26
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
16:20h
L'exalcaldessa de la Quar, Maria Antònia Raurell, ha assegurat que desconeixia que les llicències que va atorgar l'Ajuntament per a la rehabilitació d'una masia, al municipi, i la instal·lació de plaques solars fossin il·legals. Raurell, acusada d'un delicte de prevaricació urbanística ha estat jutjada aquest dijous al Penal 1 de Manresa.
En el mateix procediment també es jutjava a l'exalcalde de la Quar i marit de Raurell, Antoni Franch, pel mateix delicte. En el seu cas, però, ha quedat absolt, ja que la seva acusació no es va realitzar fins deu anys després dels fets i, per tant, el delicte havia prescrit.
Durant la seva declaració, Raurell, alcaldessa de la Quar del 1999 al 2015, ha assegurat que desconeixia que la masia de Can Pou estigués en sòl no urbanitzable i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Entre els 2005 i el 2006 l'Ajuntament li van concedir tres llicències, una per rehabilitar, una altra per reconstruir un cobert annex i una altra per instal·lar plaques solars. També ha afirmat que no recordava si s'havien fet els corresponents informes jurídics i tècnics i que no sabia per què no se n'havia informat la comissió territorial d'urbanisme.
En el mateix procediment també s'ha jutjat l'exsecretari municipal de la Quar, acusat de prevaricació per haver fet un decret i haver dit que els informes tècnics i jurídics estaven fets. L'exsecretari ha explicat que ell no va participar en les llicències de 2005 - la de rehabilitar la masia i reconstruir un cobert annex-, perquè estava de baixa, i va donar per suposat que les obres de 2006 eren complementàries i que, per tant, els informes que s'havien fet llavors servien per a atorgar la llicència de les plaques solars. Pel que fa al decret, ha dit a preguntes del seu advocat, va ser "un simple formalisme".
Un dels testimonis, però, un aparellador que llavors col·laborava amb l'Ajuntament com a tècnic, ha assegurat que ell sí que va alertar la llavors alcaldessa, Maria Antònia Raurell, que calia un informe vinculant de la comissió territorial d'urbanisme, requisit indispensable en tractar-se de sòl no urbanitzable, espai protegit i no disposar d'un catàleg de masies.
Absolt Franch
Inicialment, l'alcalde de la Quar entre el 2015 i 2019 i marit de Raurell, Antoni Franch, també havia de ser investigat per prevaricació. Franch, segons ha reconegut ell mateix, exercia durant el mandat de la seva dona de tinent d'alcalde. No obstant això, a petició de la seva defensa, ha acabat sent absolt. I és que no va ser fins a finals del 2015, quan ja havien passat més de deu anys dels fets, que se'l va acusar i, per tant, ja havien prescrit.
Franch, però, ha volgut declarar davant la jutge en condició de testimoni. L'exbatlle ha assegurat que desconeixien que la masia estava en un espai protegit, ja que "quedava fora dels límits segons la nostra cartografia", ha dit. tot afegint que van informar-ne la comissió territorial d'urbanisme de la variació. Ho van fer, però, anys després de l'atorgament de les llicències i quan ja s'havia iniciat un procediment legal contra ells.
Deu anys d'inhabilitació
Després de la vista, la fiscal ha mantingut la seva acusació de prevaricació urbanística contra Raurell, que ha dit que estava manifestant una "ignorància deliberada". Demana per a ella deu anys d'inhabilitació com a càrrec públic i una multa de 9.000 euros. Per a l'exsecretari, investigat també per prevaricació urbanística, sol·licita vuit anys d'inhabilitació i 6.750 euros de multa. Les seves respectives defenses en demanen l'absolució.
En el mateix procediment també es jutjava a l'exalcalde de la Quar i marit de Raurell, Antoni Franch, pel mateix delicte. En el seu cas, però, ha quedat absolt, ja que la seva acusació no es va realitzar fins deu anys després dels fets i, per tant, el delicte havia prescrit.
Durant la seva declaració, Raurell, alcaldessa de la Quar del 1999 al 2015, ha assegurat que desconeixia que la masia de Can Pou estigués en sòl no urbanitzable i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Entre els 2005 i el 2006 l'Ajuntament li van concedir tres llicències, una per rehabilitar, una altra per reconstruir un cobert annex i una altra per instal·lar plaques solars. També ha afirmat que no recordava si s'havien fet els corresponents informes jurídics i tècnics i que no sabia per què no se n'havia informat la comissió territorial d'urbanisme.
En el mateix procediment també s'ha jutjat l'exsecretari municipal de la Quar, acusat de prevaricació per haver fet un decret i haver dit que els informes tècnics i jurídics estaven fets. L'exsecretari ha explicat que ell no va participar en les llicències de 2005 - la de rehabilitar la masia i reconstruir un cobert annex-, perquè estava de baixa, i va donar per suposat que les obres de 2006 eren complementàries i que, per tant, els informes que s'havien fet llavors servien per a atorgar la llicència de les plaques solars. Pel que fa al decret, ha dit a preguntes del seu advocat, va ser "un simple formalisme".
Un dels testimonis, però, un aparellador que llavors col·laborava amb l'Ajuntament com a tècnic, ha assegurat que ell sí que va alertar la llavors alcaldessa, Maria Antònia Raurell, que calia un informe vinculant de la comissió territorial d'urbanisme, requisit indispensable en tractar-se de sòl no urbanitzable, espai protegit i no disposar d'un catàleg de masies.
Absolt Franch
Inicialment, l'alcalde de la Quar entre el 2015 i 2019 i marit de Raurell, Antoni Franch, també havia de ser investigat per prevaricació. Franch, segons ha reconegut ell mateix, exercia durant el mandat de la seva dona de tinent d'alcalde. No obstant això, a petició de la seva defensa, ha acabat sent absolt. I és que no va ser fins a finals del 2015, quan ja havien passat més de deu anys dels fets, que se'l va acusar i, per tant, ja havien prescrit.
Franch, però, ha volgut declarar davant la jutge en condició de testimoni. L'exbatlle ha assegurat que desconeixien que la masia estava en un espai protegit, ja que "quedava fora dels límits segons la nostra cartografia", ha dit. tot afegint que van informar-ne la comissió territorial d'urbanisme de la variació. Ho van fer, però, anys després de l'atorgament de les llicències i quan ja s'havia iniciat un procediment legal contra ells.
Deu anys d'inhabilitació
Després de la vista, la fiscal ha mantingut la seva acusació de prevaricació urbanística contra Raurell, que ha dit que estava manifestant una "ignorància deliberada". Demana per a ella deu anys d'inhabilitació com a càrrec públic i una multa de 9.000 euros. Per a l'exsecretari, investigat també per prevaricació urbanística, sol·licita vuit anys d'inhabilitació i 6.750 euros de multa. Les seves respectives defenses en demanen l'absolució.