12
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
11:18h
Josep Maria Altarriba (Navàs, 1958) és l’alcalde electe de Puig-reig des de l’any 2015 i a les properes eleccions no es tornarà a presentar per “adquirir vicis que podrien entorpir el desenvolupament de la feina d’un Ajuntament”. Com a dirigent d’Esquerra Republicana ha guanyat les dues últimes eleccions al municipi berguedà, i la seva aposta pel patrimoni ha convertit Puig-reig en una referència a la comarca per la importància que van tenir les colònies tèxtils al municipi.
A l’equador del mandat, NacióBerguedà entrevista Altarriba per conèixer les seves impressions de l’alcalde puigregenc sobre els seus últims dos anys de legislatura i les aspiracions que té la comarca del Berguedà per tornar a recuperar les colònies tèxtils i que tornin a ser motor de país.
Una conversa en què l’alcalde aborda per principals accions que va fer el municipi per contrarestar la pandèmia, així com la importància de donar a conèixer el patrimoni que hi ha, no només a Puig-reig, sinó també a la comarca. A més, en clau política, el present i el futur del govern de la Generalitat de Catalunya, des de la visió de l’Esquerra Republicana.
- La pandèmia de la Covid-19 va provocar greus problemes als pobles i municipis petits per la manca de recursos. Com ha estat aquest 2020 i com estan, ara?
- Ha estat complicat. Dos de l’equip i jo portàvem l’anterior legislatura i teníem l’estructura i el camí bastant marcat, però a partir de la pandèmia ha estat una sotragada forta per tots, sigui a nivell d’administració, laboral, personal, perquè a tots ens ha afectat d’alguna manera a nivell general de tota la població. Hi ha molts sectors tocats, sobretot el de la restauració i després a nivell personal. Molts veïns estan en situació precària i això fa que la situació es compliqui.
Ara mateix estem bé. Hi ha entre 7 i 8 casos cada setmana i s’està controlant, però un poble petit a la que hi ha un brot ràpidament s’escampa i les ràtios pugen, però de moment no és preocupant. El fet de la vacunació ha aturat molt els problemes greus que hi havia hagut amb anterioritat.
- El dia 13 de març de 2020 es declara l’estat d’alarma. Els van avisar de manera prèvia, als alcaldes? Com vau actuar des del govern municipal?
- Va ser com a tothom. Justament jo el vaig viure des d’un hospital i personalment em va afectar per la por de què em podia passar i veure com els companys de govern havien d’afrontar la situació. Va ser un cop dur per tots i va costar gestionar-ho perquè ningú sabia com s’havia de gestionar. No sabíem que s’havia de fer. Va ser una cosa que tots en vam aprendre de mica en mica, i sobre la marxa d’una situació que ningú s’havia de què anava i penso que des de tot arreu es va fer de la millor manera que es va saber.
- Va veure el municipi, en algun moment, desbordat de casos?
- Excepte al començament que va ser una sotragada forta, jo diria que no. A més, tothom es va posar a disposició per tot el que s’hagués de fer, fins i tot, amb la col·laboració de la gent. Només a l’inici que hi va haver un brot que va afectar a moltes persones, i després ja vam intentar, amb tot el que vam saber, controlar en tot moment l’evolució de casos.
- La incidència del coronavirus a Catalunya s’està reduint mica en mica. Que considera que cal fer, a partir d’ara?
- A nivell municipal poca cosa s’hi pot fer, però la prevenció és essencial. El Departament de Salut ha de fer una aposta clara i definitiva per millorar el sistema de salut, que durant uns anys es va escapçar amb la privatització i en les retallades en recursos. Per això, és una de les coses que hem patit en aquesta pandèmia. La manca de recursos i d’infraestructura són el resultat de la pandèmia.
- Com veu el futur del seu municipi quan s’erradiqui la pandèmia de la Covid-19?
