07
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
18:46h
La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet el Pla director del monestir de Santa Maria de Lillet, integrat per un conjunt de construccions de diferent entitat estructural i estat de conservació, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) des de l'any 1999, en el que hi destaca l'església, consagrada el 883.
El Pla director, que ha estat dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), té com a finalitat servir d'instrument de gestió, tan tècnic com econòmic, de cara a facilitar la presa de decisions ja sigui pel que fa a la programació de les actuacions i previsió de les inversions a realitzar, com també per la implementació de nous usos d'aquest espai. En el seu conjunt, el Pla preveu inversions per valor de dos milions d'euros.
El document és també una eina de planejament plurianual que ha de conformar un full de ruta de planificació i garantir la coherència de totes i cadascuna de les actuacions que s'han de portar a terme en el conjunt monàstic en el futur. Al mateix temps, el treball també es constitueix com un mitjà per difondre els valors històrics, arquitectònics, patrimonials i paisatgístics d'aquest bé, posant aquest coneixement a l'abast de tota la ciutadania.
Així, l'objectiu del Pla és identificar, analitzar i caracteritzar els diversos elements i cossos edificats que conformen la complexa realitat del monument i, en base a aquest profund coneixement, definir un marc general de criteris i procediments a partir dels quals desenvolupar els projectes i les intervencions futures, sempre orientades a protegir, conservar, recuperar i restaurar l'essència i l'autenticitat del monestir, garantint així la seva transmissió a generacions futures.
Monument originari del segle IX
El monestir de Santa Maria de Lillet va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, el 1999. L'església va ser consagrada el 833 pel bisbe Sisebut d'Urgell i a partir del segle XI s'hi va establir una canònica agustiniana, que esdevingué una important comunitat de la contrada entre els segles XII i XIII. Així, al llarg dels anys, el monestir s'ha configurat com un conjunt de construccions de diferent entitat estructural i estat de conservació, resultat de gairebé dotze segles d'ampliacions i reformes a partir de la construcció de l'església, que se situa al costat més septentrional.
La resta de dependències del cenobi es desenvolupen al sud del temple, tot tancant radialment un claustre central del segle XV amb estructures de diferent volumetria, entitat estructural i cronologia.
A la banda més meridional d'aquest conjunt, i separat d'aquell per un corredor des del qual s'accedeix a la façana i actual porta del monestir, es localitza un altre clos amb edificacions que s'associen actualment a una explotació agrícola i ramadera. Originalment, havien format part de l'estol de construccions del cenobi, pràcticament fins a època contemporània.
La fesomia descrita és resultat de l'actual localització dels accessos a les estructures del monestir pel seu costat més meridional, incloent-hi la singular i vistosa bastida metàl·lica que, a mode de gran passera, travessa sobre elevada i al biaix est-oest, les construccions d'aquella zona.
Clou l'àmbit de l'entorn de monestir de Santa Maria, la petita capella rodona de Sant Miquel de Lillet que es localitza uns dos-cents metres més al sud del conjunt, quan el terreny torna a enfilar-se en direcció a l'antic castell del Lillet. El 1961 hi va dur a terme una intervenció el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL.
El Pla director, que ha estat dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), té com a finalitat servir d'instrument de gestió, tan tècnic com econòmic, de cara a facilitar la presa de decisions ja sigui pel que fa a la programació de les actuacions i previsió de les inversions a realitzar, com també per la implementació de nous usos d'aquest espai. En el seu conjunt, el Pla preveu inversions per valor de dos milions d'euros.
El document és també una eina de planejament plurianual que ha de conformar un full de ruta de planificació i garantir la coherència de totes i cadascuna de les actuacions que s'han de portar a terme en el conjunt monàstic en el futur. Al mateix temps, el treball també es constitueix com un mitjà per difondre els valors històrics, arquitectònics, patrimonials i paisatgístics d'aquest bé, posant aquest coneixement a l'abast de tota la ciutadania.
Així, l'objectiu del Pla és identificar, analitzar i caracteritzar els diversos elements i cossos edificats que conformen la complexa realitat del monument i, en base a aquest profund coneixement, definir un marc general de criteris i procediments a partir dels quals desenvolupar els projectes i les intervencions futures, sempre orientades a protegir, conservar, recuperar i restaurar l'essència i l'autenticitat del monestir, garantint així la seva transmissió a generacions futures.
Monument originari del segle IX
El monestir de Santa Maria de Lillet va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, el 1999. L'església va ser consagrada el 833 pel bisbe Sisebut d'Urgell i a partir del segle XI s'hi va establir una canònica agustiniana, que esdevingué una important comunitat de la contrada entre els segles XII i XIII. Així, al llarg dels anys, el monestir s'ha configurat com un conjunt de construccions de diferent entitat estructural i estat de conservació, resultat de gairebé dotze segles d'ampliacions i reformes a partir de la construcció de l'església, que se situa al costat més septentrional.
La resta de dependències del cenobi es desenvolupen al sud del temple, tot tancant radialment un claustre central del segle XV amb estructures de diferent volumetria, entitat estructural i cronologia.
A la banda més meridional d'aquest conjunt, i separat d'aquell per un corredor des del qual s'accedeix a la façana i actual porta del monestir, es localitza un altre clos amb edificacions que s'associen actualment a una explotació agrícola i ramadera. Originalment, havien format part de l'estol de construccions del cenobi, pràcticament fins a època contemporània.
La fesomia descrita és resultat de l'actual localització dels accessos a les estructures del monestir pel seu costat més meridional, incloent-hi la singular i vistosa bastida metàl·lica que, a mode de gran passera, travessa sobre elevada i al biaix est-oest, les construccions d'aquella zona.
Clou l'àmbit de l'entorn de monestir de Santa Maria, la petita capella rodona de Sant Miquel de Lillet que es localitza uns dos-cents metres més al sud del conjunt, quan el terreny torna a enfilar-se en direcció a l'antic castell del Lillet. El 1961 hi va dur a terme una intervenció el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL.