27
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
29
d'octubre
a les
11:35h
Els esperadíssims ajuts comarcals del pla de xoc per reactivar l'economia al Berguedà encara hauran d'esperar uns dies per quedar definits. Aquest dimarts el Consell Comarcal del Berguedà ha presentat al Consell d'Alcaldes una fórmula de vals-regal que s'adreçarien a les famílies per comprar en establiments del Berguedà. Però no hi ha hagut acord entre els màxims representants locals dels 31 municipis de la comarca. Consell i alcaldes s'han emplaçat a reunir-se dijous o divendres a la tarda per debatre "amb celeritat" si és necessari reorientar la proposta i com.
El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, ha explicat que després de les reunions de la taula de reactivació econòmica, que formen els portaveus dels grups comarcals i portaveus del teixit econòmic, hi ha sobre la taula un sistema de vals-regal "per fomentar el comerç" de cara la campanya de Nadal i pel març de 2021. "Els xecs-regal o vals de compra arribarien a la ciutadania directament a través del comerç local i comptarien amb una línia d'ajuts amb partida pressupostària dels ajuntaments", ha apuntat Lara.
Per executar la iniciativa ja es compta amb 50.000 euros del Consell Comarcal del Berguedà i 50.000 euros més de l'Ajuntament de Berga, d'un paquet aprovat al plenari local per a la reactivació del consum. A partir d'aquí, la resta d'ajuntaments haurien de fer aportacions segons les seves possibilitats.
La fórmula exacta dels xecs-regal encara s'ha d'acabar de concretar: podria ser amb vals de compra, que el client sol·licitaria al comerç quan fa un consum superior a 50 euros; o una campanya amb targetes 'rasca i guanya' amb 10% de vals premiats amb 10 euros per gastar en qualsevol establiment.
L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha estat una de les responsables polítiques que ha defensat el plantejament dels vals de compra o 'rasca i guanya' per a les famílies. Venturós va participar en la taula de reactivació econòmica que ha dibuixat la proposta. "És una manera de reactivar econòmicament el sector que no implica fer ajudes directes cap als autònoms: si optem per les ajudes directes, ens trobem que no arribem a tothom i que la quantitat econòmica no és suficient", ha exposat. "És una cursa de fons. Si fem que avui els nostres veïns i veïnes comprin a prop de casa, mantindran aquest patró de consum i demà també hi tornaran", ha afegit l'alcaldessa.
Venturós ha dit que Berga necessita reaactivar els ajuts abans de final d'any per una qüestió pressupostària, tenint en compte, a més, que els diners els tenen aparcats per aquest propòsit des del juny.
Malgrat això, alcaldes de diferents colors polítics han alertat que no s'hi ha implicat prou els municipis mitjans i petits de la comarca, i en alguns casos la proposta no els ha convençut.
Preocupació dels alcaldes i petició per tenir més en compte municipis petits
El més crític ha estat l'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba, que ha admès que estava "disgustat". "El mes de maig sense prèvia consulta als ajuntaments, es van publicitar les mesures de reactivació econòmica, i ara tornem a caure en el mateix error: s'anuncia una ajuda de xecs-regal sense que s'hagi parlat amb tots els alcaldes", ha reblat Altarriba.
Altarriba ha considerat que s'anava tard: "som a finals d'octubre i el més calent és a l'aigüera", ha dit. I ha fet èmfasi en el fet que "Puig-reig, i a altres municipis com Gironella i Bagà, van començar a treballar ja des de l'inici de la pandèmia en unes bases d'ajuts directe a autònoms i petites empreses afectats per la Covid-19".
El batlle puigreigenc ha discrepat amb Montse Venturós sobre l'efectivitat dels ajuts directes: "sí que són possibles, Gironella i Puig-reig en són una mostra". "Els que hem atorgat a Puig-reig no han estat ajudes menors, alguns autònoms i empreses han rebut entre 2.000 i 2.500 euros", ha relatat.
Josep Maria Altarriba ha explicat que, abans de final d'any, Puig-reig haurà destinat al teixit econòmic un pla de xoc de 200.000 euros, amb ajudes directes i també a través d'uns vals a les famílies per gastar al comerç i la restauració.