- El veig bé. L’haurem de gestionar amb els problemes que vinguin derivats de la pandèmia, que segurament seran socials, laborals, econòmics, tant d’empreses com de les persones. Des del primer moment que ja ens hem posat a treballar en això. Crec que vam ser dels primers municipis del Berguedà i d’arreu que es van llançar línies d’ajuts per autònoms, comerços, persones. Hem destinat paquets de diners molt importants per ajudar a la població. Vam retallar 200.000 euros del que havíem de fer per apostar a les polítiques d’ajuts a les famílies, als autònoms i indústries. I així ho vam fer i així hem anat traient línies d’ajuts directes i indirectes, a part dels que ha tret la Generalitat. Estem a l’expectativa de tot el que hem d’anar fent en els propers mesos.
- Quins són els projectes que té Puig-reig en els propers 2 anys?
- Projectes molts, però hem de tenir en compte que a part de la línia d’ajudes i un seguit de projectes que s’han acumulat els de l’any passat, encara no sabem com ho gestionarem. Per posar exemples, estem treballant per instal·lar una xarxa de calor per tots els edificis de l’avinguda 1 d’octubre, plaques fotovoltaiques a l’ajuntament, a la biblioteca. A cal Pons, l’arranjament de la Torre Nova en la segona fase. Tenim tot un seguit de projectes que s’estan iniciant i serà un any de vertigen total.
- Puig-reig és un poble important a la comarca, creus que ho és pel patrimoni de les colònies tèxtils del Llobregat?
- A Puig-reig tenim 7 colònies tèxtils. És el municipi d’Europa que en té més. És un patrimoni que és molt important, a més tenim Cal Pons, que hi ha la major part d’edificis emblemàtics de propietat municipal i té consideració de Bé cultural d’Interès Nacional des de fa un parell d’anys. Una de les tres úniques colònies a Catalunya que la tenen.
Aquest patrimoni hem d’intentar recuperar-lo i que serveixi per recuperar el territori. Penso que si abans les colònies tèxtils del Llobregat van ser un motor, ara les hem de recuperar i que tornin a ser motor de país i hem d’utilitzar el patrimoni que tenim perquè el Berguedà és ric en això.
- Què està fent Puig-reig que no estiguin fent els altres pobles? Què recomanaria que fessin?
- Aquí al Berguedà la consciència del patrimoni que tenim és fabulós, està arrelada. Però no som capaços de recuperar aquest patrimoni. Amb els pressupostos que estem treballant és pràcticament impossible, i depenem dels fons d’altres administracions: de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat, de l’Estat i de fons europeus. És necessari que si volem recuperar aquest patrimoni, cal que aquestes administracions ens ajudin, perquè si no no ens en sortirem, i fins i tot, tenint el suport de totes elles, alguns elements d’aquests nuclis importants s’hauran de perdre. No ho podem mantenir tot. En el temps que estem, havent passat tants anys des de la caiguda del tèxtil i de les condicions en què es troben les colònies, és molt difícil recuperar-les totes.
- Vostè porta dues legislatures com a alcalde de Puig-reig, es tornarà a presentar quan s’acabi aquesta legislatura? Si no és així, quin company de partit li deixaria l’alcaldia?
- No em tornaré a presentar a les pròximes eleccions municipals. Quan s’acabi la legislatura vigent ho decidirem amb tot l’equip i tota la gent que està involucrada. Dic que no perquè ja hauré fet la meva etapa, amb vuit anys d’alcaldia i per evitar adquirir vicis que podrien entorpir el desenvolupament de la feina d’un Ajuntament. Estan molt bé vuit anys, potser dotze també, però l’alcaldia porta un desgast molt important a nivell personal i familiar.
Ja he estat tota la vida al món associatiu quan vivia a Navàs fins que vaig arribar aquí a Puig-reig, perquè sóc de l’opinió que si estàs en un lloc i vius gràcies a aquest lloc, has d’intentar aportar tot el possible a aquest territori. Una de les maneres ha estat el món associatiu, des del teatre fins a les AMPES, passant pel Club de Bàsquet. Tot i que no m’havia interessat mai la política, em va convèncer un equip per presentar-nos a les eleccions del 2015, i és una altra manera d’aportar el que pots al poble.
