18
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
18:45h
Un estudi del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona proposa millores per valor de 110.000 euros a l'església de Sant Julià de Fréixens, al municipi de Vallcebre.
L’estudi, que ha estat lliurat a l'Ajuntament de Vallcebre, determina que l'estabilitat de l’edifici no està compromesa a curt i a mitjà termini, però preveu "una monitorització i actuacions de consolidació per millorar el seu estat". L'edifici d'origen romànic està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Els tècnics asseguren a l'estudi que el temple presenta una deformació molt acusada en la façana sud, on hi ha tres contraforts. Hi detecten un desplaçament cap a migdia en la seva part superior de més de 50 centímetres, "segurament produït pel moviment sísmic esdevingut a Catalunya el 1428, que també hauria provocat l'aparició d'esquerdes a l'absis i als murs laterals". L'anàlisi es basa en els resultats d'un estudi geotècnic, d'una excavació arqueològica, d'una anàlisi d'estabilitat i també en un aixecament de plànols i una hipòtesi històricoconstructiva de l'edifici.
La petita església de Sant Julià de Fréixens té la nau datada al voltant del segle XI i l’absis una mica posterior, d’entre els segles XII i XIII, tot d'època romànica i amb ampliacions producte de diferents fases constructives posteriors.
El campanar i la rectoria adossada a ponent, com la volta de la nau central i els contraforts, segurament es van bastir en diferents etapes del segle XVIII. Més recentment, en la dècada de 1990, es va renovar la teulada i es van reforçar les voltes.
L’estudi, que ha estat lliurat a l'Ajuntament de Vallcebre, determina que l'estabilitat de l’edifici no està compromesa a curt i a mitjà termini, però preveu "una monitorització i actuacions de consolidació per millorar el seu estat". L'edifici d'origen romànic està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Els tècnics asseguren a l'estudi que el temple presenta una deformació molt acusada en la façana sud, on hi ha tres contraforts. Hi detecten un desplaçament cap a migdia en la seva part superior de més de 50 centímetres, "segurament produït pel moviment sísmic esdevingut a Catalunya el 1428, que també hauria provocat l'aparició d'esquerdes a l'absis i als murs laterals". L'anàlisi es basa en els resultats d'un estudi geotècnic, d'una excavació arqueològica, d'una anàlisi d'estabilitat i també en un aixecament de plànols i una hipòtesi històricoconstructiva de l'edifici.
La petita església de Sant Julià de Fréixens té la nau datada al voltant del segle XI i l’absis una mica posterior, d’entre els segles XII i XIII, tot d'època romànica i amb ampliacions producte de diferents fases constructives posteriors.
El campanar i la rectoria adossada a ponent, com la volta de la nau central i els contraforts, segurament es van bastir en diferents etapes del segle XVIII. Més recentment, en la dècada de 1990, es va renovar la teulada i es van reforçar les voltes.
Interior de l'església de Sant Julià de Fréixens. Foto: SPAL/Diba