"Els ajuntaments el que necessitem és assessorament tècnic per aplicar les bases d'ajuts que s'adapten a les necessitats de cada poble", ha destacat el batlle. Per això, ha proposat que el fons comarcal ajudi els municipis petits, tenint en compte que altres ajuntaments ja han tirat endavant ajudes pròpies. També ha posat a disposició dels altres alcaldes les bases d'ajuts que Puig-reig ha treballat per redactar "durant mesos" per tal que les puguin adaptar i utilitzar. "Si jo vull fer una obra en una plaça, demano diners a la Diputació, no són ells els que em demanen diners a mi per fer-la", ha etzibat.
L'alcalde de Gironella, David Font, ha exposat que "si es vol plantejar un projecte d'abast comarcal, s'ha d'implicar els ajuntaments en el disseny, la definició i la implicació". "Fa dies que rebem la petició del teixit econòmic perquè ens impliquem en aquesta campanya i en la informació que se'ns ha facilitat prèvia al Consell d'Alcaldes no hi havia res, era un expedient buit", ha alertat.
"Si necessiteu i voleu que ens impliquem, hem de treballar-ho plegats"
"Si necessiteu i voleu que ens impliquem, hem de treballar-ho plegats. Un ciutadà de Gironella podrà tenir aquests vals de compra i gastar-los a Berga, o a l'inrevés, hi ha un sentiment de comarca que defensem, però només hi haurà aquesta implicació, si el treball és amb els ajuntaments i amb totes les UBICs del territori, no només amb la de Berga", ha subratllat David Font. "Altres vegades com amb l'acollida de refugiats o el Taller Coloma hem fer front comú i ens en vam sortir", ha afegit.
Font ha deixat clar que Gironella hi vol participar, però acordant una fórmula de consens amb els diferents municipis i els seus teixits comercials.
L'alcalde d'Olvan, Sebastià Prat, s'ha mostrat d'acord amb els xecs-regal, però ha plantejat diverses qüestions, per exemple, sobre si el repartiment de vals aniria o no en funció de les aportacions dels ajuntaments. El president comarcal li ha respost que els detalls encara s'havien d'acabar de definiri.
En el debat també hi han intervingut altres responsables locals, com l'alcaldessa Patrocini Canal, que ha recordat que la idea inicial eren uns ajuts directes "que era molt vàlida" i ha reiterat la importància de tenir en compte els pobles petits, no només centrar-se en la capital. Pel que fa a l'alcalde Cercs, Jesús Calderer, ha afirmat que "diem que no tenim temps, però desgraciadament aquestes ajudes seran més necessàries que mai al gener, quan hi ha una caiguda del consum, no per Nadal, que és un període de compra". A proposta de l'alcalde de Casserres, Josep Colillas, la qüestió s'ha aplaçat fins a una pròxima reunió després de debatre-ho amb els respectius equips municipals.
El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, ha explicat que després de les reunions de la taula de reactivació econòmica, que formen els portaveus dels grups comarcals i portaveus del teixit econòmic, hi ha sobre la taula un sistema de vals-regal "per fomentar el comerç" de cara la campanya de Nadal i pel març de 2021. "Els xecs-regal o vals de compra arribarien a la ciutadania directament a través del comerç local i comptarien amb una línia d'ajuts amb partida pressupostària dels ajuntaments", ha apuntat Lara.
Per executar la iniciativa ja es compta amb 50.000 euros del Consell Comarcal del Berguedà i 50.000 euros més de l'Ajuntament de Berga, d'un paquet aprovat al plenari local per a la reactivació del consum. A partir d'aquí, la resta d'ajuntaments haurien de fer aportacions segons les seves possibilitats.
La fórmula exacta dels xecs-regal encara s'ha d'acabar de concretar: podria ser amb vals de compra, que el client sol·licitaria al comerç quan fa un consum superior a 50 euros; o una campanya amb targetes 'rasca i guanya' amb 10% de vals premiats amb 10 euros per gastar en qualsevol establiment.
L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha estat una de les responsables polítiques que ha defensat el plantejament dels vals de compra o 'rasca i guanya' per a les famílies. Venturós va participar en la taula de reactivació econòmica que ha dibuixat la proposta. "És una manera de reactivar econòmicament el sector que no implica fer ajudes directes cap als autònoms: si optem per les ajudes directes, ens trobem que no arribem a tothom i que la quantitat econòmica no és suficient", ha exposat. "És una cursa de fons. Si fem que avui els nostres veïns i veïnes comprin a prop de casa, mantindran aquest patró de consum i demà també hi tornaran", ha afegit l'alcaldessa.
Venturós ha dit que Berga necessita reaactivar els ajuts abans de final d'any per una qüestió pressupostària, tenint en compte, a més, que els diners els tenen aparcats per aquest propòsit des del juny.