- Com veu la sortida de l’Alba Camps del govern del municipi? I l’entrada al Parlament?
- Em sap greu perquè ja no hi serà. Però no em sap greu perquè crec que ho havia de fer. L’Alba Camps ha fet molta feina aquí, sobretot a la primera legislatura. Ha sigut un contrapunt important en la gestió de govern, amb una visió sobre la vessant social important en les polítiques que hem fet. Ara pel seu camí li tocava sortir. La seva projecció personal la portarà a fer el que vulgui perquè és bona amb el que fa. Ella ha trobat el camí pel qual ella serveix. Pot aportar a la societat tot el que té a dins.
- Puig-reig ha apostat, en els últims anys, per recuperar la vida a les colònies tèxtils amb el Vieer Fest. Enguany es podrà recuperar?
- A mitges, però es recuperarà. Aquest any ja estem una mica més tranquils i es recupera en un format light, amb moltes mesures de seguretat i sense massificació, que serveixi com a trànsit fins a l’any que ve, que esperem que ja es pugui fer un Vieer Fest amb totes les garanties. Es farà en dos espais diferents i acotat amb un nombre reduït de persones.
- Per què creu que és necessari obrir les colònies i omplir-les de vida?
- El Vieer Fest és una excusa per mostrar el patrimoni. Era fer una festa, posant en valor la cervesa artesana, però alhora mostrant el patrimoni que tenim. Per això, vam començar a Cal Pons, després a Cal Prat, Cal Marçal i al següent any tocava l’Ametlla de Merola i no va poder ser. És molt important ensenyar el patrimoni per tornar-li a donar vida.
- En què creu que podria millorar Puig-reig pel que fa al turisme?
- Tenim la sort que disposem de bastant teixit de turisme rural, amb dos hotels, i aquest any hem fet una aposta per dinamització turística del municipi. Tenim l’empresa CatExperience d’Avià que ens està fent un disseny de marca turística enllaçada amb el comerç. Ja portem mesos treballant de base amb feina a territori, per poder dissenyar un projecte turístic que sigui molt específic del Baix Berguedà. En això sí que hi ha una diferència clara entre l’Alt i el Baix Berguedà. No tot és el Pedraforca, el senderisme verd. Hi ha altres atractius al Berguedà i els tenim al Baix Berguedà.
- Com veu el turisme a la comarca i a Catalunya, aquest estiu?
- Bàsicament sustentat pel turisme interior. Ara vas a qualsevol lloc de Catalunya i la gran majoria de turisme és d’aquí. M’alegra perquè és un plaer trobar a Calella de Palafrugell, una gran quantitat de catalans. Això vol dir que ens ajudem, que fem país.
- Lligat a Esquerra Republicana, com veu la relació que hi ha amb Junts per Catalunya?
- Fatal. No puc dir cap altra cosa. No entenc les posicions enrocades que hi ha hagut. Tampoc tinc tota la informació per poder parlar, però pel que sé no s’ha fet bé. Evidentment se’m titllarà de partidista, però intento no ser-ho i probablement sigui una de les veus més crítiques que han sentit mai. Si alguna cosa tinc és que intento ser clar i no generar eufemismes. En aquest cas, crec que Junts per Catalunya s’ha equivocat, perquè se li ha posat en safata i la prova està en el fet què l’endemà de les eleccions del febrer, la Laura Borràs era investida presidenta del Parlament, la qual cosa s’havia parlat i era un preacord que no hi hauria cap problema. Tots sabíem que havien d’arribar a un acord perquè no podia ser d’una altra manera, perquè això era malbaratar les il·lusions de la gent, de tot el que hem fet tots aquests anys.
- Creu que l’independentisme ha patit fissures en els últims anys? Com el veu més unit o separat?
