenia a prop, no podia evitar que el seu cor saccelerés descontroladament i que la seva força de voluntat per seguir la classe es veiés atropellada per la força del desig que acostuma a circular sempre en sentit contrari.


Corbes, velocitats, acceleració i forces que no es poden calcular amb cap fórmula matemàtica, i que demostren que la física mai no ha estat, ni serà, una ciència exacta.
 

 
Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.
 
Bet Calderer és una berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col·laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.

 

Participació