27
d'octubre
del
2020
El Consell de Relacions Laborals, que integren la Generalitat, els principals sindicats i la patronal, ha incrementat la pressió sobre les empreses perquè apliquin el teletreball per a tots aquells treballadors que puguin fer-ne. La resolució, adoptada ahir a última hora de la nit, ha estat detallada pel conseller de Treball, Chakir El Homrani, que ha assegurat que el teletreball "és obligatori" a Catalunya, tot i que la Generalitat no té competències per regular aquest àmbit, tampoc amb l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol.
"Les empreses resten en l'obligació de limitar la mobilitat a les persones treballadores adoptant sistemes de teletreball d'acord a les mesures decretades per l'autoritat sanitàries durant el període de vigència d'aquestes tot recordant que només quan pel tipus de d'activitat el treball presencial és imprescindible es permet la mobilitat", diu el Consell de Relacions Laborals en un comunicat.
El Departament de Treball admet que no té competència en la regulació laboral, que són de l'Estat, però s'escuda en les competències en l'àmbit de salut pública i en les resolucions del Departament que comanda Alba Vergés, i que estableixen que els centres de treball han d'adoptar mesures organitzatives i tècniques, i prioritzar el teletreball, per tal de reduir la mobilitat de la gent. Aquestes resolucions han estat validades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Les declaracions d'El Homrani han provocat incertesa, perquè no ha quedat clar fins a quin punt la nova resolució establia l'obligatorietat de fer teletreball o forçava les empreses a fer-ne sempre que es pugui. Ara com ara, l'acord del Consell de Relacions Laborals serveix com a eina de pressió perquè tothom qui pugui passi a un règim de treball a distància per aconseguir reduir la mobilitat en un moment en què la pandèmia està descontrolada a Catalunya.
En declaracions a Rac1, el conseller de Treball ha dit que les empreses que no ho facin es podran veure afectades per sancions. Des de Treball han declinat fins ara totes les peticions d'informació de NacióDigital per conèixer quines actuacions s'han fet en centres de Treball, a l'espera que el departament convoqui l'habitual roda de premsa anual per informar-ne. Les últimes dades facilitades per Treball daten del 13 de juliol, quan el departament va informar de 762 inspeccions i requeriments a empreses per possibles incompliments de seguretat vinculats a la Covid-19 des de l'inici de la pandèmia, sense indicar quina ha estat la resolució d'aquestes actuacions.
Des d'aleshores, Treball només ha fet balanç de les intervencions en empreses del sector agroalimentari, tal com va revelar NacióDigital.
Si no es pot fer treball a distància, les empreses hauran de facilitar un certificat per als treballadors que acrediti la seva situació. També hauran d'implantar altres mesures com horaris d'entrada i sortida esglaonats o flexibilitat horària, per evitar les hores punta en el transport públic.
Ahir, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va dir que el decret d'estat d'alarma del govern espanyol la Generalitat no tenia competències per dictar l'obligatorietat d'aquesta manera de treballar. Aquest matí, el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, també ha dit que el teletreball era "molt recomanable", però no ha especificat que fos obligatori.
"Les empreses resten en l'obligació de limitar la mobilitat a les persones treballadores adoptant sistemes de teletreball d'acord a les mesures decretades per l'autoritat sanitàries durant el període de vigència d'aquestes tot recordant que només quan pel tipus de d'activitat el treball presencial és imprescindible es permet la mobilitat", diu el Consell de Relacions Laborals en un comunicat.
El Departament de Treball admet que no té competència en la regulació laboral, que són de l'Estat, però s'escuda en les competències en l'àmbit de salut pública i en les resolucions del Departament que comanda Alba Vergés, i que estableixen que els centres de treball han d'adoptar mesures organitzatives i tècniques, i prioritzar el teletreball, per tal de reduir la mobilitat de la gent. Aquestes resolucions han estat validades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Les declaracions d'El Homrani han provocat incertesa, perquè no ha quedat clar fins a quin punt la nova resolució establia l'obligatorietat de fer teletreball o forçava les empreses a fer-ne sempre que es pugui. Ara com ara, l'acord del Consell de Relacions Laborals serveix com a eina de pressió perquè tothom qui pugui passi a un règim de treball a distància per aconseguir reduir la mobilitat en un moment en què la pandèmia està descontrolada a Catalunya.
En declaracions a Rac1, el conseller de Treball ha dit que les empreses que no ho facin es podran veure afectades per sancions. Des de Treball han declinat fins ara totes les peticions d'informació de NacióDigital per conèixer quines actuacions s'han fet en centres de Treball, a l'espera que el departament convoqui l'habitual roda de premsa anual per informar-ne. Les últimes dades facilitades per Treball daten del 13 de juliol, quan el departament va informar de 762 inspeccions i requeriments a empreses per possibles incompliments de seguretat vinculats a la Covid-19 des de l'inici de la pandèmia, sense indicar quina ha estat la resolució d'aquestes actuacions.
Des d'aleshores, Treball només ha fet balanç de les intervencions en empreses del sector agroalimentari, tal com va revelar NacióDigital.
Si no es pot fer treball a distància, les empreses hauran de facilitar un certificat per als treballadors que acrediti la seva situació. També hauran d'implantar altres mesures com horaris d'entrada i sortida esglaonats o flexibilitat horària, per evitar les hores punta en el transport públic.
Ahir, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va dir que el decret d'estat d'alarma del govern espanyol la Generalitat no tenia competències per dictar l'obligatorietat d'aquesta manera de treballar. Aquest matí, el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, també ha dit que el teletreball era "molt recomanable", però no ha especificat que fos obligatori.