- L’independentisme és molt divers. Abans hi havia una dita que reflecteix molt amb això: les dretes sempre han anat unides a un sol bloc, en canvi, les esquerres sempre s’ha dividit en petites fraccions. Les esquerres normalment s’ho qüestionen tot, hi ha molta diversitat, i en aquest cas això es podria traslladar a l’independentisme. Hi ha moltes sensibilitats. Independentistes n’hi ha de dretes i d’esquerres, n’hi ha que són més nacionalistes. Tots són matisos que s’han de parlar i barrejar. Això és la riquesa que té l’independentisme. El que està clar és que s’ha arribat a un nivell de l’independentisme i d’aquí no es baixa. I per més enfadats que estiguem, si algun dia que hi ha un referèndum, votaré que sí, per més enfadat que estigui. Aquest sostre ja hi és i la prova és el 52% de vot independentista de les últimes eleccions.
- Fa unes setmanes que es va anunciar que els partits independentistes havien arribat a un acord. Quines creu que han estat les raons per la dificultat d'aquest?
- Voldria pensar que eren raons programàtiques o egos. Pot ser una apreciació que faci des de l’enfadament, i sense tenir gaires elements de judici. Evidentment hi ha una part de Junts que és la Convergència de sempre. Per tant, polítiques de dretes, polítiques més lliberals i neoliberals. D’Esquerra Republicana sempre hi ha més fraccions d’esquerres i de dretes. Hi ha moltes sensibilitats diverses.
- Referent a les preses i presos polítics, amnistia o indult?
- Amnistia per descomptat. Un indult és un insult a la persona. Amnistia si o si, és la solució. Si acceptes l’indult estàs acceptant que vas fer un delicte, i això no és així. Cada Ple que celebrem, reivindiquem l’Amnistia dels presos i les preses polítiques. No podem fer-ho d’una altra manera. El dia de l’1 d’octubre em vaig responsabilitzar de tots els col·legis electorals. No sé si em vindran a buscar o no.
- Creu que des del Govern espanyol i el Govern de Catalunya s’ha actuat correctament en les decisions per erradicar la pandèmia?
- Hi ha tantes opinions com gent hi ha al país. Hi ha actuacions preses que les he trobat molt encertades i altres al contrari, tant d’una banda com de l’altra. Tal com van gestionar la pandèmia a l’inici no tenia color el què feia l’Estat espanyol i el què es feia aquí a Catalunya. Des d’aquí s’actuava amb convenciment i honestedat. I l’estat espanyol actuava amb parafernàlia i mala llet. Més endavant hi ha hagut encerts i errors i tothom ha anat aprenent del què ha anat passant.
- Considera que el Pla de desescalada del Procicat va estar precipitat?
- No penso que ha estat precipitat, però també cal tenir en compte la vessant personal de cadascun. Estem molt cansats després de més d’un any tancats a casa, amb aquesta por i angoixa i estan començant a sortir problemes sobretot amb joves. Això el temps ho dirà si ha estat precipitat o no. Vull pensar que el temps també hi ajuda, el tema de la temperatura a què això s’aturi.
- En el moment que van imposar el toc de queda, què va pensar?
- El toc de queda servia com a toc d’alerta, per tant, contenia a moltes persones de fer segons què. El que volia sortir també sortia. Aquí a Puig-reig, i suposo que arreu, estem farts de recollir ampolles de llocs puntuals del municipi perquè si ha anat a la nit a fer un “botellón”. Potser només ha servit d’efecte dissuasori i de conscienciació. El que hem d’evitar són massificacions de gent, sense mascareta, en llocs concorreguts. Per més que prohibeixin, qui no ho vol entendre, tampoc ho entendrà.
A l’equador del mandat, NacióBerguedà entrevista Altarriba per conèixer les seves impressions de l’alcalde puigregenc sobre els seus últims dos anys de legislatura i les aspiracions que té la comarca del Berguedà per tornar a recuperar les colònies tèxtils i que tornin a ser motor de país.
