02
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
04
de setembre
a les
17:30h
L'Ajuntament de Berga realitzarà "una primera demolició" a la façana de l'edifici del carrer del Carme que va patir un esfondrament després de l'aiguat del divendres. El primer objectiu és garantir que els 10 veïns desallotjats dels immobles del voltant, que de moment s'han traslladat a l'alberg i l'Hotel Berga Park, puguin tornar a casa com més aviat millor. D'entrada, es preveu actuar a la façana que està en perill, corresponent a l'immoble número 8 del vial. El consistori n'haurà d'assumir el cost sense tenir-ne la propietat perquè es tracta d'una de les anomenades cases fantasma, que es troben en condicions pèssimes i sovint no tenen un titular conegut o bé aquest no està localitzable.
El regidor d'Urbanisme de Berga, Aleix Serra, ha explicat a NacióBerguedà que l'actuació a la façana presenta complexitats tècniques per les dificultats d'accés de la maquinària al carrer. "Esperem que a finals de setmana o a principis de la setmana que ve es pugui fer aquesta actuació i, per tant, els veïns puguin tornar a casa", ha afirmat el regidor d'Urbanisme.
L'edifici número 8 del carrer del Carme on s'actuarà presenta una situació de ruïna. L'Ajuntament de Berga començarà també, doncs, els tràmits necessaris per fer-hi un enderroc total. "I hem de veure què passa amb el número 6, si ha de seguir el mateix camí, o es pot contenir", ha destacat Serra.
No es pot procedir d'immediat a un enderroc total dels dos immobles perquè són habitatges desocupats que van quedar abandonats per l'especulació immobiliària del tombant de segle, i és per això que es fa una primera demolició a la façana.
"Cada finca té uns propietaris i, evidentment, aquestes també. Però sovint són empreses que no tenen activitat o que estan fora del país. Anteriorment, ja hi ha hagut ordres d'execució d'enderroc en aquest tipus de propietat. Però això no implica que es faci. Molts propietaris reben un ordre d'execució i no actuen", ha assenyalat Serra.
El procediment és enviar diverses ordres d'execució fins al punt que, per llei, l'ajuntament passa a assumir els costos de l'enderroc de forma subsidiària sota la consideració que hi ha un perill imminent. És el mateix procediment que es va dur a terme el mandat passat al carrer de l'Om. "L'Ajuntament assumeix uns costos d'enderroc que després ha de reclamar al propietari però que potser no recupera mai", ha explicat el regidor.
Aleix Serra ha reconegut que la situació de les cases fantasma s'ha agreujat amb els anys. No obstant això, ha recordat que tot i que l'Ajuntament pot exigir "certes coses", darrere d'aquests immobles "no respon ningú". Al final tot depèn d'actuacions subsidiàries que suposen "un desemborsament molt important de diners" i que són difícils d'assumir per l'Ajuntament de Berga, amb una situació econòmica delicada.
"Quan l'Ajuntament fa un enderroc de forma subsidiària aquella finca no passa a ser seva, sinó que el cost de l'actuació pesa sobre la propietat, i si mai aquesta finca es pretén vendre o comprar, l'import s'ha de retornar", ha indicat Serra. "Però la finca pot passar molt temps sense activitat, i el que és segur és que, d'entrada, és una despesa per les arques municipals", ha afegit.
Al barri vell de Berga hi ha desenes d'edificis en mal estat i fa anys que els veïns insisteixen a l'Ajuntament de Berga en la urgència d'actuar a les cases deshabitades que poblen el barri perquè estan al límit. Aleix Serra ha assegurat que es vol prioritzar els enderrocs d'aquells edificis en una pitjor situació de degradació i que s'està treballant en aquest sentit. De fet, hi ha una actuació d'aquestes característiques prevista al carrer Verdaguer per als propers mesos. "Fins que no entrin recursos d'altres administracions, s'haurà de fer en comptagotes", ha admès Serra.
Un pla estratègic del barri vell
També hi ha sobre la taula un pla estratègic del barri vell que ja fa mesos que s'ha encarregat a la Diputació de Barcelona, segons ha explicat Serra. Això servirà per disposar de tots els detalls de quines cases estan afectades i per buscar recursos a les administracions per actuar-hi.
