21
de maig
del
2015
Actualitzat
el
22
de maig
a les
15:39h
La cap de llista del PSC de Berga, Rosalia Monroy, al jardí de casa seva Foto: Rosalia Monroy
Rosalia Monroy (1958) és amant de la natura, de casa seva i de les coses simples. De fet, segons ella mateixa ha explicat, el seu plat preferit és un entrepà de pernil, i el lloc on es perdria durant tota una tarda no seria gaire lluny; Queralt. La candidata del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) però, també té grans ambicions. La primera, canviar el model de l'Ajuntament de Berga. Però, qui és en realitat Monroy?
-Per què es presenta com a candidata a l'alcaldia?
És un moment de canvi: nous polítics. Crec amb la Política.
Els meus coneixements professionals i polítics, poden donar solució a molts dels problemes existents al consistori. Berga necessita un govern diferent amb persones al cap davant diferents, jo puc liderar aquest canvi. Vull fer política diferent i per això em presento.
-Per què sota les sigles del PSC?
La meva ideologia és socialista. Política Municipal és treballar pels nostres veïns, això els socialistes ho sabem fer molt bé.
-Quina és la seva màxima ambició en el món de la política?
L’alcaldia de Berga.
-Què representa per a vostè Berga?
La ciutat, el lloc, el entorn on vull viure.
-Què canviaria?
El model d’ajuntament, més obert al ciutadà. Donant resposta sempre al que demanem les persones.
-On es perdria durant una tarda a la seva ciutat?
Pujant a caminar fins a Queralt i gaudir dels colors del capvespre.
-I al món?
Vancouver a Canada, és un lloc fantàstic.
-Si demà pogués agafar un avió, on aniria?
A Londres, perquè hi ha molta activitat cultural, musica, teatre, dansa...
-Què li agrada fer en el seu temps lliure?
Caminar, anar al gimnàs, compartir xerrades amb amics.
-Reflexió o impulsivitat?
Impulsiva.
-Un llibre?
Ànima de Wajdi Mouawad
-Una pel·lícula?
Avatar
-Un programa de ràdio o de televisió?
El Intermedio
-Quin és el seu plat preferit?
Entrepà de pernil
-El millor acudit?
“Què fa una rata a la cantonada? Esperant un rato"
-Una anècdota per a recordar?
El lloro de casa, sembla que sigui jo quan parla. Un amic em va venir a veure i va dir que no li vaig obrir la porta, tot i que jo hi era a dins....
Va sembla una excusa quan li vaig dir que era el lloro...
-Quin és el seu somni?
Canviar les coses, canviar la política.