Arqueologia

Demanen «una intervenció urgent» a la torre de l'Homenatge del castell de Guardiola afectada pel Gloria

L'entitat Torre de Guaita ha anul·lat el camp de treball de cada estiu per la Covid-19, però ha transformat les excavacions en unes exitoses jornades adreçades al voluntariat

per Pilar Màrquez Ambròs , Guardiola de Berguedà , 16 de juliol de 2020 a les 13:17 |
Excavacions al castell de Guardiola de Berguedà. | Pilar Màrquez Ambròs
L'entitat Torre de Guaita ha demanat al departament de Cultura de la Generalitat que faci "una intervenció urgent" a la torre de l'Homenatge del castell de Guardiola de Berguedà afectada pel temporal Gloria. Alerten que "ja fa temps que necessita una actuació però les pluges d'aquest hivern han ensorrat una part de l'estructura". Anna Casals, membre de Torre de Guaita, explica a NacióBerguedà que "el temporal Gloria va afectar un tros de paret que ja estava consolidada". I confia que "la Generalitat pugui fer alguna cosa perquè la nostra entitat no pot assumir les despeses d'una intervenció d'aquestes característiques". La intervenció s'estima que costaria uns 18.000 euros. 

Casals assegura que Torre de Guaita ha aconseguit el compromís dels serveis territorials de fer-hi una actuació en dues parts: una intervenció petita valorada en uns 4.000 euros aquest any i la restant l'any que ve. Però l'entitat els demana que "no triguin a actuar-hi", malgrat ser conscients que "aquesta és una època difícil" arran de la pandèmia de la Covid-19. Apunten que "a l'hivern les parets es glacen quan plou i es van obrint". Això faria que, si no s'hi actua abans, l'estat d'aquesta estructura pogués empitjorar el pròxim hivern. 


El castell de Guardiola, conjuntament amb el de Berga, és un dels que està concentrant, des de fa anys, més excavacions arqueològiques al Berguedà. El seu coneixement és essencial per entendre les dinàmiques de l'Alt Berguedà durant els segles XIII i XIV, especialment per la seva situació estratègica. Torre de Guaita fa més d'una dècada que hi treballa, sigui a través de jornades de treball, o des de fa diversos estius al camp d'arqueologia que s'organitza amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. 
 

L'arqueòloga Marta Ramon en les excavacions al castell de Guardiola de Berguedà. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Guardiola de Berguedà va descobrint any rere any noves dades sobre el seu castell, les restes del qual es troben situades al Collet, gràcies a aquesta entitat. 

Aquest estiu la pandèmia que afecta el món de manera global ha obligat a anul·lar el camp de treball tal com se solia fer, però no ha frenat la voluntat de continuar treballant en el jaciment. "Vam anul·lar el camp de treball perquè ens era molt complicat complir el document marc enviat pel departament de Joventut. Vàrem creure que el camp de treball perdia tota la seva essència i vam decidir transformar les excavacions en unes jornades adreçades al voluntariat", destaca Ester Noguera, que també és membre de Torre de Guaita. 

La proposta ha tingut una molt bona acollida i s'han inscrit una quarantena de persones. Entre els inscrits s'han apuntat diverses famílies, però també hi ha estudiants d'arqueologia i altres persones interessades en el patrimoni. "Tota aquesta gent pot escollir si ve només uns dies determinats o si s'apunta pels 10 dies de durada de l'excavació", ha corroborat Noguera. Les excavacions, dirigides per l'arqueòleg especialitzat Jordi Guàrdia, van començar a principi de mes i s'allargaran fins aquest divendres 17 de juliol. 

"Cada dia tenim uns quinze o vint voluntaris i els repartim entre totes les zones que estem treballant", ha afirmat Ester Noguera. "Hi ha tanta feina que necessitem moltes mans, moltes hores i molta ajuda de les institucions", reivindica. 
 

Treballs voluntaris amb la participació de famílies al jaciment del castell de Guardiola de Berguedà. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


La descoberta d'un forn de pa i una porta al recinte nord-est

L'arqueòloga Marta Ramon, que fa anys que fa equip amb Jordi Guàrdia en les excavacions al castell de Guardiola, ha detallat a aquest diari que els grups es reparteixen per diferents zones del jaciment perquè amb els anys han anat comprovant que "aquest és un castell amb molta entitat" i hi ha molts fronts oberts. Enguany, s'ha confirmat la descoberta d'un forn de pa de pedra a la part jussana, on hi havia el poble. "Per pura casualitat vam poder obrir el que era una habitació i vam trobar el forn. Quan vam començar a excavar es veia un monticle, però tampoc sabíem de segur què hi havia", ha dit l'arqueòloga. 

Segons Marta Ramon, un cop localitzats el forn de pa i el camí medieval d'accés al castell des del Pont del Collet, "el que ara seria interessant, és saber quina forma feien els carrers, per anar veient com eren els accessos de la part de baix". Per això, aquests dies s'està treballant a la muralla de la part jussana. 

"Haver treballat la part sobirana, a dalt de tot, i ara la part jussana, ens permet tenir un dibuix en planta i fer-nos a la idea de com de gran era el castell", ha valorat Ramon. 

A la part nord-est també s'ha descobert una segona porta del recinte "que a nivell constructiu seria la primera porta", ha explicat l'arqueòloga Marta Ramon. Entre els treballs que s'han fet els últims anys, s'ha pogut deixar a la vista tota la muralla del recinte nord i nord-est i s'han excavat les dues torres d'aquesta zona per dins.
 

El forn de pa que s'ha descobert al jaciment. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


A la torre de l'Homenatge, que va consolidar-se el 2017 però que ha patit l'efecte de les pluges d'aquest hivern, "s'ha excavat molt a l'interior i portem els dos últims anys netejant amb detall tota la zona de fora", ha descrit Ramon. "Hem descobert murs que encara no sabem si eren habitacions o estructures de subjecció de la mateixa torre, són murs que es recolzaven a la possible muralla que surt de la paret de la roca", ha dit Marta Ramon.

Ceràmiques medievals

"Hem tret molt enderroc i aquest any que hi ha voluntaris tenen els estrats més guapos. Estem trobant ceràmica blava i ceràmica grisa de cuina que són medievals, també hi ha molt material de ferro, com claus i restes de sivelles de l'arnès dels cavalls", ha descrit Marta Ramon.

Com que a la zona hi han anat passant persones al llarg dels segles, a vegades també surten ceràmiques d'èpoques més tardanes. "El castell s'abandona perquè es destrueix, però no hi deixa de venir gent. Per això, trobem ceràmica vidrada del segle XVII i sabem que els carlins van estar per aquí fent de les seves", ha comentat Ramon. 

Les excavacions es fan per estrats. "Tot el que material que es troba es neteja i es cicla i, llavors, es porta a magatzems de la Generalitat. El que fem és una recollida de dades. Més endavant, hi haurà gent que farà estudis sobre la vida al castell. Si la recollida de dades és bona, d'aquí 50 o 100 anys qualsevol persona pot tornar a reinterpretar-les amb la informació que disposi", subratlla l'arqueòloga. 
 

Ceràmiques trobades en les excavacions. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Els treballs a la fortificació creixen durant l'estiu. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Treballs arqueològics al castell de Guardiola de Berguedà. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Voluntaris durant les tasques arqueològiques al castell de Guardiola de Berguedà. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Excavacions al castell de Guardiola de Berguedà. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Participació