Malgrat això, alcaldes de diferents colors polítics han alertat que no s'hi ha implicat prou els municipis mitjans i petits de la comarca, i en alguns casos la proposta no els ha convençut.
Preocupació dels alcaldes i petició per tenir més en compte municipis petits
El més crític ha estat l'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba, que ha admès que estava "disgustat". "El mes de maig sense prèvia consulta als ajuntaments, es van publicitar les mesures de reactivació econòmica, i ara tornem a caure en el mateix error: s'anuncia una ajuda de xecs-regal sense que s'hagi parlat amb tots els alcaldes", ha reblat Altarriba.
Altarriba ha considerat que s'anava tard: "som a finals d'octubre i el més calent és a l'aigüera", ha dit. I ha fet èmfasi en el fet que "Puig-reig, i a altres municipis com Gironella i Bagà, van començar a treballar ja des de l'inici de la pandèmia en unes bases d'ajuts directe a autònoms i petites empreses afectats per la Covid-19".
El batlle puigreigenc ha discrepat amb Montse Venturós sobre l'efectivitat dels ajuts directes: "sí que són possibles, Gironella i Puig-reig en són una mostra". "Els que hem atorgat a Puig-reig no han estat ajudes menors, alguns autònoms i empreses han rebut entre 2.000 i 2.500 euros", ha relatat.
Josep Maria Altarriba ha explicat que, abans de final d'any, Puig-reig haurà destinat al teixit econòmic un pla de xoc de 200.000 euros, amb ajudes directes i també a través d'uns vals a les famílies per gastar al comerç i la restauració.
"Els ajuntaments el que necessitem és assessorament tècnic per aplicar les bases d'ajuts que s'adapten a les necessitats de cada poble", ha destacat el batlle. Per això, ha proposat que el fons comarcal ajudi els municipis petits, tenint en compte que altres ajuntaments ja han tirat endavant ajudes pròpies. També ha posat a disposició dels altres alcaldes les bases d'ajuts que Puig-reig ha treballat per redactar "durant mesos" per tal que les puguin adaptar i utilitzar. "Si jo vull fer una obra en una plaça, demano diners a la Diputació, no són ells els que em demanen diners a mi per fer-la", ha etzibat.
L'alcalde de Gironella, David Font, ha exposat que "si es vol plantejar un projecte d'abast comarcal, s'ha d'implicar els ajuntaments en el disseny, la definició i la implicació". "Fa dies que rebem la petició del teixit econòmic perquè ens impliquem en aquesta campanya i en la informació que se'ns ha facilitat prèvia al Consell d'Alcaldes no hi havia res, era un expedient buit", ha alertat.
"Si necessiteu i voleu que ens impliquem, hem de treballar-ho plegats"
"Si necessiteu i voleu que ens impliquem, hem de treballar-ho plegats. Un ciutadà de Gironella podrà tenir aquests vals de compra i gastar-los a Berga, o a l'inrevés, hi ha un sentiment de comarca que defensem, però només hi haurà aquesta implicació, si el treball és amb els ajuntaments i amb totes les UBICs del territori, no només amb la de Berga", ha subratllat David Font. "Altres vegades com amb l'acollida de refugiats o el Taller Coloma hem fer front comú i ens en vam sortir", ha afegit.
Font ha deixat clar que Gironella hi vol participar, però acordant una fórmula de consens amb els diferents municipis i els seus teixits comercials.
L'alcalde d'Olvan, Sebastià Prat, s'ha mostrat d'acord amb els xecs-regal, però ha plantejat diverses qüestions, per exemple, sobre si el repartiment de vals aniria o no en funció de les aportacions dels ajuntaments. El president comarcal li ha respost que els detalls encara s'havien d'acabar de definiri.
En el debat també hi han intervingut altres responsables locals, com l'alcaldessa Patrocini Canal, que ha recordat que la idea inicial eren uns ajuts directes "que era molt vàlida" i ha reiterat la importància de tenir en compte els pobles petits, no només centrar-se en la capital. Pel que fa a l'alcalde Cercs, Jesús Calderer, ha afirmat que "diem que no tenim temps, però desgraciadament aquestes ajudes seran més necessàries que mai al gener, quan hi ha una caiguda del consum, no per Nadal, que és un període de compra". A proposta de l'alcalde de Casserres, Josep Colillas, la qüestió s'ha aplaçat fins a una pròxima reunió després de debatre-ho amb els respectius equips municipals.