A LA VORA DEL FOC

Els àngels no ploren

Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
per Xavier Gonzàlez-Costa, 28 de febrer de 2021 a les 20:14 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els àngels no ploren. Són éssers eteris, fantasies servides per edulcorar l’apocalipsi inevitable que ens espera al final dels nostres dies. Una inspiració recurrent que comença qui sap quan i que no s’acabarà pas amb el punt final d’aquestes línies. Metàfores malinterpretades d’una innocència rousseauniana que s’esvaeix en la corrupció humana, a mesura que ens anem fent grans.
 


Tanmateix, és innocència o ignorància? És corrupció o condició? És la palla mental d’un filòsof antic o l’observació lúcida d’una persona atrapada enmig d’una societat que no té època ni edat, perquè es gronxa eternament abraçada al pèndol de la dualitat entre el bé i el mal, la vida i la mort, el cel i l’infern, la llum i la foscor, el blanc i el negre, el nord i el sud, la dreta i l’esquerra, el sí i el no, l’amor i l’odi, el jo i els altres, ser i tenir, l’amistat i l’enveja, la confiança i la traïció, la pau i les guerres, guanyar i perdre, el càstig i el perdó, l’estaca i la revolta, l’esperança i la desesperació, la pobresa i la riquesa, el plaer i el dolor, llegir i escriure, la intel·ligència i la força, el seny i la passió, el sentiment i la raó, el progrés i el fanatisme, l’evolució i la religió, la pregària i la cançó, el compromís i la mandra, la llibertat i la por, el dret i la justícia, o la indefensió i l’abús de poder que ara i, d’una manera o altra, sempre omple els informatius i les xarxes de vergonya i de culpa per omissió?
 

Els àngels no ploren, però, quan veuen el món des de l’altura, segur que alguna llàgrima se’ls escapa galta avall.
 

 
 
Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.
 
Bet Calderer és una berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col·laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.

 

Participació