Biarnés defensa el Parc de la Natura davant les crítiques de «parc temàtic» de Venturós

Més de 200 persones han omplert el Teatre Patronat de Berga aquest diumenge a la tarda, acudint al debat electoral entre els candidats a l'alcaldia dels diferents partits polítics que ha organitzat NacióBerguedà i En Cercle. Els assistents han pogut conèixer les propostes dels partits que, just d'aquí a una setmana, es veuran o no recompensades amb un vot a les urnes. Un debat d'hora i mitja, que ha volgut donar llibertat a les candidatures per exposar les seves idees sobre tres grans eixos: model de ciutat, reptes de futur i procés nacional. 

Per a Biarnés, candidat de Convergència i Unió (CiU), els “símptomes de recuperació econòmica” obren l'horitzó de nous projectes, entre els quals aprofitar el turisme i el patrimoni berguedà. Entre aquests, ha destacat els Rasos de Peguera, Queralt, la Patum i el Parc de la Natura. Una opció acceptada a mitges per a la candidata d'Esquerra  Republicana de Catalunya (ERC), Ermínia Altarriba, i la del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Rosalia Monroy, que també veuen en el turisme i l'aprofitament cultural i patrimonial de la ciutat una oportunitat. El plantejament de Biarnés, però, ha rebut el recel de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). 

I és que, segons ha manifestat la cap de llista de la CUP, Montse Venturós, el turisme a Berga ha de ser important, tot i que no central. De fet, les diverses concepcions del model turístic i, concretament, el projecte del Parc de la Natura han tret a la llum el posicionament de cadascun dels candidats. Biarnés el defensava per ser un “motor econòmic”, mentre que Venturós l'ha criticat per ser un model de “parc temàtic”, on segurament no es respectaran les condicions dels treballadors i que no beneficiarà la ciutat: “Tots hem anat a Port Aventura, però quantes vegades hem anat a comprar a la botiga d'olives de Vila-seca?”. 

 Davant d'aquest fet, Biarnés ha ironitzat sobre que la CUP conegui, a priori, les “condicions dels treballadors”, i ha remarcat que, el que s'ha de fer, és tenir aquest projecte “ben lligat” abans de tirar-lo endavant. Per la seva part, Monroy ha considerat el Parc de la Natura una iniciativa “adient i respectuosa” i Altarriba ha lamentat que, després de 20 anys, encara no se sàpiga “ni quin model es proposa”. En aquest punt, ha afirmat que cal “obrir un debat” respecte de com ha de ser ja que, en si, el turisme a Berga “no és dolent”. 

Per la seva part, el candidat d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Joan Torres, ha denunciat que es projectin obres “a llarg termini”, mentre que necessitats com, per exemple, cobrir la Rasa dels Molins encara s'hagi de fer. “És un sense sentit parlar de segons quins projectes; fem coses petites per compactar la ciutat”. 

Concessions “a cal jutge”

El candidat ecosocialista ha estat un dels més crítics i, de fet, és qui ha fet saltar la problemàtica de les concessions que, actualment, estan judicialitzades. Berga Park, Queralt i Ràdio Berga han tornat a ser, en aquest debat, les protagonistes, amb crítiques dirigides als concessionaris, però també a l'equip de govern de l'actual consistori. Durant la seva intervenció, Torres ha recordat el mal estat de la coberta de la piscina municipal del Tossalet, i ha remarcat la possibilitat que, quan algunes concessions retornin al municipi, l'Ajuntament no pugui fer front a les seves despeses.

 Per a la candidata socialista, però, la prioritat és treure les concessions "de cal jutge", una fita que només s'aconseguirà amb “voluntat política i bona gestió”. “Les concessions no les hi volem tenir, a cal jutge, sinó que les hi han portat els concessionaris”, ha declarat la candidata d'ERC. Segons el seu parer, el problema l'ha tingut un equip de govern que no les ha sabut gestionar: “Aquest ha estat un Ajuntament que ha passat més temps al jutjat que a la plaça de Sant Pere”. Per a la CUP, en canvi, tot ve d'un “mal plantejament inicial”. 

En el seu conjunt, una pluja de crítiques cap a Biarnés que, al seu torn, ha volgut recordar que la majoria de concessions “no presenten problemes” i que, en les que sí, la crisi econòmica hi ha tingut molt a dir. En qualsevol cas, ha tirat pedres enfora i ha afirmat que són les mateixes concessionàries les que “han incomplert”, i s'ha mostrat convençut que els problemes es podran solucionar: “Queralt, si més no, per patriotisme berguedà, hem de ser capaços de deixar-ho fora dels litigis”. 

Municipals o plebiscitàries?

Durant el debat electoral, no s'ha volgut ignorar un dels punts crucials que marca l'actualitat dels propers comicis del 24 de maig; la seva lectura en clau nacional o estrictament municipal. Segons Biarnés, el “moment històric” que està vivint Catalunya no pot quedar apartat d'aquestes eleccions. Una votació que representa el primer pas per decidir “com ha de ser el nou país” i quina ha de ser la relació del nou Estat amb els ajuntaments. 

 Per la seva part, Altarriba s'ha mostrat convençuda que, de les properes eleccions al Parlament de Catalunya “naixerà la nova República catalana” i, per això, considera que el 24 de maig és la primera pedra per posar “les bases del nou país”. 

El punt de vista de la CUP, i com ja han afirmat en diverses ocasions els seus representants al Parlament de Catalunya, no dista d'aquesta concepció, tot i que, tal com ha deixat clar Venturós, el marc nacional són els Països Catalans i l'objectiu final és la “independència per canviar-ho tot”. 

“No podem oblidar que Catalunya és un punt de cultura i races” ha destacat Torres, que ha assumit que Iniciativa viu un intens debat intern respecte d'aquest aspecte. Segons ell, la interpretació de si són plebiscitàries o no dependrà de cadascú però, segons el seu parer, la importància és fer feina al municipi.

La nota discordant ha vingut de la mà de Rosalia Monroy, que ha defensat unes eleccions municipals per tractar “el dia a dia” de la ciutadania i defugir el “conflicte i el trencament”. “En tot el que porti pau, progrés i feina m'hi trobareu, però no amb això, no sé què passarà l'endemà”, ha declarat en referència al manteniment de la sanitat, de les pensions o dels serveis socials.