04
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
11:47h
Al Parc Natural de l'Alt Pirineu i al Parc Natural del Cadí-Moixeró s'ha localitzat una nova planta vinculada als prats de dall. Es tracta de Rhinanthus alectorolophus, una espècie mai vista abans a tota la península ibèrica. El botànic Pere Aymerich ha estat l’artífex de la descoberta, que s’ha publicat al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural.
Encara que la planta té una distribució àmplia a Europa, no es pensava que aquesta espècie arribés als Pirineus. Tanmateix, als anys 60, Josep Vives, en la seva tesi doctoral, ja va indicar la presència de Rhinanthus alectorolophus als prats de Gósol (Berguedà), a la perifèria del Parc Natural del Cadí-Moixeró, tot i que la dada no va ser tinguda en compte en treballs botànics més moderns.
Actualització de la situació dels prats de dall
En un primer moment, la planta es va localitzar a diversos indrets de Farrera (Pallars Sobirà), dins dels treballs d’actualització sobre la situació dels prats de dall del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Unes setmanes després de trobar l'espècie al Pallars, es va dur a terme una prospecció a la zona de Gósol per tal d’intentar verificar la indicació dels anys 60 en aquesta localitat. La planta es va veure aquí també sense gaire esforç, així com a poblacions pròximes com Saldes i Josa de Cadí.
Regressió a tot Europa
Els Rhinanthus –que es coneixen com a esquelleres, sorolles o fonollades, entre altres noms- són herbes semiparàsites de flors grogues, que viuen als prats de muntanya. Fins ara a Catalunya se’n coneixien tres espècies: Rhinanthus pumilus i R. minor, més o menys comunes als Pirineus, i R. angustifolius, molt rara i protegida, inclosa al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya.
Els prats de dall són un tipus d’hàbitat semiartificial que cada dia es va fent més escàs. De fet, es van formar fruit de l’activitat humana, després de fer aclarides de bosc o de l’abandonament de camps i es mantenen només si es treballa de forma regular en la seva gestió, amb actuacions cada any.
La regressió dels prats de dall és general arreu d’Europa. Per aquesta raó, la Unió Europea va incloure aquests prats a l’anomenada Directiva d’Hàbitats, de 1992, com a Hàbitats d’Interès Comunitari que cal conservar. La seva conservació s’ha de fer sobretot per mitjà de la xarxa d’espais protegits Natura 2000, de la qual formen part els dos parcs naturals on ara s’ha localitzat aquesta planta. Els ajuts agroambientals són el principal instrument per a fer compatible la seva conservació i el desenvolupament de la ramaderia.
Ambients rics en espècies
Els prats de dall són d’herba alta, i es formen en terrenys de sòl profund i més o menys humit. L’herba se sega (dalla) dues o tres vegades a l’any, i els terrenys només es pasturen pocs dies i en èpoques molt concretes. Aquest règim de gestió fa que hi creixin unes determinades comunitats d’herbes que toleren bé les segues. Si els prats de dall són antics, quan es mantenen des de fa moltes dècades o fins i tot segles, són ambients molt rics en espècies de plantes i també en els invertebrats que estan vinculats a aquestes plantes.
Havien estat un element important en l’economia tradicional dels Pirineus, perquè l'herba que s'hi obtenia alimentava el bestiar els mesos d’hivern, quan no podia pasturar. En les darreres dècades, a causa dels canvis en l’agricultura i en general al món rural, molts prats de dall s’han anat abandonant i amb els anys acaben desapareixent, especialment als llocs de muntanya en què són més difícils d’explotar o poc rendibles. D’altra banda, a les valls molts prats han estat substituïts per camps farratgers o s’han destinat a activitats turístiques. A l’entorn del Cadí-Moixeró, per exemple, Rhinanthus alectorolophus ja no es troba dins de prats de dall, que gairebé han desaparegut, sinó sobretot als marges de les parcel·les que ocupaven fa anys.
Encara que la planta té una distribució àmplia a Europa, no es pensava que aquesta espècie arribés als Pirineus. Tanmateix, als anys 60, Josep Vives, en la seva tesi doctoral, ja va indicar la presència de Rhinanthus alectorolophus als prats de Gósol (Berguedà), a la perifèria del Parc Natural del Cadí-Moixeró, tot i que la dada no va ser tinguda en compte en treballs botànics més moderns.
Actualització de la situació dels prats de dall
En un primer moment, la planta es va localitzar a diversos indrets de Farrera (Pallars Sobirà), dins dels treballs d’actualització sobre la situació dels prats de dall del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Unes setmanes després de trobar l'espècie al Pallars, es va dur a terme una prospecció a la zona de Gósol per tal d’intentar verificar la indicació dels anys 60 en aquesta localitat. La planta es va veure aquí també sense gaire esforç, així com a poblacions pròximes com Saldes i Josa de Cadí.
Els prats de dall són d'herba alta i es formen en terrenys de sòl profund i més o menys humit. Foto: TES
Regressió a tot Europa
Els Rhinanthus –que es coneixen com a esquelleres, sorolles o fonollades, entre altres noms- són herbes semiparàsites de flors grogues, que viuen als prats de muntanya. Fins ara a Catalunya se’n coneixien tres espècies: Rhinanthus pumilus i R. minor, més o menys comunes als Pirineus, i R. angustifolius, molt rara i protegida, inclosa al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya.
Els prats de dall són un tipus d’hàbitat semiartificial que cada dia es va fent més escàs. De fet, es van formar fruit de l’activitat humana, després de fer aclarides de bosc o de l’abandonament de camps i es mantenen només si es treballa de forma regular en la seva gestió, amb actuacions cada any.
La regressió dels prats de dall és general arreu d’Europa. Per aquesta raó, la Unió Europea va incloure aquests prats a l’anomenada Directiva d’Hàbitats, de 1992, com a Hàbitats d’Interès Comunitari que cal conservar. La seva conservació s’ha de fer sobretot per mitjà de la xarxa d’espais protegits Natura 2000, de la qual formen part els dos parcs naturals on ara s’ha localitzat aquesta planta. Els ajuts agroambientals són el principal instrument per a fer compatible la seva conservació i el desenvolupament de la ramaderia.
Ambients rics en espècies
Els prats de dall són d’herba alta, i es formen en terrenys de sòl profund i més o menys humit. L’herba se sega (dalla) dues o tres vegades a l’any, i els terrenys només es pasturen pocs dies i en èpoques molt concretes. Aquest règim de gestió fa que hi creixin unes determinades comunitats d’herbes que toleren bé les segues. Si els prats de dall són antics, quan es mantenen des de fa moltes dècades o fins i tot segles, són ambients molt rics en espècies de plantes i també en els invertebrats que estan vinculats a aquestes plantes.
Havien estat un element important en l’economia tradicional dels Pirineus, perquè l'herba que s'hi obtenia alimentava el bestiar els mesos d’hivern, quan no podia pasturar. En les darreres dècades, a causa dels canvis en l’agricultura i en general al món rural, molts prats de dall s’han anat abandonant i amb els anys acaben desapareixent, especialment als llocs de muntanya en què són més difícils d’explotar o poc rendibles. D’altra banda, a les valls molts prats han estat substituïts per camps farratgers o s’han destinat a activitats turístiques. A l’entorn del Cadí-Moixeró, per exemple, Rhinanthus alectorolophus ja no es troba dins de prats de dall, que gairebé han desaparegut, sinó sobretot als marges de les parcel·les que ocupaven fa anys.