02
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
17:41h
La pel·lícula Terra de Telers, dirigida per Joan Frank Charansonnet i rodada a Cal Vidal i a diferents localitzacions del Berguedà, s'estrenarà a 25 sales de cinema i a Filmin el pròxim 11 de desembre. Charansonnet ha explicat que el film és "un homenatge a la dona", però a la vegada busca "homenatjar totes les persones anònimes que amb el seu esforç han fet créixer el país".
Joan Frank Charansonnet repassa en el film la història industrial de Catalunya: el pas de la misèria del camp a les fàbriques tèxtils. Per fer-ho, recrea la vida en una colònia industrial en una trama que transporta al públic al passat del país, des dels anys 20 fins al tancament de les fàbriques als anys 80, incloent-hi la República i la dictadura franquista. L'estrena de la pel·lícula, una producció de Patchouli Films, s'ha hagut de cancel·lar en tres ocasions per la pandèmia. Finalment, s'estrenarà simultàniament a la pantalla gran en 25 cinemes de Catalunya i a Filmin per "arribar a tot el territori espanyol". A la plataforma s'oferirà la versió original subtitulada en castellà.
Preestrena a l'antic cinema de Cal Vidal
Abans, hi haurà una preestrena d'allò més especial: el 10 de desembre la pel·lícula es projectarà per primera vegada a l'antic cinema del Museu de la Colònia Vidal, a les 7 de la tarda. L'antic cinema és unes de les localitzacions de la producció. La pel·lícula seguirà en cartellera en aquest espai tan especial tot el cap de setmana: dissabte 12 i diumenge 13, a les 17.15 hores i a les 19.30 hores.
La pel·lícula, una història amb llums i foscos
Segons Joan Frank Charansonnet, "la pel·lícula desmitifica aquesta imatge tan dramàtica que se li ha donat a les colònies". "És un film amb llums i foscos, i alegria i tristesa", ha matisat Charansonnet. El director ha destacat que "és la primera pel·lícula que faig des de l'orfandat", perquè diversos membres de la seva família han mort de càncer els últims anys. En aquest sentit, ha recalcat que el film també parla "de pèrdues" vitals.
La coguionista de Terra de Telers i actriu que interpreta el paper protagonista de la Julieta, Alba López, ha insistit que no han volgut emetre "cap judici" sobre les colònies, sinó que han optat perquè sigui el mateix espectador qui el faci. "Que una nena amb deu anys la posin a treballar a una colònia, amb la mirada del 2020 podríem dir que és explotació infantil, però tot s'ha de veure des del context de l'època", ha afirmat. Alba López ha defugit etiquetar la pel·lícula com a feminista, però ha assegurat que "és una pel·lícula de dones".
El personatge principal de Terra de Telers és la Julieta, una nena que, amb sis anys, juntament amb la seva família, s'escapen de la misèria del camp per establir-se a la Colònia Vidal. El personatge està interpretat per quatre actrius diferents al llarg de la pel·lícula. L'actiu Alba López que l'interpreta ha detallat que és un personatge "molt optimista i vital" que afronta sense por les circumstàncies que li toca viure i que, malgrat tot, viu la vida "amb il·lusió".
El rodatge va durar un any sencer i va desenvolupar-se a diferents punts de la comarca, i a la mateixa Colònia Vidal. Es va fer en diferents estacions de l'any per donar més credibilitat als seixanta anys que passen des de l'inici de la pel·lícula fins al final, en un període que va des del 1923 fins al 1980.
El Berguedà com a plató de rodatge
El film ha comptat també amb la col·laboració del Consell Comarcal del Berguedà i de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà. El president de l'Agència, Lluís Vall, ha destacat la importància d'una pel·lícula d'aquestes característiques per "recuperar la memòria històrica i oral del Berguedà". Segons Vall, l'aposta pel territori com a plató de cinema fa "un gran favor a la divulgació i recuperació del patrimoni industrial" i també hi acosta els visitants.
.jpg)
Candidatura als Gaudí
Fa poc s'ha fet pública la candidatura de Terra de Telers a millor pel·lícula en català a la tretzena edició dels Premis Gaudí.
Terra de telers és la sisena pel·lícula del cineasta i actor català Joan Frank Charansonnet, un llargmetratge històric que pretén homenatjar la gent anònima que amb el seu esforç van fer créixer el nostre pais. El film ha obtingut recentment el Premi Oriana a Millor Pel·lícula.
Aquest viatge emotiu pel passat industrial que transcorre des dels anys 20 fins als 80 amb la crisi del tèxtil, compta en el seu repartiment amb una quarantena d'actors i actrius que combinen experiència i complicitat: Ramón Godino, Alba López, Montse Ribadellas, Angelina Llongueras, Queralt Albinyana, Joan Massotkleiner, Miquel Sitjar, Jaume Montané, Aleix Rengel, Jordi Pesarrodona, Elena Codó, Sònia Guimerà, Eduard Alejandre, Jordi Reverté i el mateix Joan Frank Charansonnet.
