LA MASCARETA. Unes consideracions -personals-

A seques, he volgut -per respecte a aquesta vila i la seva gent- escriure aquestes reflexions, degut al meu escàs ús de la mascareta.

Hanafi El-kadaoui
06 de maig del 2021
Actualitzat a les 14:01h
Un avi, amb la seva mascareta
Un avi, amb la seva mascareta | Europa Press
'Ciutadans de la vila de Berga,
Ja hi torno a ser i estar per aquí.'


Iniciaré aquest escrit, o potser i també en vull dir justificació... O bé donar explicacions als veïns i veïnes, per respecte i per si servís com una aportació reflexiva... 
Respecte i explicacions als veïns i veïnes de la meva vila.   -adoptiva?-    per no caure en mals entesos o en l'enrenou que en resultaria de la meva aparent 'temeritat i desconsideració.
Deia, doncs  que iniciaré aquest parlar, mitjançant lligar lletres i mots, intentant aportant les consideracions personals respecte l'ús.  -obligat-    de mascareta, degut a la situació generada pel coronavirus. 
Anem-hi, doncs!

1.
L'ús continuat de la mascareta té dos efectes nocius, relacionats amb la fisiologia del cos humà. És a dir dificulta o hi interposa una capa que evita l entrada normal d’oxigen així com la sortida i expulsió del diòxid de carboni. És a dir dificulta el procés de respiració. Inspirar i espirar. Nodrir cèl·lules d’oxigen,  alliberant el diòxid de carboni. Procés pel qual les cèl·lules es multipliquen i reprodueixen. Cèl·lules de tota mena. I és clar... També les cèl·lules defensives del sistema immunitari. Per tant aquesta és la primera consideració personal. Cal mascareta en llocs tancats, o a l'aire lliure en indrets molt poblats de PRESÈNCIA humana. 

2.
Moltes de les persones, que -ja- tenim una orientació diagnòstica en salut mental, o una malaltia degudament adjudicada i atorgada per facultatiu/va autoritzat/da; doncs volia expressar que moltes vegades l'ús indiscriminat de mascareta -i a més obligatòriament...- Bé, que volia explicar-vos que a mi em genera ansietat, angoixa, irritabilitat, ofeg, opressió, contrarietat... Per tant jo personalment no em defineixo negacionista. Si no que em ve a sumar un element, un més... estressant, que afecta a tots els actes i encontres quotidians i la meva salut.

3.
Personalment no atorgo cap autoritat ni puc considerar el Govern/Gobierno que en la fase inicial del coronavirus, va deixar sense protecció les persones professionals, que rebien mascaretes fetes, a mà i a la desesperada, per una societat a la qual se ens exigeixen assumir les pèrdues o dèficits, i en canvi es privatitzen els beneficis i hem de veure com fan obligatori un ús de protecció que no sempre té efectes positius. Fer-ho amb un tema tant clau i important com és fer-ho amb la Salut, és una negligent manera de governar. Pel meu parer,  és així.

4.
Personalment tracto de prendre més prevenció que mesures dràstiques. O podria inclús dir i assegurar que no tolero ser maltractat ni estar el llocs gaire massificats.
I la vegada observo com un maltractament el que especialment em sembla més colpidor...:

El maltracte als nens i nenes, i llurs familiars... a les escoles. I també a la persones grans. Evidentment s'han de prendre mesures preventives. En una residència. I en una escola. I és clar. Però em pregunto: han d existir residències o no reduir ratios d'alumnes i fer les classes en el medi exterior o altres estratègies més enllà de obligar-los a aquest respirar diòxid de carboni de forma continuada? No és possible una atenció a les persones grans al seu medi familiar o domicili propi? I em pregunto... Hem de sortir les persones -grans o no-    a caminar per la natura, i caminar soles o en 'bombolla minsa' ataviats amb una mascareta? S'ha estudiat quin impacte té la inhalació continuada de diòxid de carboni? Caldrà promoure, per a  d'aquí uns anys, la proliferació d'un negoci, el qual personalment el contemplo que pot o esdevindrà emergent i clau... Vull dir: proliferaran les Sales Hiperbàriques, on nodrir-nos d’oxigen i vida?

De moment proliferen 'bugaderies d'autoservei'. La qual cosa denota que hi ha relació llavors entre Dret a una llar, confinament i col·lectius vulnerables?

Dit això... Podria continuar dissertant. Però ho deixo aquí.
Perdoneu, però algú ho havia de dir!

Visc a la Pastera. Plaça del Forn. Berga.