Viatges, (poques) maletes i gens de por

Confirmat. El món no és un lloc perillós si es viatja sense por i obrint-se a la gent. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen de la presentació del llibre que l'empresari berguedà Xavier Gual ha escrit després d'anys i panys recorrent països de diversos continents. Una presentació que s'ha fet aquest divendres, a dos quarts de vuit del vespre, a La General, a Berga. Una cinquantena llarga de persones han baixat les escales del que, ja avançada la nit, es coneix popularment com 'l'infern' d'aquest bar musical de la capital de la comarca per escoltar les experiències de Gual i d'un grup de convidats que han mostrat com es pot anar pel món amb molt equipatge, i amb res. 

 

L'acte ha començat amb un vídeo de l'empresari californià Gustavo del Rivero que ha servit per presentar Xavier Gual amb els ulls d'algú que viu a l'altre cantó de l'Atlàntic. "Xavier Gual és el meu amic més socialista, i el socialista més exitós que conec", relatava Del Rivero tot recordant la cara que li va quedar a Gual quan, entrant en una casa mexicana, va preguntar per què hi havia rams de flors al mig del carrer. La resposta, que feia poques hores hi havia mort algú. 

 

La presentació s'ha anat alternant, a posteriori, amb intervencions també mitjançant el vídeo del presentador del programa televisiu 'El foraster', Quim Masferrer; i del periodista i escriptor manresà Marc Serena. Fer maletes lleugeres, prescindir de la tecnologia, consultar publicacions locals i voler conèixer el territori a través de les persones són alguns dels consells que han donat dues persones que han recorregut comarca rere comarca del Principat, en el cas de Masferrer, i tot un continent en el cas de Serena. 

 

Tipus de viatges, com s'ha pogut veure, n'hi ha molts. Però, segurament, n'hi ha un que toca especialment a la pell, i és la manera d'anar pel món del jove Albert Casals. Un noi que no pot moure les cames, però que això no li ha impedit anar "fins a Nova Zelanda fent auto stop". La seva filosofia és la de confiar en la gent, i no jutjar-la segons els paràmetres de la societat occidental. "Et poden robar una càmera de fotos, però això no és un acte dolent. Potser la necessiten per donar menjar a la família", assenyala Casals. Potser per evitar males experiències, o senzillament perquè té una altra manera de retratar les coses, aquest noi recomana viatjar sense maleta. 

 

El contrast, a l'hora de moure's per països ben allunyats, el trobem en l'aventurer i escriptor Albert Bosch. I és que, per pujar a l'Everest o per travessar l'Antàrtida, t'has de passar molt temps planificant el trajecte i fent la maleta. "Has de viure amb el que portes a sobre, i fins i tot fer la maleta amb forma de trineu", assenyala Bosch. 

 

Ara bé, després d'escoltar aquest grup heterogeni de viatgers, el que queda clar és que un factor clau és la relació amb les persones que viuen als llocs on ens desplacem. Gual assenyala que "hi ha una majoria de gent molt bona; els dolents són molt pocs, però fan molt soroll". I dóna un consell: "Si et menges el que et porten, te'ls fiques a la butxaca". 

 

Sigui com sigui, després d'assistir a la presentació i, molt possiblement, després de llegir el llibre 'El món (no) és un lloc perillós', del que venen ganes és d'obrir la porta i anar-te'n lluny. El productor i manàger del Circ Raluy, Pep Garcia, ho ha resumit d'aquesta manera: "Quan em vaig llegir el llibre, em van venir unes ganes de viatjar brutals". Doncs això.