Patum de nostàlgia

La Patum comença ja unes setmanes abans de Corpus amb les trobades pels assajos, aquí ja comences a filar una xarxa d’emocions que anirà creixent d’una manera exponencial. Arriba dimecres, tothom està eufòric, la plaça a vessar de gent i de sobte el rellotge de Sant Pere i a continuació i puntual com sempre el nostre tabal, a partir d’ara i durant cinc dies és com si els rellotges s’aturessin i no importés res més. Els patumaires comencem a celebrar el nostre estimat Corpus, jo passo per la berruga, jo volto per aquí a veure si els enxampo per l’altre cap, et trobes un vell amic amb la seva parella, els convides que vinguin amb vosaltres i mentre ella s'ho pensa ja t’estiren pel braç: "Ei que ja arriben les maces". "Ja?", respons tu, "sí que han anat ràpid aquest any!, doncs fem tirabols i a dormir que demà el tricorni ha de lluir com mai".

Ha arribat l’hora de sortir a la plaça, ens sortirà un ballet de deu i de sobte  primfiles punts de creu endavant, endarrere, puntejant bé, tal i com t’han ensenyat els ancestres, no facis els punts molt gegants que necessitaràs  tapissos nous.

Al vespre, atenció que surt la cavalleria i les mulasses, els àngels, l’àliga i quan tinguem els gots ben plens la plaça petarà de valent. Finalment quan vagis al davant de la darrera banya de bou, la festa s’haurà acabat i fins l’any que ve, però ningú et podrà treure del cap aquestes vivències i emocions. Tant és així, que si mai has d’explicar el que sents en no poder fer Patum, no podràs parar de pensar en com et sents quan en fas.