22
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
18:42h
L'empremta de la pell d'un dels últims dinosaures del planeta ja és visitable. Està exposada al Centre d'Interpretació de Fumanya, a Fígols, després de cinc anys del seu descobriment.
Aquest dimecres la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha fet una visita oficial al Berguedà per veure de prop aquesta peça única: l'empremta de la pell d'un titanosaure de fa 66 milions d'anys. És una peça, d'uns 50 centímetres, on s'aprecien perfectament les escates del dinosaure, que van quedar marcades en un terreny fangós en caure o recolzar-se a terra.
La pell del dinosaure es va localitzar gairebé per casualitat, i corria el risc de desaparèixer. El fòssil va patir les inclemències meteorològiques fins que a finals de 2019 una intervenció arqueològica de la Direcció General del Patrimoni Cultural va permetre recuperar-la del bloc de roca on era. Es va dur a l'Institut Català de Paleontologia, que va restaurar-la. L'actuació va fer-se després de la insistència dels responsables del centre d'interpretació de Fumanya, que temien que es fes malbé.
La consellera Mariàngela Vilallonga ha assegurat que el jaciment de Fumanya és "un patrimoni de valor incalculable" i com a tal pot comptar amb el suport de la Generalitat. Mariàngela Vilallonga ha avançat que ara mateix hi ha sobre la taula un projecte executiu per assegurar-ne la preservació.
Una esllavissada va desintegrar el maig de 2016 part de les petjades fòssils de dinosaure que es conservaven al jaciment de Fumanya sud. El despreniment va fer desaparèixer un 15% de 2.200 petjades d'aquesta part del jaciment. Des del Consorci de la ruta Minera, que aplega els ajuntaments de Vallcebre, Fígols, Cercs i Guardiola de Berguedà i el Museu de les Mines de Cercs, es reclama des de fa anys una actuació urgent per conservar el total de les 3.500 petjades que hi ha al jaciment, un dels més importants del món.
Mariàngela Vilallonga ha admès que són conscients que les restes del jaciment de Fumanya es veuen afectades per les pluges i el glaç de l'hivern. "La sort que tenim a Catalunya és que disposem d'un patrimoni importantíssim i riquíssim, la Generalitat no pot arribar a tot des del primer moment, però intentem anar-hi donant resposta", ha afirmat.
El projecte per a la preservació de les petjades de Fumanya costarà prop d'uns 390.000 euros. El paleontòleg del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, Albert Vidal, ha explicat que "el projecte treurà el màxim d'aigua possible de la paret: es farà tota una sèrie de drenatges perpendiculars a la paret, que miraran de no tocar cap icnita, tant a la part de la roca de sota com del cobriment quaternari tan gruixut que hi ha a la part de dalt".
Totes les aigües que es captin seran desviades. L'objectiu és evitar noves sobrecàrregues hidràuliques com les que han provocat esllavissades en el passat. Està previst que el projecte es pressuposti per a l'any vinent, el 2021.
En aquest sentit, Vilallonga ha recordat que la Generalitat ha presentat un pla de reactivació econòmica i social; i ha subratllat que "l'element patrimonial forma part d'aquest paquet de mesures". Per tant, confia que els diners per a la intervenció puguin sortir d'aquest pla.
La directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, ha afirmat que l'actuació permetrà estabilitzar el jaciment. El projecte executiu encara ha de superar tota una sèrie de tràmits administratius però, segons ha apuntat Ibar, podria iniciar-se el 2021. Si fa falta es farà en dos períodes, ja que la intervenció ha de durar aproximadament 7 mesos, i les dures condicions climatològiques de la zona impedeixen que s'hi pugui treballar en ple hivern.
Mariàngela Vilallonga s'ha mostrat "orgullossíssima" d'un centre d'interpretació com el de Fumanya "que explica molt bé com era Catalunya fa 60 milions d'anys".
"Recomano vivament a tots els catalans, i a gent vinguda de tot arreu, que vingui i visiti aquest centre, que contempli aquestes parets que eren trepitjades pels dinosaures, i que pensi que venim de molt lluny", ha expressat Vilallonga. "El patrimoni natural que representen aquestes muntanyes, afegit a aquest patrimoni cultural, s'han d'ajudar un a l'altre i fer venir la gent. Tampoc volem allaus de turistes sinó persones que respectin el bosc i s'ocupin de no fer malbé l'entorn", ha subratllat Mariàngela Vilallonga.
La pell d'un dels grans sauròpodes del Cretaci Superior
El Cretaci Superior és l'època en què van viure els darrers dinosaures, i al món hi ha pocs jaciments que corresponguin a aquest període. A Vallcebre, el que probablement era un titanosaure, va deixar les escates de la pell marcades en terreny fangós en caure o recolzar-se a terra en una zona fluvial, prop del que era la costa. La forma de les escates mostra un patró característic de la pell d'alguns dinosaures: la forma de roseta amb un bony central en forma de polígon rodejat per altres 5 o 6 bonys.
