31
d'agost
del
2021
Actualitzat
el
01
de setembre
a les
12:53h
Per primera vegada a l'Estat, l'equip de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron ha extret els pulmons en aturada cardíaca controlada (asistòlia controlada) a un nadó per trasplantar-los a un receptor pediàtric menor de 24 mesos. L’infant receptor és el Lleïr, ara té dos anys i és de Berga. Estava a la llista d’espera per al trasplantament dels dos pulmons.
L’asistòlia controlada es realitza en pacients sense esperança de vida que estan a l’espera que se’ls retiri el suport vital. En aquesta situació els òrgans estan millor preservats que en el cas de mort encefàlica o altres tipus d’asistòlia com la no controlada, quan la parada cardiorespiratòria té lloc fora d’un centre hospitalari després de no superar l’aplicació de maniobres de reanimació cardiopulmonar. “En asistòlia controlada, la persona donant es trasllada a quiròfan, se li retira el suport vital i s’espera que es produeixi l’asistòlia, és a dir, que el cor deixi de bategar”, descriu la Dra. Laura Romero, del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de Vall d’Hebron.
La tècnica que s'empra per a l'extracció és la mateixa que en pacients adults, tot i que en pacients pediàtrics és un procediment gens habitual a Europa. La principal raó és que l'estructura i els teixits dels pulmons d'un nadó no són iguals als d'una persona adulta. Tampoc la resistència a la isquèmia, fase que passa entre el moment en què s'interromp la circulació de l'òrgan fins que es restitueix novament en el cos del receptor, cosa que complica el procediment.
"Hi ha molt poca experiència de donació en asistòlia controlada amb nadons. Aquesta és la primera vegada a l'Estat que es fa amb un infant donant menor de 24 mesos", explica la Dra. Irene Bello, del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de Vall d'Hebron. “L’opció en asistòlia controlada s’havia explorat poc, hi ha poc donant infantil, i aquesta intervenció obre un nou camp”, afegeix la Dra. Laura Romero.
Pel que fa a l'extracció, "en donants tan petits, no sabem quant de temps poden estar els teixits sense rebre oxigen, de manera que hem de fer la cirurgia de l’extracció dels pulmons al més ràpid possible", especifica la Dra. Irene Bello. En aquest cas, un cop es van extreure els pulmons del nadó i es va comprovar que l'òrgan era viable per dur a terme el trasplantament, es van traslladar a Vall d'Hebron, on el receptor esperava al quiròfan. En la intervenció va participar un equip multidisciplinari format per professionals de cirurgia toràcica, cirurgia cardíaca pediàtrica, anestesiologia, l’equip de l’UCI pediàtrica que va possibilitar el suport amb oxigenació extracorpòria al quiròfan, infermeria d’anestesiologia, coordinadora d’infermeria de trasplantament, infermeria perfusionista, infermeria quirúrgica, auxiliars i zeladores i zeladors.
La Dra. Laura Romero, que va ser la cirurgiana que va realitzar el trasplantament, juntament amb la Dra. Leire Sánchez, del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar, va destacar que “l’empelt era perfecte, s’havia fet l’extracció a quiròfan i els pulmons arribaven en un estat òptim”.
“Més complexa va ser la segona intervenció del procés, és a dir, el trasplantament, perquè el nadó receptor té una cardiopatia congènita i per poder realitzar el trasplantament d’ambdós pulmons va ser necessari remodelar el cor amb la col·laboració de l’equip de cirurgia cardíaca pediàtrica”, detalla la Dra. Laura Romero. El pacient patia una hipoplàsia i estenosi de venes pulmonars, que és una cardiopatia congènita que cursa amb hipertensió pulmonar i acaba requerint un trasplantament pulmonar.
Per la seva part, Lis Vidal, infermera gestora de casos de trasplantaments, explica que “abans del trasplantament treballem amb la família o persones cuidadores com serà tot el procés: l’accés a la llista d’espera, la intervenció, l’estada a l’UCI i l’hospitalització. Establim una relació molt propera, basada en el respecte i la confiança per tal que el nen o nena i la família assoleixin els coneixements i les habilitats després del trasplantament en relació al tractament, la dieta i l’activitat física aconsellats per tenir total autonomia un cop rebin l’alta”.
El Dr. Nacho Iglesias, referent en trasplantament pulmonar pediàtric de la Unitat de Pneumologia Pediàtrica i Fibrosi Quística, afegeix que “fem seguiment del o de la pacient per prevenir i tractar possibles complicacions respiratòries com les infeccions o de rebuig de l’empelt, i ajustem el tractament immunosupressor. A més, treballem de forma coordinada amb altres especialitats fonamentals per a la bona evolució del o de la pacient”.
