Montse Venturós: «No hi ha hagut unitat estratègica per acompanyar Torra, com sí que hi va haver a Berga»

L'alcaldessa de Berga afirma que la inhabilitació del president de la Generalitat és "un atac repressiu més de l'estat espanyol"

29 de setembre del 2020
Actualitzat el 02 d'octubre a les 20:43h
L'alcaldessa Montse Venturós al seu despatx en una imatge d'arxiu (arxiu).
L'alcaldessa Montse Venturós al seu despatx en una imatge d'arxiu (arxiu). | Pilar Màrquez Ambròs
Berga coneix bé la sensació d'una inhabilitació imposada pels tribunals. El 4 d'octubre de 2018 es va fer efectiva la inhabilitació de mig any de l'alcaldessa Montse Venturós (CUP) per haver-se negat a retirar una estelada de la façana de l'Ajuntament en dos períodes electorals. Mesos després, va ser revalidada a les urnes amb una victòria àmplia. 

La decisió del Tribunal Suprem de ratificar la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat va provocar ahir una onada de protestes a tot el territori. A la ciutat de Berga es van reunir 200 persones davant dels jutjats. L'alcaldessa Montse Venturós ha valorat a NacióBerguedà, que la inhabilitació de Torra "és un despropòsit, un atac repressiu més de l'estat espanyol, que encara que no sorprengui, no deixa de ser completament antidemocràtic". Venturós ha destacat que "hi ha una repressió que és evident, no només contra càrrecs electes sinó de persones de la societat civil". 

Així mateix, Montse Venturós ha avisat que "hem de ser conscients de qui és l'enemic, contra qui ens estem contraposant, què són l'estat espanyol i el règim del 78". L'alcaldessa de Berga ha opinat que "la lluita té unes conseqüències que formen part del dia a dia" i ha afegit que "és important conèixer bé a què ens enfrontem per poder escollir millor les eines que utilitzem i no desviar-nos de l'objectiu polític: exercir l'autodeterminació i assolir la independència dels Països Catalans". 

Després de la inhabilitació de Torra, a Catalunya es plantegen unes eleccions de caràcter plebiscitari. Per a Venturós "durant aquesta legislatura no s'ha donat validesa al referèndum de l'1 d'octubre", i per tant, ara no es pot "anar a buscar un rèdit electoral".

"No hi ha hagut una unitat estratègica a l'hora d'acompanyar Torra, com sí que hi va haver a l'Ajuntament de Berga", ha apuntat. "En el nostre cas, els grups municipals van donar suport a la decisió presa per l'alcaldessa, van participar activament de tota la campanya de legitimació cap a l'alcaldia, evidentment no era el moment de contraposar legalitats, perquè no hi havia legalitat pròpia, el que es va contraposar va ser una legitimitat popular davant d'una legalitat que és l'espanyola", ha explicat Venturós.

"Amb tota la repressió que hi està havent, és evident que la partida neix des d'un punt de vista molt més regressiu, l'autonomia està molt més centralitzada i és molt més complexa de revertir aquesta situació. Inevitablement, s'han perdut alguns objectius de vista per fer front a aquesta repressió, cosa que a l'estat espanyol li va de nassos", ha indicat. 

Aquests dies previs a la inhabilitació de Torra, han estat molts els qui han parlat d'una 'via Venturós', consistent en mantenir la presència política sense assumir les funcions administratives. L'alcaldessa de Berga s'ha mostrat sorpresa perquè "s'ha posat el meu nom sobre la taula a molts espais, fins i tot en espais on es criticava la posició que vam prendre com a ajuntament i amb el consens de les entitats de Berga, moltes vegades tergiversant-ho".

Venturós ha reiterat que, en aquell moment, des de la ciutat de Berga, es va buscar "una fórmula per contraposar una legitimitat popular a la legalitat espanyola vigent" perquè Catalunya no disposa d'una legalitat pròpia, "després que com a poble no vam tenir el valor de tirar endavant la legalitat pròpia que es va constituir el 6 i 7 de setembre" de 2017.
Arxivat a