25-N

VÍDEO Les regidores de Berga refermen el compromís de la ciutat contra les violències masclistes

Els quatre grups municipals de l'Ajuntament de Berga s'han sumat al Dia internacional per a l'eliminació de les violències masclistes amb la lectura d'un manifest conjunt

per Pilar Màrquez Ambròs , Berga, 25 de novembre de 2020 a les 13:19 |
Regidores de l'Ajuntament de Berga durant la lectura del manifest pel 25-N. | Pilar Màrquez Ambròs
Els quatre grups municipals de l'Ajuntament de Berga s'han sumat al Dia internacional per a l'eliminació de les violències masclistes amb la lectura d'un manifest conjunt. L'acte s'ha realitzat a la Sala de Plens, a les 12 del migdia, i s'ha enregistrat per evitar aglomeracions. Hi han participat Montse Venturós, Roser Valverde, Roser Rifà, Dolors Tous i Dolors Rial. La regidora Ariadna Herrada i la militant del PSC Míriam Zamora no han estat presents en la lectura però també han col·laborat amb el text.



El manifest reafirma el compromís de les regidores de la ciutat amb "la lluita i l'erradicació  del conjunt de les violències masclistes que ens travessen en el nostre dia a dia". Hi destaquen que "som conscients que això només ho assolirem treballant colze a colze amb el conjunt de dones organitzades, amb els valors de la sororitat i del feminisme com a bandera, teixint una societat lliure i justa, des de la formació i la prevenció, però també des de la tolerància 0 davant qualsevol tipus de violència patriarcal". 

"Enguany no és un 25 de novembre com els altres. Ens trobem enmig d’una crisi sanitària i social sense precedents, que ens ha submergit un altre cop al pou de les desigualtats. Les dones no restem alienes a aquesta crisi transversal. De fet, augmenta encara més la bretxa de desigualtats per raons de gènere i ens obliga a veure l’horitzó d’igualtat encara més llunyà i més difós", apunten. 


Les regidores ressalten al document que "un any més, hi som per recordar les companyes que han perdut la vida a mans de les seves parelles, pares, germans o companys. Per recordar totes les companyes víctimes de la violència sexual, de l'assetjament laboral, del ciberassetjament i de les diferents formes que pren la violència masclista. Hi som per alçar la veu i recordar que no tolerem ni tolerarem cap mena de violència, cap més agressió, cap més feminicidi. Hi som per treballar per una societat més justa i lliure de masclismes". 

Segons diuen, un estudi recent de l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere estipula que encara ens falten 60 anys per assolir la plena igualtat: "I és que aquest objectiu és pura quimera sense un compromís transversal del conjunt de la societat per tal d'erradicar el conjunt d’estructures que ens oprimeixen per la nostra condició sexual o pel nostre gènere", avisen al manifest. "Sense una visió global de què la defensa per la igualtat de gènere és el combat per una societat justa, sana, lliure, on es garanteixen els drets humans fonamentals per al conjunt de la població, no podrem avançar cap a l’eliminació de les violències masclistes", afegeixen. 

El manifest recorda que aquest 2020 fa 60 anys de l'assassinat de les germanes Mirabal, tres germanes membres de la resistència contra la dictadura de Rafael Trujillo a la República Dominicana i que és en honor a elles i a la seva memòria, que el 1999 es va instaurar el 25 de novembre com el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència en- vers les dones i les nenes. 

Així mateix, posa sobre la taula que el problema de la violència masclista toca a tothom de ben a prop. "Aquests mesos de confinament i el replantejament social que l'ha acompanyat ens ha ajudat a entendre molt millor, com a societat, el lloc que ocupa la violència masclista i el sistema de desigualtats que l'empara. Moltes ens hem passat els dies pendents de les nostres veïnes, dels sorolls i dels cops entre paret i paret. Hem entès la importància que tenen els espais de sociabilitat per poder fer xarxa i comunitat, per teixir espais segurs per a totes les dones. Hem vist el paper clau que tenen les accions preventives i formatives per tal de generar una consciència col·lectiva crítica amb aquest sistema masclista i patriarcal que dona cobertura a tot el conjunt de violències masclistes", expliquen.

 

Participació