Una conversa en què l’alcalde aborda per principals accions que va fer el municipi per contrarestar la pandèmia, així com la importància de donar a conèixer el patrimoni que hi ha, no només a Puig-reig, sinó també a la comarca. A més, en clau política, el present i el futur del govern de la Generalitat de Catalunya, des de la visió de l’Esquerra Republicana.
- La pandèmia de la Covid-19 va provocar greus problemes als pobles i municipis petits per la manca de recursos. Com ha estat aquest 2020 i com estan, ara?
- Ha estat complicat. Dos de l’equip i jo portàvem l’anterior legislatura i teníem l’estructura i el camí bastant marcat, però a partir de la pandèmia ha estat una sotragada forta per tots, sigui a nivell d’administració, laboral, personal, perquè a tots ens ha afectat d’alguna manera a nivell general de tota la població. Hi ha molts sectors tocats, sobretot el de la restauració i després a nivell personal. Molts veïns estan en situació precària i això fa que la situació es compliqui.
Ara mateix estem bé. Hi ha entre 7 i 8 casos cada setmana i s’està controlant, però un poble petit a la que hi ha un brot ràpidament s’escampa i les ràtios pugen, però de moment no és preocupant. El fet de la vacunació ha aturat molt els problemes greus que hi havia hagut amb anterioritat.
"Va ser un cop dur per tots i va costar gestionar-ho perquè ningú sabia com s’havia de gestionar"
- El dia 13 de març de 2020 es declara l’estat d’alarma. Els van avisar de manera prèvia, als alcaldes? Com vau actuar des del govern municipal?
- Va ser com a tothom. Justament jo el vaig viure des d’un hospital i personalment em va afectar per la por de què em podia passar i veure com els companys de govern havien d’afrontar la situació. Va ser un cop dur per tots i va costar gestionar-ho perquè ningú sabia com s’havia de gestionar. No sabíem que s’havia de fer. Va ser una cosa que tots en vam aprendre de mica en mica, i sobre la marxa d’una situació que ningú s’havia de què anava i penso que des de tot arreu es va fer de la millor manera que es va saber.
- Va veure el municipi, en algun moment, desbordat de casos?
- Excepte al començament que va ser una sotragada forta, jo diria que no. A més, tothom es va posar a disposició per tot el que s’hagués de fer, fins i tot, amb la col·laboració de la gent. Només a l’inici que hi va haver un brot que va afectar a moltes persones, i després ja vam intentar, amb tot el que vam saber, controlar en tot moment l’evolució de casos.
- La incidència del coronavirus a Catalunya s’està reduint mica en mica. Que considera que cal fer, a partir d’ara?
- A nivell municipal poca cosa s’hi pot fer, però la prevenció és essencial. El Departament de Salut ha de fer una aposta clara i definitiva per millorar el sistema de salut, que durant uns anys es va escapçar amb la privatització i en les retallades en recursos. Per això, és una de les coses que hem patit en aquesta pandèmia. La manca de recursos i d’infraestructura són el resultat de la pandèmia.
"Crec que vam ser dels primers municipis del Berguedà i d’arreu que es van llançar línies d’ajuts per autònoms, comerços, persones"
- Com veu el futur del seu municipi quan s’erradiqui la pandèmia de la Covid-19?
- El veig bé. L’haurem de gestionar amb els problemes que vinguin derivats de la pandèmia, que segurament seran socials, laborals, econòmics, tant d’empreses com de les persones. Des del primer moment que ja ens hem posat a treballar en això. Crec que vam ser dels primers municipis del Berguedà i d’arreu que es van llançar línies d’ajuts per autònoms, comerços, persones. Hem destinat paquets de diners molt importants per ajudar a la població. Vam retallar 200.000 euros del que havíem de fer per apostar a les polítiques d’ajuts a les famílies, als autònoms i indústries. I així ho vam fer i així hem anat traient línies d’ajuts directes i indirectes, a part dels que ha tret la Generalitat. Estem a l’expectativa de tot el que hem d’anar fent en els propers mesos.
- Quins són els projectes que té Puig-reig en els propers 2 anys?
- Projectes molts, però hem de tenir en compte que a part de la línia d’ajudes i un seguit de projectes que s’han acumulat els de l’any passat, encara no sabem com ho gestionarem. Per posar exemples, estem treballant per instal·lar una xarxa de calor per tots els edificis de l’avinguda 1 d’octubre, plaques fotovoltaiques a l’ajuntament, a la biblioteca. A cal Pons, l’arranjament de la Torre Nova en la segona fase. Tenim tot un seguit de projectes que s’estan iniciant i serà un any de vertigen total.
"Penso que si abans les colònies tèxtils del Llobregat van ser un motor, ara les hem de recuperar i que tornin a ser motor de país"
- Puig-reig és un poble important a la comarca, creus que ho és pel patrimoni de les colònies tèxtils del Llobregat?
- A Puig-reig tenim 7 colònies tèxtils. És el municipi d’Europa que en té més. És un patrimoni que és molt important, a més tenim Cal Pons, que hi ha la major part d’edificis emblemàtics de propietat municipal i té consideració de Bé cultural d’Interès Nacional des de fa un parell d’anys. Una de les tres úniques colònies a Catalunya que la tenen.
Aquest patrimoni hem d’intentar recuperar-lo i que serveixi per recuperar el territori. Penso que si abans les colònies tèxtils del Llobregat van ser un motor, ara les hem de recuperar i que tornin a ser motor de país i hem d’utilitzar el patrimoni que tenim perquè el Berguedà és ric en això.
- Què està fent Puig-reig que no estiguin fent els altres pobles? Què recomanaria que fessin?
- Aquí al Berguedà la consciència del patrimoni que tenim és fabulós, està arrelada. Però no som capaços de recuperar aquest patrimoni. Amb els pressupostos que estem treballant és pràcticament impossible, i depenem dels fons d’altres administracions: de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat, de l’Estat i de fons europeus. És necessari que si volem recuperar aquest patrimoni, cal que aquestes administracions ens ajudin, perquè si no no ens en sortirem, i fins i tot, tenint el suport de totes elles, alguns elements d’aquests nuclis importants s’hauran de perdre. No ho podem mantenir tot. En el temps que estem, havent passat tants anys des de la caiguda del tèxtil i de les condicions en què es troben les colònies, és molt difícil recuperar-les totes.
"Estan molt bé vuit anys, potser dotze també, però l’alcaldia porta un desgast molt important a nivell personal i familiar"
- Vostè porta dues legislatures com a alcalde de Puig-reig, es tornarà a presentar quan s’acabi aquesta legislatura? Si no és així, quin company de partit li deixaria l’alcaldia?
- No em tornaré a presentar a les pròximes eleccions municipals. Quan s’acabi la legislatura vigent ho decidirem amb tot l’equip i tota la gent que està involucrada. Dic que no perquè ja hauré fet la meva etapa, amb vuit anys d’alcaldia i per evitar adquirir vicis que podrien entorpir el desenvolupament de la feina d’un Ajuntament. Estan molt bé vuit anys, potser dotze també, però l’alcaldia porta un desgast molt important a nivell personal i familiar.
Ja he estat tota la vida al món associatiu quan vivia a Navàs fins que vaig arribar aquí a Puig-reig, perquè sóc de l’opinió que si estàs en un lloc i vius gràcies a aquest lloc, has d’intentar aportar tot el possible a aquest territori. Una de les maneres ha estat el món associatiu, des del teatre fins a les AMPES, passant pel Club de Bàsquet. Tot i que no m’havia interessat mai la política, em va convèncer un equip per presentar-nos a les eleccions del 2015, i és una altra manera d’aportar el que pots al poble.
