28
de setembre
del
2020
El Tribunal Suprem ha ratificat per unanimitat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ha inhabilitat el president de la Generalitat, Quim Torra, per un període d'un any i mig. La sala segona ha descartat enviar el cas a la justícia europea, tal com demanava la defensa de Torra, i ha tombat el recurs de cassació seguint el criteri de la Fiscalia i l'acusació popular exercida per Vox. És el primer cop que un president de la Generalitat és inhabilitat en exercici del seu càrrec. D'aquesta manera, el Govern passa a estar en funcions i amb les competències limitades, i en les pròximes hores s'activaran els mecanismes per investir un nou president o convocar automàticament noves eleccions de cara a principis d'any. El cessament serà fem quan sigui publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
En la resolució del Suprem es ratifica que Torra va desobeir de forma "contumaç i obstinada" l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC), que l'instava a retirar la pancarta a favor dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat abans de les eleccions espanyols de l'abril del 2019. El text destaca que Torra és lliure de fer les manifestacions públiques d'acord amb la seva identitat política, però que no pot desobeir l'ens encarregat de garantir la neutralitat dels poders públics en períodes electorals. A banda de l'any i mig d'inhabilitació, Torra també haurà d'assumir una multa de 30.000 euros.
La decisió del Suprem era la que ja s'havia anat apuntant en les últimes setmanes. L'alt tribunal ha confirmat que el president va desobeir les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC), que va ordenar retirar una pancarta per la llibertat dels presos del Palau de la Generalitat abans de les eleccions espanyoles del 28 d'abril de 2019. Malgrat els esforços de la defensa de Torra, pilotada pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, els cinc magistrats del Suprem han acceptat els arguments del TSJC i han descartat que el gest de Torra es pogués emmarcar dins de la llibertat d'expressió. La defensa del president preveu ara exhaurir la via espanyola -en concret, al Tribunal Constitucional (TC) i buscar justícia al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) un cop el Suprem hagi descartat elevar el cas a la judicatura europea abans de dictar sentència.
Els partits de l'oposició i també alguns sectors de l'independentisme han demanat aquestes últimes setmanes a Torra la convocatòria d'eleccions. Minuts després de la compareixença davant del Suprem, el president ja va descartar aquesta opció perquè, segons ell, "paralitzaria l'administració" i suposaria una "irresponsabilitat" en el context de pandèmia que viu Catalunya.
JxCat, ERC i la CUP han treballat aquestes últimes setmanes per acordar una resposta a la inhabilitació. Els republicans han demanat consensuar la data de les eleccions perquè no sigui el Suprem qui fixi els terminis, mentre que les anticapitalistes, que també volien pactar el calendari electoral, han proposat la "via Venturós" per al president. La CUP ja ha denunciat, però, que l'independentisme no ha pactat una resposta "de confrontació" a la inhabilitació del president. Segons les fonts consultades per NacióDigital, l'entesa entre JxCat i ERC se cenyeix al repartiment de funcions a l'executiu en l'epíleg de la legislatura i inclourà una reacció al Parlament. Torra, que podria comparèixer a la cambra un cop inhabilitat, té temps, si volgués, per convocar els comicis fins que no rebi el cessament en ferm publicat al BOE.
Abans de la vista, JxCat havia anat descartat totes les opcions de pacte a tres bandes perquè, segons la formació independentista, això hauria suposat "normalitzar la repressió". A hores d'ara, el partit que lidera Carles Puigdemont no ha concretat quina resposta cal donar a la sentència del Suprem. Sense estratègia conjunta de les forces independentistes i un cop inhabilitat en ferm, Torra queda desposseït de la possibilitat de convocar els ciutadans a les urnes i Pere Aragonès, que ocuparà el càrrec de manera interina, tampoc ho podrà fer. Amb la seva decisió, el Suprem activa el rellotge i, si cap candidat obté el suport de la majoria parlamentària -com així es preveu-, es convocaran automàticament eleccions, que serien al febrer.
Just el mateix dia que Torra va afrontar la vista al Suprem, el president del Parlament, Roger Torrent, ja va clarificar que faria córrer el rellotge de la investidura encara que no hi hagués cap candidat amb suport majoritari de la cambra. "Hem de procurar no debilitar nosaltres mateixos les institucions en un moment tan greu com el que estem vivint. Hem de ser útils a la ciutadania", va assenyalar a Catalunya Ràdio. "Sabem que el Suprem no impartirà justícia sinó venjança. Es pot donar la inhabilitació i seria molt poc responsable que no afrontéssim conjuntament i acordéssim els passos d'ara finals al final de la legislatura", va insistir el líder d'ERC.
En la resolució del Suprem es ratifica que Torra va desobeir de forma "contumaç i obstinada" l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC), que l'instava a retirar la pancarta a favor dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat abans de les eleccions espanyols de l'abril del 2019. El text destaca que Torra és lliure de fer les manifestacions públiques d'acord amb la seva identitat política, però que no pot desobeir l'ens encarregat de garantir la neutralitat dels poders públics en períodes electorals. A banda de l'any i mig d'inhabilitació, Torra també haurà d'assumir una multa de 30.000 euros.
La decisió del Suprem era la que ja s'havia anat apuntant en les últimes setmanes. L'alt tribunal ha confirmat que el president va desobeir les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC), que va ordenar retirar una pancarta per la llibertat dels presos del Palau de la Generalitat abans de les eleccions espanyoles del 28 d'abril de 2019. Malgrat els esforços de la defensa de Torra, pilotada pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, els cinc magistrats del Suprem han acceptat els arguments del TSJC i han descartat que el gest de Torra es pogués emmarcar dins de la llibertat d'expressió. La defensa del president preveu ara exhaurir la via espanyola -en concret, al Tribunal Constitucional (TC) i buscar justícia al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) un cop el Suprem hagi descartat elevar el cas a la judicatura europea abans de dictar sentència.
Els partits de l'oposició i també alguns sectors de l'independentisme han demanat aquestes últimes setmanes a Torra la convocatòria d'eleccions. Minuts després de la compareixença davant del Suprem, el president ja va descartar aquesta opció perquè, segons ell, "paralitzaria l'administració" i suposaria una "irresponsabilitat" en el context de pandèmia que viu Catalunya.
JxCat, ERC i la CUP han treballat aquestes últimes setmanes per acordar una resposta a la inhabilitació. Els republicans han demanat consensuar la data de les eleccions perquè no sigui el Suprem qui fixi els terminis, mentre que les anticapitalistes, que també volien pactar el calendari electoral, han proposat la "via Venturós" per al president. La CUP ja ha denunciat, però, que l'independentisme no ha pactat una resposta "de confrontació" a la inhabilitació del president. Segons les fonts consultades per NacióDigital, l'entesa entre JxCat i ERC se cenyeix al repartiment de funcions a l'executiu en l'epíleg de la legislatura i inclourà una reacció al Parlament. Torra, que podria comparèixer a la cambra un cop inhabilitat, té temps, si volgués, per convocar els comicis fins que no rebi el cessament en ferm publicat al BOE.
Abans de la vista, JxCat havia anat descartat totes les opcions de pacte a tres bandes perquè, segons la formació independentista, això hauria suposat "normalitzar la repressió". A hores d'ara, el partit que lidera Carles Puigdemont no ha concretat quina resposta cal donar a la sentència del Suprem. Sense estratègia conjunta de les forces independentistes i un cop inhabilitat en ferm, Torra queda desposseït de la possibilitat de convocar els ciutadans a les urnes i Pere Aragonès, que ocuparà el càrrec de manera interina, tampoc ho podrà fer. Amb la seva decisió, el Suprem activa el rellotge i, si cap candidat obté el suport de la majoria parlamentària -com així es preveu-, es convocaran automàticament eleccions, que serien al febrer.
Just el mateix dia que Torra va afrontar la vista al Suprem, el president del Parlament, Roger Torrent, ja va clarificar que faria córrer el rellotge de la investidura encara que no hi hagués cap candidat amb suport majoritari de la cambra. "Hem de procurar no debilitar nosaltres mateixos les institucions en un moment tan greu com el que estem vivint. Hem de ser útils a la ciutadania", va assenyalar a Catalunya Ràdio. "Sabem que el Suprem no impartirà justícia sinó venjança. Es pot donar la inhabilitació i seria molt poc responsable que no afrontéssim conjuntament i acordéssim els passos d'ara finals al final de la legislatura", va insistir el líder d'ERC.
Sentència sobre el cas Quim Torra by edicio naciodigital on Scribd