El Concurs de Garrofes continuarà amb nous incentius i modificacions

La Farsa valorarà, durant les properes setmanes, les diferents opcions proposades

per Redacció , 19 d'abril de 2015 a les 16:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'abril de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Reunió sobre el futur del Concurs de Garrofes Foto: Aida Morales


Quin és el futur del concurs de garrofes? S'ha de mantenir? Amb quin fomat? Com potenciar-lo? Aquestes són algunes de les preguntes que s'han plantejat aquest dissabte al vespre a la primera reunió oberta a la ciutadania i convocada per l'Agrupació Teatral La Farsa per dirimir l'evolució del popular, tot i que poc concorregut, Concurs de Garrofes de Berga, que fa 42 anys consecutius que es manté.


Aquesta activitat, que va començar el 1973, va sorgir durant els últims anys de la Dictadura per fomentar la creació d'aquests tipus de versos lligats als Pastorets de Serafí Pitarra. En aquells temps, representava una oportunitat per realitzar una crítica, irònica i maquillada, de la situació política del moment, així com girar l'esquena a una censura que, durant anys, encara aniria arrossegant-se. De fet, l'any en què el concurs va comptar amb més treballs presentats va ser, justament el 1975, quan Francisco Franco va morir, tot i que, a partir de llavors, la tendència va anar decreixent, fins a no superar les 7 en els darrers tres anys.

I és que, més enllà del canvi d'època, l'art de les garrofes és complex, i la gratificació del concurs minsa, sobretot en les darreres edicions. Per aquest motiu, tot i que finalment s'ha decidit mantenir-lo un any més, tots els participants de la trobada han coincidit en la necessitat d'incorporar-hi incentius, així com propulsar-lo més enllà dels circuits habituals de la Farsa. Alguns dels participants han optat per tornar a instaurar un premi econòmic, altres s'hi han oposat, tot i que tots han estat d'acord en buscar maneres de motivar i premiar els participants per la feina feta. En aquest punt, s'ha destacat el fet de tornar a reeditar el llibre que s'entregava als garrofaires, sigui en paper o electrònic, i també s'ha valorat la possibilitat de recuperar el sopar d'entrega de premis. Això sí, aquesta vegada, a uns preus molt més populars. 


 

El membre del jurat Xavier Pedrals opinant sobre el Concurs de Garrofes Foto: Aida Morales

Altres propostes han anat dirigides a encarregar tot un seguit de garrofes a professionals. Segons ha proposat el membre del jurat Xavier Pedrals, aquesta seria una manera de garantir-ne l'abastiment, l'originalitat i la qualitat, tot i que mai es tancaria la participació del concurs a la ciutadania. Una altra opció, han destacat, podria consistir en rebaixar el nombre de garrofes a 22, o instaurar una lligueta per garantir la constància dels participants. Pel que fa al seu aprenentatge, tots els membres han destacat la importància de les escoles, on han remarcat que, depèn del centre i del professor, les garrofes tenen més o menys protagonisme. En aquest sentit, també han plantejat la possibilitat de difondre aquest art a través d'esplais o associacions de lleure i, com ja s'havia fet altres anys, tornar a realitzar tallers per motivar i ensenyar la ciutadania. 

“Que no sigui perquè no s'ha intentat tot”, ha declarat el membre de la Farsa, Xavi Torrabadella. Ell mateix, però, ha considerat que, en els temps actuals, el Concurs ja no té el mateix sentit, i ha recordat que aquest va sorgir en un moment en què la censura impedia dir moltes coses: “És una cosa anacrònica”

Malgrat això, el sentiment conjunt de membres de la Farsa, garrofaires i berguedans amants dels Pastorets és que s'ha de donar un últim impuls al concurs. Un “darrer cop de timó”, han destacat, que combinat amb algun incentiu o acte concret, revitalitzi l'activitat i, d'una manera o altra, torni a motivar la participació. Sigui com sigui, aquest dissabte la Farsa ha recollit totes les propostes i comentaris i, tot i que no n'ha pogut extreure una idea definitiva, ha assegurat que ho estudiarà i decidirà si, un any més, el convoca, o si la tradició es trenca fins que altres temps i voluntats decideixin recuperar-la. 

 

Participació