EMPRESES

El Berguedà va tancar l’any 2020 amb 103 empreses menys, una reducció del 7,9%

En canvi, les afiliacions a la Seguretat Social segons la residència padronal es van reduir un 1,1%

per Redacció, Berga, Catalunya | 13 de juliol de 2021 a les 15:16 |
Polígon de la Valldan | Cedida
El Berguedà va tancar el 2020 amb 103 empreses menys, una variació interanual del -7,9%. L’impacte de la Covid-19 va deixar la comarca amb 1.201 comptes de cotització actius, a diferència dels 1.304 comptes de finals del 2019. Cal dir que aquesta reducció percentual va ser idèntica a la registrada pel conjunt de Catalunya, on el teixit empresarial es va contraure un 7,9%, traduint-se en 20.480 empreses menys.

En canvi, les afiliacions a la Seguretat Social segons la residència padronal van disminuir un 1,1% interanual, el que significa que la comarca va tancar el 2020 amb 175 afiliats menys. Una reducció que va afectar força més als homes que a les dones i especialment als afiliats menors de 30 anys i els que tenen de 30 a 44 anys. Així i tot, la dinàmica negativa del Berguedà va anar força en línia del conjunt de Catalunya, on el nombre d’afiliats es va reduir 1,9% interanual.


L’atur registrat va augmentar un 26,5% respecte al 2019 i es va situar en 2.263 persones aturades. No obstant això, l’increment d’aturats es va produir de forma generalitzada arreu de Catalunya on la mitjana de la variació va ser d’un +28,2%.

Aquestes són les principals conclusions a nivell comarcal que destaca la Cambra del Berguedà de la Memòria econòmica de Catalunya 2020 elaborada pel Consell de Cambres de Catalunya i presentada el passat divendres a La Llotja de Mar de Barcelona.


La Memòria econòmica de Catalunya 2020


La Memòria inclou aquest any el monogràfic Impacte de la Covid-19 sobre l’economia, l’empresa i la societat amb nou articles d’experts que, d’una banda, aporten la seva visió de com ha afectat la pandèmia a àmbits socials com el sanitari, el benestar o la forma de treballar, i, d’altra banda, ajuden a aprofundir en àmbits temàtics clau com són les empreses, el turisme o la revolució tecnològica.

La crisi de la Covid-19 ha tingut un impacte molt més desigual que crisis anteriors


Una característica d’aquesta crisi pandèmica és que ha tingut un impacte molt desigual. En aquesta ocasió l’impacte en l’augment de les desigualtats està sent més important. Els efectes s'han concentrat particularment en l'hostaleria, l'oci, el comerç i el transport, en les àrees geogràfiques amb més turisme estranger, en aquelles empreses de menor grandària i sobre els col·lectius de treballadors joves, dones i amb contractes temporals i rendes baixes.

La Covid-19 ha estat un accelerador de tendències


La primera tendència que s’ha accelerat és la requalificació del mercat laboral. Les ocupacions tècniques de més qualificació han augmentat el seu pes sobre el total fins al 37,3%, accelerant la tendència que es venia observant des de 2018. És un símptoma que les empreses aposten cada vegada més pel talent com a condició indispensable per augmentar la seva productivitat. Aquest elevat percentatge de directius, tècnics i professionals ha afavorit que amb l’arribada de la pandèmia un percentatge important de treballadors (entorn al 20%) passessin a fer teletreball, dada que ha anat oscil·lant en funció de les restriccions perquè representa un canvi de paradigma respecte al 8,6% d’abans de la Covid-19.

La segona tendència que ha accelerat la crisi del coronavirus és la transformació digital de les empreses. Segons una enquesta de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat a més de 3.000 empreses que es va fer en el tercer trimestre de 2020, el 35% de les empreses deien que arran de la Covid-19 havien accelerat la seva transformació tecnològica. Dins d’aquestes, la majoria han implantat el teletreball (92%), un 33% han començat a fer màrqueting digital, el 21% han renovat la web, un 17% han obert una nova línia de negoci i un 16% han començat a fer comerç electrònic.

La crisi de la Covid-19 també deixa unes finances públiques molt fràgils. El dèficit públic del conjunt de les administracions espanyoles va augmentar el 2020 fins a un màxim de l’11% del PIB, mentre que el de la Generalitat es va moderar fins al 0,35% del PIB català, la xifra més baixa des de 2007. Això últim es deu fonamentalment als fons extraordinaris rebuts de l’Estat per cobrir les despeses sanitàries i al funcionament del sistema de finançament autonòmic que es liquida amb anys de retard i que estima bestretes sota un supòsit de creixement econòmic que aquest any no ha estat real. Per tant, en els propers anys podem veure increments del dèficit de la Generalitat molt importants si el model de finançament no canvia.

Nous impulsors que marquen el ritme de la recuperació: estalvi “embassat”, turisme estranger i Next Generation EU. La recuperació variarà sensiblement depenent de 3 factors: la intensitat amb què les llars facin ús, en els pròxims trimestres, de la borsa d'estalvi que han acumulat des del començament de la pandèmia, de la velocitat amb la que es recuperin els fluxos de turisme internacional, i de l’arribada i gestió dels fons europeus Next Generation EU:
  • L’estalvi acumulat durant l’any 2020 a Catalunya ha augmentat en 11.000 M€ el 2020 fins a assolir un màxim històric de més de 22.000 M€. Aquest estalvi acumulat anirà baixant gradualment els propers anys, de manera que s’estima que el 2021 podria haver un flux d’estalvi cap a consum privat de 3.500 M€.
  • El segon element que pot suposar un impuls important per a la recuperació econòmica és el turisme estranger. Si es compleixen les perspectives més prudents que consisteixen en una recuperació del 50% de la despesa turística estrangera que hi havia el 2019, això suposarà un impuls extra en l’economia catalana de 7.000 M€ en comparació amb el 2020.
  • Es preveu que a partir de juliol comencin a arribar els primers fons del Next Generation EU a Espanya (19.000 M€), fent una estimació prudent de repartiment per població això significaria que podrien arribar a Catalunya uns 3.000 M€ el 2021.

La suma de l’estalvi embassat que acabarà en consum, la recuperació del 50% de la despesa turística internacional i els fons Next Generation, poden generar un impuls fiscal extra sobre la demanda interna de 13.500 M€ el 2021, que equival a 6 punts del PIB català. De confirmar-se, l’economia catalana es podria recuperar abans del que assenyalen les previsions actuals.
 

 

Participació