"En la població infantil és molt més infreqüent que en població adulta necessitar trasplantaments de pulmó. No obstant això, hi ha nens i nenes que estan en llista d'espera i els donants són molt escassos. Per això és important poder ampliar les opcions de donants a través, per exemple, d'aquest procediment d’asistòlia controlada", afirma Dr. Alberto Jáuregui, cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar.
L’asistòlia controlada es realitza en pacients sense esperança de vida que estan a l’espera que se’ls retiri el suport vital. En aquesta situació els òrgans estan millor preservats que en el cas de mort encefàlica o altres tipus d’asistòlia com la no controlada, quan la parada cardiorespiratòria té lloc fora d’un centre hospitalari després de no superar l’aplicació de maniobres de reanimació cardiopulmonar. “En asistòlia controlada, la persona donant es trasllada a quiròfan, se li retira el suport vital i s’espera que es produeixi l’asistòlia, és a dir, que el cor deixi de bategar”, descriu la Dra. Laura Romero, del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de Vall d’Hebron.
La tècnica que s'empra per a l'extracció és la mateixa que en pacients adults, tot i que en pacients pediàtrics és un procediment gens habitual a Europa. La principal raó és que l'estructura i els teixits dels pulmons d'un nadó no són iguals als d'una persona adulta. Tampoc la resistència a la isquèmia, fase que passa entre el moment en què s'interromp la circulació de l'òrgan fins que es restitueix novament en el cos del receptor, cosa que complica el procediment.
"Hi ha molt poca experiència de donació en asistòlia controlada amb nadons. Aquesta és la primera vegada a l'Estat que es fa amb un infant donant menor de 24 mesos", explica la Dra. Irene Bello, del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de Vall d'Hebron. “L’opció en asistòlia controlada s’havia explorat poc, hi ha poc donant infantil, i aquesta intervenció obre un nou camp”, afegeix la Dra. Laura Romero.
Pel que fa a l'extracció, "en donants tan petits, no sabem quant de temps poden estar els teixits sense rebre oxigen, de manera que hem de fer la cirurgia de l’extracció dels pulmons al més ràpid possible", especifica la Dra. Irene Bello. En aquest cas, un cop es van extreure els pulmons del nadó i es va comprovar que l'òrgan era viable per dur a terme el trasplantament, es van traslladar a Vall d'Hebron, on el receptor esperava al quiròfan. En la intervenció va participar un equip multidisciplinari format per professionals de cirurgia toràcica, cirurgia cardíaca pediàtrica, anestesiologia, l’equip de l’UCI pediàtrica que va possibilitar el suport amb oxigenació extracorpòria al quiròfan, infermeria d’anestesiologia, coordinadora d’infermeria de trasplantament, infermeria perfusionista, infermeria quirúrgica, auxiliars i zeladores i zeladors.
La Dra. Laura Romero, que va ser la cirurgiana que va realitzar el trasplantament, juntament amb la Dra. Leire Sánchez, del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar, va destacar que “l’empelt era perfecte, s’havia fet l’extracció a quiròfan i els pulmons arribaven en un estat òptim”.
“Més complexa va ser la segona intervenció del procés, és a dir, el trasplantament, perquè el nadó receptor té una cardiopatia congènita i per poder realitzar el trasplantament d’ambdós pulmons va ser necessari remodelar el cor amb la col·laboració de l’equip de cirurgia cardíaca pediàtrica”, detalla la Dra. Laura Romero. El pacient patia una hipoplàsia i estenosi de venes pulmonars, que és una cardiopatia congènita que cursa amb hipertensió pulmonar i acaba requerint un trasplantament pulmonar.
Per la seva part, Lis Vidal, infermera gestora de casos de trasplantaments, explica que “abans del trasplantament treballem amb la família o persones cuidadores com serà tot el procés: l’accés a la llista d’espera, la intervenció, l’estada a l’UCI i l’hospitalització. Establim una relació molt propera, basada en el respecte i la confiança per tal que el nen o nena i la família assoleixin els coneixements i les habilitats després del trasplantament en relació al tractament, la dieta i l’activitat física aconsellats per tenir total autonomia un cop rebin l’alta”.
El Dr. Nacho Iglesias, referent en trasplantament pulmonar pediàtric de la Unitat de Pneumologia Pediàtrica i Fibrosi Quística, afegeix que “fem seguiment del o de la pacient per prevenir i tractar possibles complicacions respiratòries com les infeccions o de rebuig de l’empelt, i ajustem el tractament immunosupressor. A més, treballem de forma coordinada amb altres especialitats fonamentals per a la bona evolució del o de la pacient”.
"En la població infantil és molt més infreqüent que en població adulta necessitar trasplantaments de pulmó. No obstant això, hi ha nens i nenes que estan en llista d'espera i els donants són molt escassos. Per això és important poder ampliar les opcions de donants a través, per exemple, d'aquest procediment d’asistòlia controlada", afirma Dr. Alberto Jáuregui, cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar.