Joan Torres: «M'agrada perdre'm al pati de casa on tinc tomaqueres i mongeteres»

El candidat d'ICV és un apassionat del mar, tot i que viu a la muntanya, i de la història de Roma

Aida Morales
22 de maig del 2015
Actualitzat a les 17:03h
El candidat d'ICV, Joan Torres, de vacances
El candidat d'ICV, Joan Torres, de vacances | Joan Torres

El candidat d'ICV, Joan Torres, de vacances Foto: Joan Torres


Joan Torres (1965) va néixer en un petit poblet d'Almeria. Segurament per això, un dels seus llocs preferits és l'emblemàtic cabo de Gata. No obstant això, des de ben petit, va venir a viure a Berga i, avui dia, concep aquesta ciutat com la seva llar i, alhora, un dels seus grans projectes. Segons ell mateix ha afirmat, considera la política municipal una política "en majúscules" i, per aquest motiu, té ganes d'invertir-hi tots els esforços. El candidat d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) és conegut per molts a causa de la seva feina a l'Hospital Sant Bernabé. Malgrat això, encara hi ha molta gent es pregunta com és.

-Per què es presenta com a candidat l'alcaldia?
Per reinventar Berga, fer-la més humana, potenciar els eixos sanitat/educació/esport. En definitiva per tic professional “tenir cura de Berga i la seva gent”.

-Per què sota les sigles d'ICV?
Perquè per mi es el partit més social i amb programes clars i ambiciosos.

-Quina és la seva màxima ambició en el món de la política?
Treballar per Berga i des de Berga sempre. No tinc cap més aspiració política. Per a mi, la política municipal és fer política en MAJÚSCULES.

-Què representa per a vostè Berga?
TOT, passat, present i futur, família i amics, feina... és la meva ciutat, és la nostra ciutat.

-Què canviaria?
La forma de fer política, més participativa, més transparent. L’objectiu comú de tots els partits polítics: BERGA, ganes de Ciutat. Donaria el que fos perquè tots els berguedans i berguedanes es sentissin orgullosos de la nostra ciutat.

-On es perdria durant una tarda a la seva ciutat?
Caminant pels voltants de Berga, però també a qualsevol bar fent un talladet amb bona companyia.

-I al món?
A Cabo de Gata, -Almeria-.

-Si demà pogués agafar un avió, on aniria?
A Menorca.

-Què li agrada fer en el seu temps lliure?
En tinc molt poc, però, xerrar amb el meu fill i conversar amb la Inés (la meva parella), llegir sobretot història de Roma, i perdre'm al pati de casa meva, on tinc plantades tomaqueres i mongeteres.

-Reflexió o impulsivitat?
Les dues coses, intento ser més reflexiu que impulsiu.

-Un llibre? 
Circo Máximo de Santiago Posteguillo (sobre l’emperador Trajà)

-Una pel·lícula?
La Habitación del pánico, i ara 8 apellidos vascos (la meva filla viu i treballa a Zarautz).

-Un programa de ràdio o de televisió?
El Intermedio, i els Matins amb la Terribas.

-Quin és el seu plat preferit?
Truita de patates amb ceba.

-El millor acudit?
Quien es el idiota que dice que se viaja mejor en 1era? Acabo de quemar el motor del coche.

-Una anècdota per a recordar?
Més que una anècdota, un esdeveniment, el naixement dels meus dos fills.

-Quin és el seu somni?
Acabar de pagar casa meva i poder dedicar els diners a viatjar a Menorca de tant en tant.
Arxivat a