La imatgeria de la Patum entusiasma i convenç al públic a l'antic convent de Sant Francesc

Entrar a l'exposició de la Patum al convent de Sant Francesc és des d'avui obrir la porta a un bocí d'aquell sentiment de pertinença que a Berga recorre els carrers per Corpus. Hi ha certa enyorança entre els berguedans perquè aquest any, per primer cop des de 1938, no s'ha fet Patum, però també una inesperada satisfacció. No n'hi ha per menys. Berga és potser més a prop de complir amb una vella assignatura pendent. Una exposició que sorgeix durant una crisi global, ni més ni menys que enmig d'una pandèmia, podria ser l'empenta que la ciutat necessitava per trobar la ubicació final per a la comparseria de la Patum. Fins ara, aquestes figures centenàries estaven a la Casa de la Patum, però les condicions mai han estat les més òptimes.

El regidor de Patrimoni Cultural i Museus, Ivan Sànchez, no ha amagat que a l'equip de govern li agradaria que la Patum hagués arribat al convent per quedar-se. "Aquesta és la idea que tenim la Roser i jo", ha expressat durant els parlaments de la inauguració. 

Els primers visitants a l'exposició han sigut autoritats i persones de les comparses. Després, ha estat el torn dels primers grups de berguedans. 310 persones ja han pogut gaudir de prop de l'exposició durant la jornada inaugural. 
 
L'alcaldessa Montse Venturós, ha estat acompanyada del regidor de Patrimoni Cultural i Museus, Ivan Sànchez, i de la regidora de Patum, Roser Valverde, durant els parlaments d'inauguració. Tampoc hi han faltat el director dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central, Lluís Serarols, i la delegada del Govern a la Catalunya Central, la puig-reigenca Alba Camps. A més, hi ha intervingut el dissenyador de l'exposició, Salvador Vinyes. El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, també ha assistit a l'acte. 

La mostra, que es podrà visitar de dimecres a diumenge, almenys fins al gener de 2021, està ubicada al convent de Sant Francesc. Aquest és un espai situat al bell mig del centre històric que va recuperar-se el setembre de l'any 2019 amb una antologia del pintor Joan Ferrer. En aquell llavors, va reunir més de 5.500 visitants durant prop de quatre mesos. Ara vol convertir-se en un atractiu que porti gent de fora a la ciutat per conèixer de prop la imatgeria de la Patum i tot allò que envolta aquest patrimoni. Montse Venturós ha remarcat que "ens trobem en un espai que va renéixer amb l'exposició de Joan Ferrer, i hem d'aprofitar que aquest patrimoni es troba al centre històric de la ciutat, al barri vell, per acabar de donar-li força". 

La suspensió de la Patum va transformar el que havia de ser una petita mostra al Museu Comarcal de Berga durant el Corpus en un projecte molt més ambiciós, de gran format i que reuneix les característiques ambientals i de seguretat adients per acollir totes les peces que formen part de la celebració berguedana. "Vam perdre la Patum d'enguany, però dins de la desgràcia vam trobar una escletxa i ho hem transformat en una oportunitat", ha explicat Sànchez. 

El dissenyador Salvador Vinyes ha destacat durant la inauguració que l'exposició transmet "el mateix entusiasme" que els berguedans viuen "quan hi ha Patum".
 
Vinyes ha animat a tothom a gaudir-ne amb calma i endinsar-se en els petits detalls per conèixer la història de peces centenàries que han desafiat el pas del temps i que formen part del patrimoni d'una festa viva i en constant evolució. O per percebre la textura, la tonalitat, el matís i la riquesa del vestuari oblidat que fins ara només havíem vist a través de vídeos o fotos antigues. 

L'exposició s'ha revelat plena de petits tresors per a aquelles persones que han pogut veure-la en el seu dia d'obertura. Des dels vídeos i les músiques inicials, a les antigues fotografies de la festa, a la cronologia de la Patum que tothom s'ha entretingut a repassar. De la mateixa manera, no ha passat desapercebuda la impressionant alçada del Gegant Nou per qui la sala sembla feta a mida o les cent mascares de ple que pengen una al costat de l'altra. Hi havia qui no ha pogut evitar fotografiar cada detall. "És com si no els haguessis fet mai fotos, eh?", bromejava una parella. Pocs metres després, un grup d'amics es mirava amb atenció els quatre Gegants. 

L'entrada tindrà un preu de cinc euros, però els menors de fins a dotze anys podran accedir-hi gratuïtament. Que sigui una exposició que es paga suposa "un canvi de paradigma" a Berga, però serveix per "donar valor" al patrimoni que acull, segons ha dit Ivan Sànchez. Els establiments associats a l'entitat Berga Comercial disposaran d'entrades 2x1 que repartiran entre la clientela. Les visites guiades tindran un preu de dos euros, i es faran tots els dissabtes dels mesos de juliol, agost i setembre, a les 7 de la tarda, i caldrà fer reserva prèvia.
 
L'exposició ha rebut l'aprovació convençuda i entusiasta del públic i també dels més patumaires. El cap de colla dels Nans Vells, Òscar Guijarro, i el Tabaler, Xavi Prat, han coincidit a alabar una mostra que permet contemplar de prop la comparseria, alhora que presenta de ben a prop elements històrics com els vestits. Per ambdós patumaires, aquest seria un espai excel·lent per guardar la comparseria a partir d'ara. "Tant de bo es quedés aquí", han expressat. 

Una altra de les persones que era entre els visitants, el president de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB), Josep Maria Serarols, ha aprovat amb nota l'exposició. "S'ha pogut fer bé amb poc temps, això demostra que quelcom així es podria haver fet abans", ha subratllat.