Joan Frank Charansonnet repassa en el film la història industrial de Catalunya: el pas de la misèria del camp a les fàbriques tèxtils. Per fer-ho, recrea la vida en una colònia industrial en una trama que transporta al públic al passat del país, des dels anys 20 fins al tancament de les fàbriques als anys 80, incloent-hi la República i la dictadura franquista. L'estrena de la pel·lícula, una producció de Patchouli Films, s'ha hagut de cancel·lar en tres ocasions per la pandèmia. Finalment, s'estrenarà simultàniament a la pantalla gran en 25 cinemes de Catalunya i a Filmin per "arribar a tot el territori espanyol". A la plataforma s'oferirà la versió original subtitulada en castellà.
Preestrena a l'antic cinema de Cal Vidal
Abans, hi haurà una preestrena d'allò més especial: el 10 de desembre la pel·lícula es projectarà per primera vegada a l'antic cinema del Museu de la Colònia Vidal, a les 7 de la tarda. L'antic cinema és unes de les localitzacions de la producció. La pel·lícula seguirà en cartellera en aquest espai tan especial tot el cap de setmana: dissabte 12 i diumenge 13, a les 17.15 hores i a les 19.30 hores.
La pel·lícula, una història amb llums i foscos
Segons Joan Frank Charansonnet, "la pel·lícula desmitifica aquesta imatge tan dramàtica que se li ha donat a les colònies". "És un film amb llums i foscos, i alegria i tristesa", ha matisat Charansonnet. El director ha destacat que "és la primera pel·lícula que faig des de l'orfandat", perquè diversos membres de la seva família han mort de càncer els últims anys. En aquest sentit, ha recalcat que el film també parla "de pèrdues" vitals.
La coguionista de Terra de Telers i actriu que interpreta el paper protagonista de la Julieta, Alba López, ha insistit que no han volgut emetre "cap judici" sobre les colònies, sinó que han optat perquè sigui el mateix espectador qui el faci. "Que una nena amb deu anys la posin a treballar a una colònia, amb la mirada del 2020 podríem dir que és explotació infantil, però tot s'ha de veure des del context de l'època", ha afirmat. Alba López ha defugit etiquetar la pel·lícula com a feminista, però ha assegurat que "és una pel·lícula de dones".
Una fotografia del film rodat a Cal Vidal. Foto: Cedida
El personatge principal de Terra de Telers és la Julieta, una nena que, amb sis anys, juntament amb la seva família, s'escapen de la misèria del camp per establir-se a la Colònia Vidal. El personatge està interpretat per quatre actrius diferents al llarg de la pel·lícula. L'actiu Alba López que l'interpreta ha detallat que és un personatge "molt optimista i vital" que afronta sense por les circumstàncies que li toca viure i que, malgrat tot, viu la vida "amb il·lusió".
El rodatge va durar un any sencer i va desenvolupar-se a diferents punts de la comarca, i a la mateixa Colònia Vidal. Es va fer en diferents estacions de l'any per donar més credibilitat als seixanta anys que passen des de l'inici de la pel·lícula fins al final, en un període que va des del 1923 fins al 1980.
El Berguedà com a plató de rodatge
El film ha comptat també amb la col·laboració del Consell Comarcal del Berguedà i de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà. El president de l'Agència, Lluís Vall, ha destacat la importància d'una pel·lícula d'aquestes característiques per "recuperar la memòria històrica i oral del Berguedà". Segons Vall, l'aposta pel territori com a plató de cinema fa "un gran favor a la divulgació i recuperació del patrimoni industrial" i també hi acosta els visitants.
Terra de Telers s'entrena a més de 20 sales de cinema de Catalunya i a tot el territori espanyol a través de Filmin. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
Candidatura als Gaudí
Fa poc s'ha fet pública la candidatura de Terra de Telers a millor pel·lícula en català a la tretzena edició dels Premis Gaudí.
Terra de telers és la sisena pel·lícula del cineasta i actor català Joan Frank Charansonnet, un llargmetratge històric que pretén homenatjar la gent anònima que amb el seu esforç van fer créixer el nostre pais. El film ha obtingut recentment el Premi Oriana a Millor Pel·lícula.
Aquest viatge emotiu pel passat industrial que transcorre des dels anys 20 fins als 80 amb la crisi del tèxtil, compta en el seu repartiment amb una quarantena d'actors i actrius que combinen experiència i complicitat: Ramón Godino, Alba López, Montse Ribadellas, Angelina Llongueras, Queralt Albinyana, Joan Massotkleiner, Miquel Sitjar, Jaume Montané, Aleix Rengel, Jordi Pesarrodona, Elena Codó, Sònia Guimerà, Eduard Alejandre, Jordi Reverté i el mateix Joan Frank Charansonnet.
Terra de telers arribarà als cinemes el mes de desembre. Foto: Cedida