"La seva projecció personal la portarà a fer el que vulgui perquè és bona amb el que fa. Ella ha trobat el camí pel qual ella serveix"
- Com veu la sortida de l’Alba Camps del govern del municipi? I l’entrada al Parlament?
- Em sap greu perquè ja no hi serà. Però no em sap greu perquè crec que ho havia de fer. L’Alba Camps ha fet molta feina aquí, sobretot a la primera legislatura. Ha sigut un contrapunt important en la gestió de govern, amb una visió sobre la vessant social important en les polítiques que hem fet. Ara pel seu camí li tocava sortir. La seva projecció personal la portarà a fer el que vulgui perquè és bona amb el que fa. Ella ha trobat el camí pel qual ella serveix. Pot aportar a la societat tot el que té a dins.
- Puig-reig ha apostat, en els últims anys, per recuperar la vida a les colònies tèxtils amb el Vieer Fest. Enguany es podrà recuperar?
- A mitges, però es recuperarà. Aquest any ja estem una mica més tranquils i es recupera en un format light, amb moltes mesures de seguretat i sense massificació, que serveixi com a trànsit fins a l’any que ve, que esperem que ja es pugui fer un Vieer Fest amb totes les garanties. Es farà en dos espais diferents i acotat amb un nombre reduït de persones.
- Per què creu que és necessari obrir les colònies i omplir-les de vida?
- El Vieer Fest és una excusa per mostrar el patrimoni. Era fer una festa, posant en valor la cervesa artesana, però alhora mostrant el patrimoni que tenim. Per això, vam començar a Cal Pons, després a Cal Prat, Cal Marçal i al següent any tocava l’Ametlla de Merola i no va poder ser. És molt important ensenyar el patrimoni per tornar-li a donar vida.
"No tot és el Pedraforca. Hi ha altres atractius al Berguedà i els tenim al Baix Berguedà"
- En què creu que podria millorar Puig-reig pel que fa al turisme?
- Tenim la sort que disposem de bastant teixit de turisme rural, amb dos hotels, i aquest any hem fet una aposta per dinamització turística del municipi. Tenim l’empresa CatExperience d’Avià que ens està fent un disseny de marca turística enllaçada amb el comerç. Ja portem mesos treballant de base amb feina a territori, per poder dissenyar un projecte turístic que sigui molt específic del Baix Berguedà. En això sí que hi ha una diferència clara entre l’Alt i el Baix Berguedà. No tot és el Pedraforca, el senderisme verd. Hi ha altres atractius al Berguedà i els tenim al Baix Berguedà.
- Com veu el turisme a la comarca i a Catalunya, aquest estiu?
- Bàsicament sustentat pel turisme interior. Ara vas a qualsevol lloc de Catalunya i la gran majoria de turisme és d’aquí. M’alegra perquè és un plaer trobar a Calella de Palafrugell, una gran quantitat de catalans. Això vol dir que ens ajudem, que fem país.
- Lligat a Esquerra Republicana, com veu la relació que hi ha amb Junts per Catalunya?
- Fatal. No puc dir cap altra cosa. No entenc les posicions enrocades que hi ha hagut. Tampoc tinc tota la informació per poder parlar, però pel que sé no s’ha fet bé. Evidentment se’m titllarà de partidista, però intento no ser-ho i probablement sigui una de les veus més crítiques que han sentit mai. Si alguna cosa tinc és que intento ser clar i no generar eufemismes. En aquest cas, crec que Junts per Catalunya s’ha equivocat, perquè se li ha posat en safata i la prova està en el fet què l’endemà de les eleccions del febrer, la Laura Borràs era investida presidenta del Parlament, la qual cosa s’havia parlat i era un preacord que no hi hauria cap problema. Tots sabíem que havien d’arribar a un acord perquè no podia ser d’una altra manera, perquè això era malbaratar les il·lusions de la gent, de tot el que hem fet tots aquests anys.
"Abans hi havia una dita que reflecteix molt amb això: les dretes sempre han anat unides a un sol bloc, en canvi, les esquerres sempre s’ha dividit en petites fraccions"
- Creu que l’independentisme ha patit fissures en els últims anys? Com el veu més unit o separat?
