16
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
18
de novembre
a les
14:29h
Aquesta nit, una de les moltes dels últims mesos en què m’ha costat agafar el son, he sentit a la ràdio que a Alemanya, empreses i autònoms estan rebent ajudes de fins al 75 % de la seva facturació de l'any 2019 aC (que ja no vol dir abans de Crist).
Ahir a la tarda, una entitat que es fa dir Institut Català de Finances va condicionar donar una ajuda a un museu local (per superar la crisi actual i no haver de tancar portes) a què alguna persona aportés un aval personal. Com si gestionar un equipament cultural sense ànim de lucre fos com qui ara s'encapritxa amb una casa amb piscina. Banca Pública Catalana: "viva el rey!"
Els dos últims dies l’espectacle dantesc del repartiment d’engrunes entre el col·lectiu d'autònoms està en boca de tots. Sembla que els bars ja han passat a la història.
El mateix museu citat abans, -que és el segon equipament cultural més concorregut de la comarca on es troba- des del passat mes de març no ha rebut cap consulta per part de ni un/una polític de l'esmentada comarca sobre la seva capacitat per "sobreviure" a la situació actual.
Mentrestant aplaudim que als EUA Llucifer ha vençut a Satanàs. I vigilem que a cals veïns no brindin més de sis persones. I les xarxes bullen de càrrecs públics animant-nos a comprar take away i fent crits al cel d'"ens en sortirem" de coloraines.
Si és clar que ens en sortirem. Principalment perquè el que no se’n surti no farà una story per cantar-ho els quatre vents. I sí! Que bé que la vacuna ja està a punt d’arribar a Barajas perquè la llotja del Bernabeu decideixi qui té el perfil més bonic i el braç més tendre. Hala Madrí!
Moltes de nosaltres anem fent el cor fort i el ventre petit i ho seguirem fent "hasta que el cuerpo aguante". I no ens queixem, sobretot, no fos cas que ens cardessin fora del local... Però la festa s’està fent llarga i els dj’s cada vegada posen música més dolenta. I ballem la sardana, però somiem el ball de bastons. Per mi ja poden xapar el xiringuito i enviar-nos a tots a casa. I que ens paguin el taxi i els cupcakes que farem amb la canalla. Distància, mans, mascareta.
Jordi Vidal
Director del Museu de la Colònia Vidal
Ahir a la tarda, una entitat que es fa dir Institut Català de Finances va condicionar donar una ajuda a un museu local (per superar la crisi actual i no haver de tancar portes) a què alguna persona aportés un aval personal. Com si gestionar un equipament cultural sense ànim de lucre fos com qui ara s'encapritxa amb una casa amb piscina. Banca Pública Catalana: "viva el rey!"
Els dos últims dies l’espectacle dantesc del repartiment d’engrunes entre el col·lectiu d'autònoms està en boca de tots. Sembla que els bars ja han passat a la història.
El mateix museu citat abans, -que és el segon equipament cultural més concorregut de la comarca on es troba- des del passat mes de març no ha rebut cap consulta per part de ni un/una polític de l'esmentada comarca sobre la seva capacitat per "sobreviure" a la situació actual.
Mentrestant aplaudim que als EUA Llucifer ha vençut a Satanàs. I vigilem que a cals veïns no brindin més de sis persones. I les xarxes bullen de càrrecs públics animant-nos a comprar take away i fent crits al cel d'"ens en sortirem" de coloraines.
Si és clar que ens en sortirem. Principalment perquè el que no se’n surti no farà una story per cantar-ho els quatre vents. I sí! Que bé que la vacuna ja està a punt d’arribar a Barajas perquè la llotja del Bernabeu decideixi qui té el perfil més bonic i el braç més tendre. Hala Madrí!
Moltes de nosaltres anem fent el cor fort i el ventre petit i ho seguirem fent "hasta que el cuerpo aguante". I no ens queixem, sobretot, no fos cas que ens cardessin fora del local... Però la festa s’està fent llarga i els dj’s cada vegada posen música més dolenta. I ballem la sardana, però somiem el ball de bastons. Per mi ja poden xapar el xiringuito i enviar-nos a tots a casa. I que ens paguin el taxi i els cupcakes que farem amb la canalla. Distància, mans, mascareta.
Jordi Vidal
Director del Museu de la Colònia Vidal