Els veïns recorden la urgència d'actuar a les «cases fantasma» del barri vell per evitar nous esfondraments

Esfondraments de cobertes, teules aixecades, vidres trencats i humitats són alguns dels evidents senyals de deteriorament de les cases fantasma del barri vell de Berga, una problemàtica que s'arrossega des de fa 20 anys a causa de l'estafa i especulació immobiliària que la zona va patir pels volts del 2000. La caiguda del sostre dels números 6 i 8 del carrer del Carme per les fortes pluges de divendres al vespre no ha estat una sorpresa pels veïns del Capdamunt de la Vila. Fa anys que els veïns insisteixen a l'Ajuntament de Berga en la urgència d'actuar a les cases deshabitades que poblen el barri perquè estan al límit, però en determinats casos, encara és molt difícil localitzar el titular. Així ho ha apuntat a NacióBerguedà la representant de l'associació veïnal, Roser Farràs.

L'embolic de les anomenades cases fantasma del barri vell de Berga va començar al tomb de segle. Una trama d'especulació immobiliària va deixar desenes de cases buides del barri empantanegades amb problemes amb els bancs i la justícia. Les queixes dels veïns s’han fet sentir en diverses ocasions, amb nombroses instàncies a l'ajuntament, i amb peticions a tots els equips de govern que han passat per la ciutat les darreres dècades. El veïnat reclama intervencions al consistori perquè hi ha diversos habitatges buits que cauen a trossos. Però els diferents equips de govern en mans de diferents colors polítics han argumentat sovint que la falta d'un titular impedeix actuar-hi. Una actuació subsidiària de l'ajuntament comportaria abocar una gran quantitat de diners en propietats de tercers, a més dels impediments legals.  

Roser Farràs ha recordat que els inicis d'aquesta problemàtica se situen l'any 1999, si bé els veïns van descobrir la trama de compra d'habitatges buits el 2001. "La majoria ara estan en mans de bancs o empreses fictícies", ha apuntat. "Si vas al registre, algú o altre hi ha de titularitat, però resseguir-ho comporta molta feina, molt temps i un desgast, es necessitaria una persona dedicada íntegrament a aquesta tasca", ha dit Farràs. De moment, els consistoris que hi ha hagut a la ciutat "no han ni començat a fer aquesta feina", ha lamentat la representant veïnal. 
 
Les condicions dels habitatges desocupats són péssimes. Els veïns no en culpen directament el govern de la CUP, que ho ha heretat de dècades anteriors, però insisteixen en la necessitat d'actuar-hi sense més demora. "Des del mandat de Josep Maria Badia (CiU), passant pels governs de Ramon Camps (PSC), Juli Gendrau (CiU) i l'actual executiu de Montse Venturós (CUP), n'hem parlat cada vegada. És una qüestió que surt sempre en campanya electoral, els veïns hem acompanyat a tothom cada vegada per exposar aquest problema i reclamar solucions", ha exposat Roser Farràs. 

"En el període 2003-2007, amb el socialista Ramon Camps d'alcalde i Pepito López de regidor d'Obres i Serveis, va semblar que s'estava començant a moure, vam creure que potser es desencallava, però llavors el mandat es va truncar", ha destacat Farràs.

En algunes cases que l'ajuntament ha adquirit amb els anys, els veïns denuncien que tampoc s'hi ha actuat.

L'any 2017, ja en mandat de la CUP, es va enderrocar la casa número 9 del carrer de l'Om, un habitatge buit i declarat oficialment en ruïna del barri vell després de 13 anys. "El regidor Oriol Camps ens deia que havia portat molta feina aconseguir-ho i sabem que és veritat, però cal continuar perquè com aquestes dues cases del carrer del Carme que ara han patit despreniments, n'hi ha moltes més", ha reiterat Farràs.

Les cases afectades al carrer del Carme preocupaven la CUP el 2012

La situació de les cases dels números 6 i 8 del carrer del Carme era coneguda. Quan l'ara exregidor Oriol Camps (CUP) era a l'oposició "ja es va fer un estudi exhaustiu amb fotografies" que la formació que governa actualment "va presentar a l'ajuntament conjuntament amb l'associació de veïns", ha afirmat Farràs. Aquest dissabte, la coberta i els forjats de l'edifici del número 8 van col·lapsar després de la darrera tempesta. Però en aquell document de l'any 2012, ja s'indicava la pèssima situació d'aquests habitatges. 

Les persones que hi viuen a prop també havien advertit dels riscos. La veïna més pròxima de les cases afectades, la Palmira, de 89 anys, portava anys de reparacions al seu habitatge producte de la degradació de les cases fantasma del voltant de casa seva. Ara ha hagut de marxar temporalment de casa. Els Bombers van desallotjar 10 veïns de la zona de tres  edificis més del mateix carrer i un del carrer Buxadé. "Ens envaeix la tristesa en veure el que ha passat", ha explicat Farràs. 

Segons ha pogut confirmar aquest diari de fonts solvents, l'ajuntament realitzarà els tràmits perquè es pugui tirar endavant l'enderroc dels dos immobles afectats al carrer del Carme i també preveu actuar a la façana que està en perill. 
 
Una altra veïna de la zona, Maria Dolors Freitas, ha subratllat que la degradació en aquests edificis era evident de fa molts anys. "Estem cansats de veure que hi ha molt bones paraules i molt pocs fets, feia anys que es veia a venir que cauria", ha advertit. "El terrat d'una de les cases afectades al carrer del Carme ja havia caigut l'any passat i ara ha acabat de baixar tota la resta sense que s'hagués actuat", ha dit. 

Les cases dels números 6 i 8 no són les úniques dins del paquet d'habitatges fantasma del carrer de Carme. Hi ha tot un grup de cases en aquesta situació. "La número 8 està encaixada amb el 10, i davant d'aquestes hi ha l'11. Hi ha altres cases en aquesta situació com la del carrer Buxadé número 17, que també té entrada al carrer del Carme", ha descrit Farràs. El carrer Harmonia 1 bis presenta un deteriorament important, i hi ha altres habitatges en situació preocupant com el carrer Buxadé 52, "que ja va obligar una vegada a aturar la passada de dimecres de Patum", han indicat des de l'associació veïnal. Però la llista és inacable, ja que al barri hi ha desenes de cases fantasma, fins i tot cap a la zona de Pinsania i la Torre de les Hores. 

Roser Farràs creu que en el seu moment l'associació de veïns hauria d'haver interposat denúncia a l'ajuntament però no es va fer perquè es tracta d'un barri despoblat i amb molta gent gran. "Tothom es lliure de vendre una casa a qui vulgui però l'ajuntament de llavors hauria d'haver vist què se'n feia", s'ha queixat.