14
de maig
del
2021
Actualitzat
a la
13:36h
Rosa Soler, biòloga especialitzada en Antopologia Física i Forense, ha realitzat un estudi antropològic de les restes òssies que van ser excavades l’any 1978 per Josep Carreres i Lluís Guerrero a la Bauma dels Ossos del Clot del Llop, situada a Cal Bassacs, Gironella, en el que s’ha descobert que les restes de dos dels individus enterrats daten de l’Antiguitat Tardana (S.VII – VIII) a l’Alta Edat Mitjana (S.X – XII).
Les restes formen part d’un enterrament col·lectiu on hi hauria com a mínim les restes de 10 individus, dos dels quals infants. Anteriorment les restes s’havien categoritzat com a Prehistòriques, concretament de l’època del Calcolític, però ara s’ha realitzat una datació absoluta mitjançant Carboni 14 a dos dels individus, desmentint aquesta idea inicial i donant a l’enterrament una nova cronologia que aniria de l’Antiguitat Tardana (S. VII-VIII) a l’Alta Edat Mitjana (S.X-XI).
Lluís Vall, regidor de Patrimoni, explica que encara queden restes antropològiques a l’interior de la bauma, i agraeix a la Rosa la investigació que ha dut a terme que ha permès tenir més informació del nostre passat, tenint en compte que es tracta d’una activitat funerària mai documentada a la comarca durant aquestes cronologies.
Les restes formen part d’un enterrament col·lectiu on hi hauria com a mínim les restes de 10 individus, dos dels quals infants. Anteriorment les restes s’havien categoritzat com a Prehistòriques, concretament de l’època del Calcolític, però ara s’ha realitzat una datació absoluta mitjançant Carboni 14 a dos dels individus, desmentint aquesta idea inicial i donant a l’enterrament una nova cronologia que aniria de l’Antiguitat Tardana (S. VII-VIII) a l’Alta Edat Mitjana (S.X-XI).
Restes d'un individu Foto: Ajuntament de Gironella
Lluís Vall, regidor de Patrimoni, explica que encara queden restes antropològiques a l’interior de la bauma, i agraeix a la Rosa la investigació que ha dut a terme que ha permès tenir més informació del nostre passat, tenint en compte que es tracta d’una activitat funerària mai documentada a la comarca durant aquestes cronologies.