Miriam Ponsa; llegat, ruptura i experimentació en el món de la moda

Míriam Ponsa és artesania, creativitat, retrospectiva i llegat. Però Míriam Ponsa és, sobretot, textura. Amb aquestes mateixes paraules es defineix ella, després de més de 15 anys innovant i creixent en el món de la moda. Com a dissenyadora, a Ponsa li agrada jugar amb els teixits i arribar fins als límits de cada matèria. En el camp de l'empresa, defensa com un element imprescindible el seu equip. I com a dona, busca trencar convencionalismes, fugir dels estereotips i demostrar una gran autonomia. Míriam Ponsa és, en el seu conjunt, el que els berguedans ja comencen a conèixer com una artista konvent. 
 
I és que, a l'antic convent de monges de Cal Rosal les idees flueixen, conviuen i es transformen. Un espai ideal d'inspiració, i un entorn d'exposició on les obres adquireixen un nou sentit. Així mateix ho ha pogut comprovar Ponsa, que ha protagonitzat durant aquest darrer cap de setmana l'espai del Konvent Moda. 
 
Durant els dos dies, Ponsa ha omplert bona part de les sales de l'edifici, des d'on ha mostrat un “petit tastet”, segons ha descrit, del que és la seva obra artística. En els múltiples espais, la dissenyadora bagenca ha sorprès tothom amb tècniques que utilitza de manera totalment experimental, com ara la del niu d'abella, la del teler manual, la del nus espanyol o, en clau més personal, la tècnica del làtex. De fet, el làtex és un material que s'empra habitualment en escultura, però que la manresana ha volgut importar al món de la moda. D'aquesta manera, Ponsa combina aquest element amb diferents teixits, arribant a realitzar fusions amb seda, cotó i, fins i tot, construint-hi relleus.
 
En el camp professional, i tot i que no ho acostuma a fer, també pot presumir d'haver guanyat diversos premis a la passarel·la 080 Barcelona Fashion per la millor col·lecció tardor-hivern per Transhumància el 2013, i Les bugaderes el 2011. No obstant això, la seva màxima ambició és autosuperar-se cada dia, un sentiment que, segons ha dit, la inspira per millorar: “Quan treballem una peça artesanal, en aquest propi procés és on se m'obren portes creatives”.
 
Però el talent i creativitat d'aquesta dissenyadora té, clarament, una història al darrere. La seva besàvia ja produïa betes i cintes de seda a finals del segle XIX i, més endavant, el seu pare i tiet van mantenir l'herència familiar amb una fàbrica de fils. Davant d'això, Ponsa combina modernitat i història, juga amb elements naturals i busca recrear escenes, situacions i personatges. 

Actualment, es troba en un dels millors moments de la seva trajectòria professional. Amb botigues a Girona, Manresa i Barcelona, n'acaba de sumar una altra a la capital catalana i a París, i engega aquesta nova etapa amb reptes i inspiració. A mitjà termini, afirma que l'objectiu és artístic: “Que cada col·lecció millori l'anterior”. Tot i que, amb la vista posada una mica més enllà, li agradaria fer créixer la seva empresa. En qualsevol cas, Ponsa enfila cap amunt. L'experiència professional i la proximitat li juguen a favor, i l'ambició per fer les coses ben fetes ja la situa, per dir poc, com un dels referents de la moda catalana.