A LA VORA DEL FOC

Xops de passió i detergent

Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
per Xavier Gonzàlez-Costa, 14 de març de 2021 a les 19:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Un mitjó executiu es va embolicar amb una mitja de seda quan tots dos voltaven a la rentadora, xops de passió i detergent.
 


Les seves respectives parelles s’havien perdut intentant rescatar unes calcetes que una coixinera distreta s’havia empassat sense mala fe, i ells ho havien aprofitat per deixar que els seus desitjos més humits es fessin realitat, després d’haver-se conegut, ja feia un temps, en una altra rentada de roba delicada. No es van adonar, però, de què uns sostenidors de blonda, sensuals i tafaners, dissimulats per la malla de la bossa protectora que els contenia, observaven el seu adulteri escumós preparats per fer córrer la veu entre la resta de la bugada. Carícies i petons perfumats per un suavitzant incapaç de suavitzar els rumors i la ira de les peces de roba més puritanes, que van començar a increpar-los i perseguir-los en aquella espiral d’aigua freda que ara els esclaria.
 

La parella de la mitja de seda, quan va saber la notícia va deixar estar tot el que feia per intentar retrobar la seva estimada i recuperar-la. L’altre mitjó executiu, per la seva banda, estireganyat per la rancúnia, clamava justícia i jurava que quan trobés el seu espòs l’estrangularia per una traïció i una vergonya infame que no es mereixia. Ningú comptava que la centrifugació acabaria amb qualsevol esperança d’amor, de reconciliació o de venjança.
 
Voltant a la rentadora, el mitjó executiu es va embolicar amb la mitja de seda, literalment. I quan les mans humanes que estenien la roba els van trobar, veient aquell garbuix i que ja no podien aprofitar-se de cap manera, els van separar de la resta sense massa miraments. Malgrat la incomoditat de la postura i la basarda davant la possibilitat de no retrobar mai més cap conegut de la seva tèxtil espècie, ingenus tots dos, es van convèncer mútuament de què aquesta separació radical els assegurava una clandestinitat que els permetria viure junts, eternament. No sabien que en aquella casa hi havia un gat, que els va treure de la brossa per jugar-hi i, estripant-los i esfilagarsant-los, va acabar amb ells i la seva aventura, definitivament.
 

 
 
Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.
 
Bet Calderer és una berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col·laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.

 

Participació