28
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
20:54h
Berga ha homenatjat, aquest dilluns, la figura de Josep Maria de Martín i Gassó amb la descoberta d'una placa commemorativa.
L'any del centenari del seu naixement, Òmnium Berguedà i l'Ajuntament de Berga han volgut reconèixer l'artista amb un acte simbòlic i la descoberta d'una placa a la casa on va viure, situada al número 13 d'un edifici modernista de la ronda de Queralt. El 8 de març de 2020 es van complir 100 anys del naixement del dibuixant, pintor, poeta i escriptor. L'artista berguedà va participar activament en la vida cultural barcelonina de la immediata postguerra i en la seva obra també hi ha textos i dibuixos relacionats amb La Patum.
La placa commemorativa ha estat dissenyada per Salvador Vinyes, que va ser alumne de l’artista berguedà, i s'hi pot llegir la signatura de Josep Maria de Martín i una inscripció. El text resa: "En aquesta casa hi va viure el pintor, dibuixant i escriptor Josep Maria de Martín i Gassó (Berga, 1920-2005) que amb la seva tasca artística i intel·lectual esperonà la vida cultural berguedana. Com artista, teòric i escriptor –sovint sota el pseudònim de Bernat Meix – feu aportacions de gran modernitat per a la seva època, que contribuïren notablement en el procés de renovació i obertura intel·lectual del país en els foscos anys de la postguerra. En el centenari del seu naixement, mantenim viu el seu record".
L'acte, que s'ha celebrat aquesta tarda, ha comptat amb la participació de la presidenta d'Òmnium Berguedà, Montserrat Soler, l'artista Salvador Vinyes, l'historiador i crític d'art, Bernat Puigdollers, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, la consellera de Cultura del Consell Comarcal del Berguedà, Araceli Esquerra i el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a la Catalunya Central, Lluís Cerarols.
Durant el mateix, s'ha realitzat una breu conferència titulada Josep Maria de Martín i la renovació de les arts de postguerra, a càrrec de Bernat Puigdollers. L'historiador i crític d’art ha reivindicat la figura de Josep Maria de Martín per la repercussió que va tenir l'artista en les arts catalanes de la postguerra. Puigdollers ha destacat el moment en què de Martín va entrar en contacte amb el pintor Ramon Rogent i com es va convertir en un referent per a la resta de companys de la seva generació.
.jpg)
La vida de l'artista i activista cultural
Josep Maria de Martín va dedicar la seva vida a la pintura i, a més a més, va destacar en l’àmbit de la il·lustració, la caricatura, la poesia i la novel·la. De Martín va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on va compartir estudis amb l'escriptor Joan Perucho, el periodista Néstor Luján i el filòleg i crític literari Antoni Vilanova. La seva estada a la capital catalana li va permetre participar en la vida cultural de la ciutat com a dibuixant i il·lustrador. Hi van prendre part conjuntament amb altres personatges rellevants de l'època com el poeta Gabriel Ferrater o l’editor Carles Barral. La mort del pare de Josep Maria de Martín va propiciar el seu retorn a Berga i va deixar de relacionar-se amb el món cultural de Barcelona.
De Martín va realitzar una pintura d’estructura geomètrica, amb tendència a la simplificació i molt influïda pel pintor francès, Paul Cezánne, i el cubisme, una característica present en els seus dibuixos, entre els quals hi ha cartells, auques, calendaris, un bestiari, il·lustracions per a llibres i caricatures. Com a poeta es caracteritzava per la seva ironia insòlita, impregnada de reflexió sobre la vida, d’al·lusions cultes i jocs estilístics.
Va publicar quatre llibres sota el pseudònim de Bernat Meix: Els jornals al cos (1975), El peu al coll (1975), La mosca al nas (1976) i El nus a la cua (1978). Tots aquests poemaris estan recollits en un sol volum titulat El clam a l’erm (2001). L'artista berguedà també va escriure una novel·la policíaca en castellà amb Gabriel Ferrater titulada Cercano está el mal (1952), que va sortir publicada uns anys més tard amb el nom Un cuerpo, o dos.
Vincle amb la ciutat de Berga
L'any 2001 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Berga i se li va dedicar una exposició antològica al Museu Comarcal de Berga. De Martín va dirigir aquest mateix museu als anys 60 i va impulsar la publicació d'una sèrie de llibres de temàtica berguedana.
L'artista va ser l'autor de diverses portades dels programes de mà de la Patum al llarg dels anys. La festa berguedana més universal també va protagonitzar els textos i dibuixos elaborats per De Martín en l'obra El loco retablo de la Patum (1944) i La Patum de Berga (1951), com a número de la revista Dau al Set.
Als anys 70, va publicar un estudi signat conjuntament amb Manuel Sistach, anomenat La prensa periòdica bergadana 1812-1969 (1970).
