09
de setembre
del
2021
Actualitzat
a la
13:30h
Set municipis del Berguedà han produït 11 metres cúbics d’adob a través del mig centenar de compostadors comunitaris i de càmpings, restaurants i escoles de la comarca, el 2020. Aquest compost l’han utilitzat els mateixos usuaris que composten o bé els respectius ajuntaments per a ús públic. El compostatge és l’única via de gestió de la fracció orgànica pels municipis com Montmajor, Borredà, La Nou, Vallcebre, Saldes, Gósol i Castellar de n’Hug.
El compostatge de matèria orgànica al Berguedà es va iniciar l’any 2010. Meritxell Torrentó d’Agroviver, l’empresa que fa la gestió dels manteniments d’aquests compostadors comunitaris, ha informat que el compostatge consisteix a dipositar la matèria orgànica en uns compostadors, afegir-hi restes vegetals amb la quantitat exacta perquè es descompongui, i el producte final sigui fertilitzant per les plantes i els horts.
“La nostra feina és passar cada setmana o cada quinze dies a revisar tots aquests compostadors per posar-hi la quantitat de vegetal necessària, i un cop el compostador està ple es tanca i es deixa reposar, deixant-ne un al costat perquè la gent hi segueixi fent aportacions”, ha afegit Torrentó. Al cap de mig any de repòs, s’obre i es garbella, de manera que el fertilitzant que en surt es posi a disposició dels veïns que fan fet l’aportació prèviament. “Pensem que és tota una cultura mediambiental molt interessant que s’està duent a terme i que a vegades no es coneix prou”, ha conclòs Torrentó.
Actualment hi ha 36 compostadors comunitaris col·locats al costat dels contenidors de cada un dels set municipis. A més, també hi ha una dotzena més de compostadors ubicats en establiments com càmpings, restaurants i també escoles. En aquest darrer cas, els centres solen lliurar l’adob generat als nens.
En el seu inici, l’any 2010, el Consell Comarcal del Berguedà va apostar per incentivar el compostatge en una comarca de muntanya amb un elevat nombre de municipis rurals i població disseminada. El conseller de Medi Ambient, Vicenç Linares, ha assegurat durant la visita a l’operació de garbellat d’un compostador a Borredà aquest dijous que “el Berguedà és un lloc idoni per aquesta pràctica en la gestió dels residus orgànics”.
Beneficis del compostatge
El compostatge de la matèria orgànica té diferents beneficis. A nivell mediambiental comporta reduir el nombre de tones que van a parar a l’abocador i s’allarga de vida útil d’aquesta infraestructura. També es redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle que es generen quan la matèria orgànica va a parar als abocadors. Així es pal·lia l’efecte sobre el canvi climàtic a nivell global. El compostatge també comporta reduir la contaminació del sòl associada a la producció de lixiviats, que són els sucs que es generen la matèria orgànica va a parar als abocadors. Quan es composta la matèria orgànica s’obté adob orgànic per a cultius i plantes que millora els sòls i la seva resistència a l’erosió.
També suposa estalviar en els costos de la gestió de residus a més d’obtenir recursos (el compost) a partir de residus (restes de menjar i vegetals) fomentant l’economia circular. Igualment es disposa d’adob orgànic de forma gratuïta.
El servei de compostatge creix
Per reforçar el model de compostatge de matèria orgànica al Berguedà, aquest estiu s’ha ampliat i es fa als terrenys d’acampada de Sant Joan de l’Avellanet i Riugrèixer, a Bagà. Aquests dos terrenys d’acampada juvenil reben cada any joves que hi acampen durant el període estival. Es troben dins el parc natural del Cadí-Moixeró, un dels espais naturals més grans de Catalunya.
Cada estiu s’hi duen contenidors específics de cadascuna de les fraccions perquè es pugui fer la recollida selectiva. Aquest any, a més, s’hi han dut compostadors comunitaris per tal que els campaments també puguin fer una correcta gestió de la matèria orgànica, en aquest cas per mitjà del compostatge a les mateixes instal·lacions.
Vicenç Linares ha explicat que d’aquesta manera “els joves poden veure i participar de tot el procés de transformació dels residus orgànics en compost, veient com es tanca el cicle de la matèria orgànica” alhora que se sensibilitzen “sobre la importància d’aquest procés”.
Evolució del servei
Entre 2010-2012 es va implantar el compostatge domèstic donant a les famílies que ho van sol·licitar compostadors. I alhora es van instal·lar compostadors comunitaris en alguns municipis petits, alguns dels quals encara són en funcionament, per gestionar la fracció orgànica dels residus municipals dels veïns. En aquests casos és l’única via de gestió de la matèria orgànica. A més a més també es van posar compostadors a algunes escoles que ho van sol·licitar.
L’any 2014 es va impulsar el compostatge en altres nous domicilis mitjançant l’entrega de compostadors, ampliant així el nombre de compostaires a la comarca. I finalment a 2017 es va fer un projecte per dur el compostatge a algunes instal·lacions turístiques particulars, com ara els càmpings i les cases de turisme rural, i també un de rotatori al centre de Camadoca. Aquest 2021 s’han ampliat els punts de compostatge.