Aquest dimecres la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha fet una visita oficial al Berguedà per veure de prop aquesta peça única: l'empremta de la pell d'un titanosaure de fa 66 milions d'anys. És una peça, d'uns 50 centímetres, on s'aprecien perfectament les escates del dinosaure, que van quedar marcades en un terreny fangós en caure o recolzar-se a terra.
La pell del dinosaure es va localitzar gairebé per casualitat, i corria el risc de desaparèixer. El fòssil va patir les inclemències meteorològiques fins que a finals de 2019 una intervenció arqueològica de la Direcció General del Patrimoni Cultural va permetre recuperar-la del bloc de roca on era. Es va dur a l'Institut Català de Paleontologia, que va restaurar-la. L'actuació va fer-se després de la insistència dels responsables del centre d'interpretació de Fumanya, que temien que es fes malbé.
La consellera Mariàngela Vilallonga ha assegurat que el jaciment de Fumanya és "un patrimoni de valor incalculable" i com a tal pot comptar amb el suport de la Generalitat. Mariàngela Vilallonga ha avançat que ara mateix hi ha sobre la taula un projecte executiu per assegurar-ne la preservació.
Una esllavissada va desintegrar el maig de 2016 part de les petjades fòssils de dinosaure que es conservaven al jaciment de Fumanya sud. El despreniment va fer desaparèixer un 15% de 2.200 petjades d'aquesta part del jaciment. Des del Consorci de la ruta Minera, que aplega els ajuntaments de Vallcebre, Fígols, Cercs i Guardiola de Berguedà i el Museu de les Mines de Cercs, es reclama des de fa anys una actuació urgent per conservar el total de les 3.500 petjades que hi ha al jaciment, un dels més importants del món.
Mariàngela Vilallonga ha admès que són conscients que les restes del jaciment de Fumanya es veuen afectades per les pluges i el glaç de l'hivern. "La sort que tenim a Catalunya és que disposem d'un patrimoni importantíssim i riquíssim, la Generalitat no pot arribar a tot des del primer moment, però intentem anar-hi donant resposta", ha afirmat.
El projecte per a la preservació de les petjades de Fumanya costarà prop d'uns 390.000 euros. El paleontòleg del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, Albert Vidal, ha explicat que "el projecte treurà el màxim d'aigua possible de la paret: es farà tota una sèrie de drenatges perpendiculars a la paret, que miraran de no tocar cap icnita, tant a la part de la roca de sota com del cobriment quaternari tan gruixut que hi ha a la part de dalt".
La consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga amb l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, a l'exterior del centre. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
Totes les aigües que es captin seran desviades. L'objectiu és evitar noves sobrecàrregues hidràuliques com les que han provocat esllavissades en el passat. Està previst que el projecte es pressuposti per a l'any vinent, el 2021.
En aquest sentit, Vilallonga ha recordat que la Generalitat ha presentat un pla de reactivació econòmica i social; i ha subratllat que "l'element patrimonial forma part d'aquest paquet de mesures". Per tant, confia que els diners per a la intervenció puguin sortir d'aquest pla.
La directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, ha afirmat que l'actuació permetrà estabilitzar el jaciment. El projecte executiu encara ha de superar tota una sèrie de tràmits administratius però, segons ha apuntat Ibar, podria iniciar-se el 2021. Si fa falta es farà en dos períodes, ja que la intervenció ha de durar aproximadament 7 mesos, i les dures condicions climatològiques de la zona impedeixen que s'hi pugui treballar en ple hivern.
Paret del jaciment de Fumanya. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
Mariàngela Vilallonga s'ha mostrat "orgullossíssima" d'un centre d'interpretació com el de Fumanya "que explica molt bé com era Catalunya fa 60 milions d'anys".
"Recomano vivament a tots els catalans, i a gent vinguda de tot arreu, que vingui i visiti aquest centre, que contempli aquestes parets que eren trepitjades pels dinosaures, i que pensi que venim de molt lluny", ha expressat Vilallonga. "El patrimoni natural que representen aquestes muntanyes, afegit a aquest patrimoni cultural, s'han d'ajudar un a l'altre i fer venir la gent. Tampoc volem allaus de turistes sinó persones que respectin el bosc i s'ocupin de no fer malbé l'entorn", ha subratllat Mariàngela Vilallonga.
La pell d'un dels grans sauròpodes del Cretaci Superior
El Cretaci Superior és l'època en què van viure els darrers dinosaures, i al món hi ha pocs jaciments que corresponguin a aquest període. A Vallcebre, el que probablement era un titanosaure, va deixar les escates de la pell marcades en terreny fangós en caure o recolzar-se a terra en una zona fluvial, prop del que era la costa. La forma de les escates mostra un patró característic de la pell d'alguns dinosaures: la forma de roseta amb un bony central en forma de polígon rodejat per altres 5 o 6 bonys.
Visita institucional al Centre d'Interpretació dels Dinosaures de Fumanya. Foto: Pilar Màrquez Ambròs