"És un problema d'un abast molt gran a nivell econòmic per un ajuntament com el de Berga que té la situació econòmica que té. Cada vegada que es fa un enderroc d'aquests subsidiaris estem parlant de desenes de milers d'euros", ha expressat.
El regidor d'Urbanisme de Berga, Aleix Serra, ha explicat a NacióBerguedà que l'actuació a la façana presenta complexitats tècniques per les dificultats d'accés de la maquinària al carrer. "Esperem que a finals de setmana o a principis de la setmana que ve es pugui fer aquesta actuació i, per tant, els veïns puguin tornar a casa", ha afirmat el regidor d'Urbanisme.
L'edifici número 8 del carrer del Carme on s'actuarà presenta una situació de ruïna. L'Ajuntament de Berga començarà també, doncs, els tràmits necessaris per fer-hi un enderroc total. "I hem de veure què passa amb el número 6, si ha de seguir el mateix camí, o es pot contenir", ha destacat Serra.
No es pot procedir d'immediat a un enderroc total dels dos immobles perquè són habitatges desocupats que van quedar abandonats per l'especulació immobiliària del tombant de segle, i és per això que es fa una primera demolició a la façana.
"Cada finca té uns propietaris i, evidentment, aquestes també. Però sovint són empreses que no tenen activitat o que estan fora del país. Anteriorment, ja hi ha hagut ordres d'execució d'enderroc en aquest tipus de propietat. Però això no implica que es faci. Molts propietaris reben un ordre d'execució i no actuen", ha assenyalat Serra.
El procediment és enviar diverses ordres d'execució fins al punt que, per llei, l'ajuntament passa a assumir els costos de l'enderroc de forma subsidiària sota la consideració que hi ha un perill imminent. És el mateix procediment que es va dur a terme el mandat passat al carrer de l'Om. "L'Ajuntament assumeix uns costos d'enderroc que després ha de reclamar al propietari però que potser no recupera mai", ha explicat el regidor.
Aleix Serra ha reconegut que la situació de les cases fantasma s'ha agreujat amb els anys. No obstant això, ha recordat que tot i que l'Ajuntament pot exigir "certes coses", darrere d'aquests immobles "no respon ningú". Al final tot depèn d'actuacions subsidiàries que suposen "un desemborsament molt important de diners" i que són difícils d'assumir per l'Ajuntament de Berga, amb una situació econòmica delicada.
"Quan l'Ajuntament fa un enderroc de forma subsidiària aquella finca no passa a ser seva, sinó que el cost de l'actuació pesa sobre la propietat, i si mai aquesta finca es pretén vendre o comprar, l'import s'ha de retornar", ha indicat Serra. "Però la finca pot passar molt temps sense activitat, i el que és segur és que, d'entrada, és una despesa per les arques municipals", ha afegit.
Al barri vell de Berga hi ha desenes d'edificis en mal estat i fa anys que els veïns insisteixen a l'Ajuntament de Berga en la urgència d'actuar a les cases deshabitades que poblen el barri perquè estan al límit. Aleix Serra ha assegurat que es vol prioritzar els enderrocs d'aquells edificis en una pitjor situació de degradació i que s'està treballant en aquest sentit. De fet, hi ha una actuació d'aquestes característiques prevista al carrer Verdaguer per als propers mesos. "Fins que no entrin recursos d'altres administracions, s'haurà de fer en comptagotes", ha admès Serra.
Un pla estratègic del barri vell
També hi ha sobre la taula un pla estratègic del barri vell que ja fa mesos que s'ha encarregat a la Diputació de Barcelona, segons ha explicat Serra. Això servirà per disposar de tots els detalls de quines cases estan afectades i per buscar recursos a les administracions per actuar-hi.
"És un problema d'un abast molt gran a nivell econòmic per un ajuntament com el de Berga que té la situació econòmica que té. Cada vegada que es fa un enderroc d'aquests subsidiaris estem parlant de desenes de milers d'euros", ha expressat.