LITERATURA

Manuel Forcano i Víctor Hurtado presenten a Berga «l’Atles d’història dels jueus a Catalunya»

Serà el proper divendres 7 de maig a les set de la tarda a la llibreria Sense Paraules

per Roger Simon , 4 de maig de 2021 a les 13:31 |
Atles d'història dels jueus a Catalunya | Rafael Dalmau Editor
Manuel Forcano, doctor en Filologia Semítica, i Victor Hurtado, economista i medievalista, especialitzat en cartografia històrica, presenten la història dels jueus de Catalunya i el seu llegat patrimonial per primera vegada amb mapes i gràfics, i amb notícies berguedanes. L’editor de l’Atles també hi participarà. Serà el proper divendres a Berga, a la llibreria Sense Paraules (plaça Viladomat, 22) a les 7 de la tarda. L’acte serà presentat per Jaume Farguell.

L’Atles és un repàs de la història dels jueus catalans en mapes, gràfics i una col·lecció d’imatges sobre els esdeveniments històrics i culturals dels jueus de Catalunya i dels territoris de la Corona catalanoaragonesa. A més, es dibuixa completament el seu assentament en terres catalanes. La seva producció s’ha fet mitjançant un ordre cronològic consecutiu que presenta en vuit capítols la història i la presència de la comunitat jueva des de l’antiguitat tardana fins al segle XXI. També, gràcies als mapes, textos, i les aportacions de llibres monogràfics i articles especialitzats reflecteixen un recull de tota la informació disponible sobre la història dels jueus catalans.


Al Berguedà, la primera referència documental és de l’any 1279. Es té constància de dos establiments jueus: una aljama medieval d’uns trenta individus a Berga, i un nucli a Bagà, les famílies jueves compartien escorxador amb els cristians. El call de Berga era a la Berruga, però l’arribada de jueus expulsats de França va comportar que els haguessin d’acollir en un nou indret: l’anomenat Call Nou, situat a l’actual carrer de Balmes. A més, els jueus berguedans que tributaven a la col·lecta de Barcelona, disposaven de sinagoga i de cementiri, entre altres històries que apareixen en l’Atles.

L’obra ha rebut el XXXV Premi Ferran Soldevila que anualment convoca la Fundació del Congrés de Catalunya de Cultura Catalana per guardonar el millor llibre d’Història de Catalunya.

 

 

Participació