01
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
12:56h
La comarca del Berguedà, juntament amb el Garraf, el Moianès, Osona, l’Alt Penedès i el Barcelonès, la meitat de les comarques barcelonines, no tenen terres protegides o gestionades dins un espai agrari o similar, però sí que tenen dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), sobretot el Berguedà, Osona i el Moianès.
El municipi amb més terres protegides o gestionades dins d'un parc agrari o natural és Òdena, amb una superfície de 2.340 hectàrees, seguit per Piera, amb 2.135 hectàrees, que formen part del Parc Agrari de la Conca d'Òdena i el Parc Rural del Montserrat, respectivament. Si només s'analitzen les superfícies de regadiu, Tordera, un dels cinc municipis que formen part de l'Espai Agrari de la Baixa Tordera, és el que té més superfície agrícola en un espai gestionat, amb 831 hectàrees dedicades a cultius d'hortalisses i fruites, el que representa el 65% de la seva superfície agrària.
Espais agraris singulars
Dels vuit espais agraris singulars que hi ha a la demarcació de Barcelona, els que tenen més superfície agrària protegida o gestionada són el Parc Agrari de la Conca d'Òdena, amb 11.344 hectàrees; el Parc Rural del Montserrat, amb 8.554 hectàrees; i el Parc Agrari del Baix Llobregat, amb 2.565 hectàrees.
Els principals perills que amenacen les terres de conreu són la progressiva urbanització del sòl agrari i l'ocupació per part de les masses forestals de les terres de conreu sense activitat. L'amenaça relativa a la utilització de sòl agrari per instal·lar-hi infraestructures de generació d'energies renovables és molt més recent, però no pas menys alarmant.
La demarcació de Barcelona ha rebut 698 propostes d'instal·lació de parcs solars i molins de vent. D'aquestes, 305 sol·licituds corresponen a l'Anoia, el que la converteix en la comarca més amenaçada per la concentració d'infraestructures d'energies renovables.
L’origen de les dades
Per a l'obtenció d'aquests resultats, els autors de l'informe "Els guardians de la terra" han comparat dades del Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) i les bases cartogràfiques dels límits dels espais agraris singulars i del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN). Més concretament, s'han analitzat les superfícies agràries incloses dins d'alguna figura de protecció o gestió i han identificat les terres que es troben dins de parcs agraris i les que hi ha dins de parcs naturals.
Protecció dels espais agraris de proximitat
L'anàlisi de les dades generals posa de manifest que de les 25.520 hectàrees que hi ha actualment a la demarcació de Barcelona dins d'una figura de protecció o gestió creada específicament per a la preservació i la dinamització de l'activitat agrària, només el 16% ha aconseguit també una protecció urbanística del sòl agrari.
El municipi amb més terres protegides o gestionades dins d'un parc agrari o natural és Òdena, amb una superfície de 2.340 hectàrees, seguit per Piera, amb 2.135 hectàrees, que formen part del Parc Agrari de la Conca d'Òdena i el Parc Rural del Montserrat, respectivament. Si només s'analitzen les superfícies de regadiu, Tordera, un dels cinc municipis que formen part de l'Espai Agrari de la Baixa Tordera, és el que té més superfície agrícola en un espai gestionat, amb 831 hectàrees dedicades a cultius d'hortalisses i fruites, el que representa el 65% de la seva superfície agrària.
Espais agraris singulars
Dels vuit espais agraris singulars que hi ha a la demarcació de Barcelona, els que tenen més superfície agrària protegida o gestionada són el Parc Agrari de la Conca d'Òdena, amb 11.344 hectàrees; el Parc Rural del Montserrat, amb 8.554 hectàrees; i el Parc Agrari del Baix Llobregat, amb 2.565 hectàrees.
Els principals perills que amenacen les terres de conreu són la progressiva urbanització del sòl agrari i l'ocupació per part de les masses forestals de les terres de conreu sense activitat. L'amenaça relativa a la utilització de sòl agrari per instal·lar-hi infraestructures de generació d'energies renovables és molt més recent, però no pas menys alarmant.
La demarcació de Barcelona ha rebut 698 propostes d'instal·lació de parcs solars i molins de vent. D'aquestes, 305 sol·licituds corresponen a l'Anoia, el que la converteix en la comarca més amenaçada per la concentració d'infraestructures d'energies renovables.
L’origen de les dades
Per a l'obtenció d'aquests resultats, els autors de l'informe "Els guardians de la terra" han comparat dades del Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) i les bases cartogràfiques dels límits dels espais agraris singulars i del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN). Més concretament, s'han analitzat les superfícies agràries incloses dins d'alguna figura de protecció o gestió i han identificat les terres que es troben dins de parcs agraris i les que hi ha dins de parcs naturals.
Protecció dels espais agraris de proximitat
L'anàlisi de les dades generals posa de manifest que de les 25.520 hectàrees que hi ha actualment a la demarcació de Barcelona dins d'una figura de protecció o gestió creada específicament per a la preservació i la dinamització de l'activitat agrària, només el 16% ha aconseguit també una protecció urbanística del sòl agrari.