- L’independentisme és molt divers. Abans hi havia una dita que reflecteix molt amb això: les dretes sempre han anat unides a un sol bloc, en canvi, les esquerres sempre s’ha dividit en petites fraccions. Les esquerres normalment s’ho qüestionen tot, hi ha molta diversitat, i en aquest cas això es podria traslladar a l’independentisme. Hi ha moltes sensibilitats. Independentistes n’hi ha de dretes i d’esquerres, n’hi ha que són més nacionalistes. Tots són matisos que s’han de parlar i barrejar. Això és la riquesa que té l’independentisme. El que està clar és que s’ha arribat a un nivell de l’independentisme i d’aquí no es baixa. I per més enfadats que estiguem, si algun dia que hi ha un referèndum, votaré que sí, per més enfadat que estigui. Aquest sostre ja hi és i la prova és el 52% de vot independentista de les últimes eleccions.
- Fa unes setmanes que es va anunciar que els partits independentistes havien arribat a un acord. Quines creu que han estat les raons per la dificultat d'aquest?
- Voldria pensar que eren raons programàtiques o egos. Pot ser una apreciació que faci des de l’enfadament, i sense tenir gaires elements de judici. Evidentment hi ha una part de Junts que és la Convergència de sempre. Per tant, polítiques de dretes, polítiques més lliberals i neoliberals. D’Esquerra Republicana sempre hi ha més fraccions d’esquerres i de dretes. Hi ha moltes sensibilitats diverses.
- Referent a les preses i presos polítics, amnistia o indult?
- Amnistia per descomptat. Un indult és un insult a la persona. Amnistia si o si, és la solució. Si acceptes l’indult estàs acceptant que vas fer un delicte, i això no és així. Cada Ple que celebrem, reivindiquem l’Amnistia dels presos i les preses polítiques. No podem fer-ho d’una altra manera. El dia de l’1 d’octubre em vaig responsabilitzar de tots els col·legis electorals. No sé si em vindran a buscar o no.
"Tal com van gestionar la pandèmia a l’inici no tenia color el què feia l’Estat espanyol i el què es feia aquí a Catalunya"
- Creu que des del Govern espanyol i el Govern de Catalunya s’ha actuat correctament en les decisions per erradicar la pandèmia?
- Hi ha tantes opinions com gent hi ha al país. Hi ha actuacions preses que les he trobat molt encertades i altres al contrari, tant d’una banda com de l’altra. Tal com van gestionar la pandèmia a l’inici no tenia color el què feia l’Estat espanyol i el què es feia aquí a Catalunya. Des d’aquí s’actuava amb convenciment i honestedat. I l’estat espanyol actuava amb parafernàlia i mala llet. Més endavant hi ha hagut encerts i errors i tothom ha anat aprenent del què ha anat passant.
- Considera que el Pla de desescalada del Procicat va estar precipitat?
- No penso que ha estat precipitat, però també cal tenir en compte la vessant personal de cadascun. Estem molt cansats després de més d’un any tancats a casa, amb aquesta por i angoixa i estan començant a sortir problemes sobretot amb joves. Això el temps ho dirà si ha estat precipitat o no. Vull pensar que el temps també hi ajuda, el tema de la temperatura a què això s’aturi.
- En el moment que van imposar el toc de queda, què va pensar?
- El toc de queda servia com a toc d’alerta, per tant, contenia a moltes persones de fer segons què. El que volia sortir també sortia. Aquí a Puig-reig, i suposo que arreu, estem farts de recollir ampolles de llocs puntuals del municipi perquè si ha anat a la nit a fer un “botellón”. Potser només ha servit d’efecte dissuasori i de conscienciació. El que hem d’evitar són massificacions de gent, sense mascareta, en llocs concorreguts. Per més que prohibeixin, qui no ho vol entendre, tampoc ho entendrà.