.jpg)
L'any del centenari del seu naixement, Òmnium Berguedà i l'Ajuntament de Berga han volgut reconèixer l'artista amb un acte simbòlic i la descoberta d'una placa a la casa on va viure, situada al número 13 d'un edifici modernista de la ronda de Queralt. El 8 de març de 2020 es van complir 100 anys del naixement del dibuixant, pintor, poeta i escriptor. L'artista berguedà va participar activament en la vida cultural barcelonina de la immediata postguerra i en la seva obra també hi ha textos i dibuixos relacionats amb La Patum.
La placa commemorativa ha estat dissenyada per Salvador Vinyes, que va ser alumne de l’artista berguedà, i s'hi pot llegir la signatura de Josep Maria de Martín i una inscripció. El text resa: "En aquesta casa hi va viure el pintor, dibuixant i escriptor Josep Maria de Martín i Gassó (Berga, 1920-2005) que amb la seva tasca artística i intel·lectual esperonà la vida cultural berguedana. Com artista, teòric i escriptor –sovint sota el pseudònim de Bernat Meix – feu aportacions de gran modernitat per a la seva època, que contribuïren notablement en el procés de renovació i obertura intel·lectual del país en els foscos anys de la postguerra. En el centenari del seu naixement, mantenim viu el seu record".
L'acte, que s'ha celebrat aquesta tarda, ha comptat amb la participació de la presidenta d'Òmnium Berguedà, Montserrat Soler, l'artista Salvador Vinyes, l'historiador i crític d'art, Bernat Puigdollers, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, la consellera de Cultura del Consell Comarcal del Berguedà, Araceli Esquerra i el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a la Catalunya Central, Lluís Cerarols.
Durant el mateix, s'ha realitzat una breu conferència titulada Josep Maria de Martín i la renovació de les arts de postguerra, a càrrec de Bernat Puigdollers. L'historiador i crític d’art ha reivindicat la figura de Josep Maria de Martín per la repercussió que va tenir l'artista en les arts catalanes de la postguerra. Puigdollers ha destacat el moment en què de Martín va entrar en contacte amb el pintor Ramon Rogent i com es va convertir en un referent per a la resta de companys de la seva generació.
L'historiador i crític d'art, Bernat Puigdollers, ha realitzat una breu conferència sobre De Martín. Foto: Aj. Berga
La vida de l'artista i activista cultural
Josep Maria de Martín va dedicar la seva vida a la pintura i, a més a més, va destacar en l’àmbit de la il·lustració, la caricatura, la poesia i la novel·la. De Martín va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on va compartir estudis amb l'escriptor Joan Perucho, el periodista Néstor Luján i el filòleg i crític literari Antoni Vilanova. La seva estada a la capital catalana li va permetre participar en la vida cultural de la ciutat com a dibuixant i il·lustrador. Hi van prendre part conjuntament amb altres personatges rellevants de l'època com el poeta Gabriel Ferrater o l’editor Carles Barral. La mort del pare de Josep Maria de Martín va propiciar el seu retorn a Berga i va deixar de relacionar-se amb el món cultural de Barcelona.
De Martín va realitzar una pintura d’estructura geomètrica, amb tendència a la simplificació i molt influïda pel pintor francès, Paul Cezánne, i el cubisme, una característica present en els seus dibuixos, entre els quals hi ha cartells, auques, calendaris, un bestiari, il·lustracions per a llibres i caricatures. Com a poeta es caracteritzava per la seva ironia insòlita, impregnada de reflexió sobre la vida, d’al·lusions cultes i jocs estilístics.
Va publicar quatre llibres sota el pseudònim de Bernat Meix: Els jornals al cos (1975), El peu al coll (1975), La mosca al nas (1976) i El nus a la cua (1978). Tots aquests poemaris estan recollits en un sol volum titulat El clam a l’erm (2001). L'artista berguedà també va escriure una novel·la policíaca en castellà amb Gabriel Ferrater titulada Cercano está el mal (1952), que va sortir publicada uns anys més tard amb el nom Un cuerpo, o dos.
Vincle amb la ciutat de Berga
L'any 2001 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Berga i se li va dedicar una exposició antològica al Museu Comarcal de Berga. De Martín va dirigir aquest mateix museu als anys 60 i va impulsar la publicació d'una sèrie de llibres de temàtica berguedana.
L'artista va ser l'autor de diverses portades dels programes de mà de la Patum al llarg dels anys. La festa berguedana més universal també va protagonitzar els textos i dibuixos elaborats per De Martín en l'obra El loco retablo de la Patum (1944) i La Patum de Berga (1951), com a número de la revista Dau al Set.
Als anys 70, va publicar un estudi signat conjuntament amb Manuel Sistach, anomenat La prensa periòdica bergadana 1812-1969 (1970).
El director dels Serveis Territorials de Cultura, Lluís Cerarols, en l'acte d'homenatge a De Martín. Foto: Aj. Berga
La placa commemorativa d'homenatge a Josep Maria de Martín i Gassó. Foto: Aj. Berga