El compostatge de matèria orgànica al Berguedà es va iniciar l’any 2010. Meritxell Torrentó d’Agroviver, l’empresa que fa la gestió dels manteniments d’aquests compostadors comunitaris, ha informat que el compostatge consisteix a dipositar la matèria orgànica en uns compostadors, afegir-hi restes vegetals amb la quantitat exacta perquè es descompongui, i el producte final sigui fertilitzant per les plantes i els horts.
“La nostra feina és passar cada setmana o cada quinze dies a revisar tots aquests compostadors per posar-hi la quantitat de vegetal necessària, i un cop el compostador està ple es tanca i es deixa reposar, deixant-ne un al costat perquè la gent hi segueixi fent aportacions”, ha afegit Torrentó. Al cap de mig any de repòs, s’obre i es garbella, de manera que el fertilitzant que en surt es posi a disposició dels veïns que fan fet l’aportació prèviament. “Pensem que és tota una cultura mediambiental molt interessant que s’està duent a terme i que a vegades no es coneix prou”, ha conclòs Torrentó.
Actualment hi ha 36 compostadors comunitaris col·locats al costat dels contenidors de cada un dels set municipis. A més, també hi ha una dotzena més de compostadors ubicats en establiments com càmpings, restaurants i també escoles. En aquest darrer cas, els centres solen lliurar l’adob generat als nens.
En el seu inici, l’any 2010, el Consell Comarcal del Berguedà va apostar per incentivar el compostatge en una comarca de muntanya amb un elevat nombre de municipis rurals i població disseminada. El conseller de Medi Ambient, Vicenç Linares, ha assegurat durant la visita a l’operació de garbellat d’un compostador a Borredà aquest dijous que “el Berguedà és un lloc idoni per aquesta pràctica en la gestió dels residus orgànics”.
El producte final del compostatge de matèria orgànica Foto: Roger Simon
Beneficis del compostatge
El compostatge de la matèria orgànica té diferents beneficis. A nivell mediambiental comporta reduir el nombre de tones que van a parar a l’abocador i s’allarga de vida útil d’aquesta infraestructura. També es redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle que es generen quan la matèria orgànica va a parar als abocadors. Així es pal·lia l’efecte sobre el canvi climàtic a nivell global. El compostatge també comporta reduir la contaminació del sòl associada a la producció de lixiviats, que són els sucs que es generen la matèria orgànica va a parar als abocadors. Quan es composta la matèria orgànica s’obté adob orgànic per a cultius i plantes que millora els sòls i la seva resistència a l’erosió.
També suposa estalviar en els costos de la gestió de residus a més d’obtenir recursos (el compost) a partir de residus (restes de menjar i vegetals) fomentant l’economia circular. Igualment es disposa d’adob orgànic de forma gratuïta.
El servei de compostatge creix
Per reforçar el model de compostatge de matèria orgànica al Berguedà, aquest estiu s’ha ampliat i es fa als terrenys d’acampada de Sant Joan de l’Avellanet i Riugrèixer, a Bagà. Aquests dos terrenys d’acampada juvenil reben cada any joves que hi acampen durant el període estival. Es troben dins el parc natural del Cadí-Moixeró, un dels espais naturals més grans de Catalunya.
Cada estiu s’hi duen contenidors específics de cadascuna de les fraccions perquè es pugui fer la recollida selectiva. Aquest any, a més, s’hi han dut compostadors comunitaris per tal que els campaments també puguin fer una correcta gestió de la matèria orgànica, en aquest cas per mitjà del compostatge a les mateixes instal·lacions.
Vicenç Linares ha explicat que d’aquesta manera “els joves poden veure i participar de tot el procés de transformació dels residus orgànics en compost, veient com es tanca el cicle de la matèria orgànica” alhora que se sensibilitzen “sobre la importància d’aquest procés”.
Evolució del servei
Entre 2010-2012 es va implantar el compostatge domèstic donant a les famílies que ho van sol·licitar compostadors. I alhora es van instal·lar compostadors comunitaris en alguns municipis petits, alguns dels quals encara són en funcionament, per gestionar la fracció orgànica dels residus municipals dels veïns. En aquests casos és l’única via de gestió de la matèria orgànica. A més a més també es van posar compostadors a algunes escoles que ho van sol·licitar.
L’any 2014 es va impulsar el compostatge en altres nous domicilis mitjançant l’entrega de compostadors, ampliant així el nombre de compostaires a la comarca. I finalment a 2017 es va fer un projecte per dur el compostatge a algunes instal·lacions turístiques particulars, com ara els càmpings i les cases de turisme rural, i també un de rotatori al centre de Camadoca. Aquest 2021 s’han ampliat els punts de compostatge.
Vicenç Linares, conseller de Medi Ambient, Meritxell Torrentó d'Agroviver, i Jesus Solanelles, alcalde de Borredà Foto: Roger Simon