Agricultura

Les hectàrees afectades a Catalunya per la plaga de l'eruga del boix augmenten un 62% el 2019

Aquesta eruga amenaça els boscos del Berguedà | Per primera vegada es detecta a punts del Solsonès, l'Anoia, l'Alt Penedès, el Garraf, Tarragonès i Montsià

per NacióBerguedà , 3 de juny de 2020 a les 11:23 |
Una eruga que ha utilitzat les fulles del boix per protegir-se del fred durant la hivernació | ACN
La plaga de l'eruga del boix no ha fet més que créixer des que va aterrar a Catalunya el 2014. El ritme d'expansió des que es va descobrir l'insecte a Besalú s'ha anat estenent fins a arribar a llocs com la Vall d'Aran o Tortosa. Aquesta eruga amenaça els boscos del Berguedà.


Segons dades del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el nombre d'hectàrees afectades per aquesta plaga a tot el país va augmentar un 62% del 2018 al 2019. En termes absoluts, això significa que de les 67.000 hectàrees afectades per l'eruga del 2018, es va passar a les 109.000 del 2019, un total de 42.000 hectàrees més. D'altra banda, per primera vegada, aquell any també es va detectar la presència de la plaga en punts del Solsonès, l'Anoia, l'Alt Penedès, el Garraf, Tarragonès i Montsià.
 
Catalunya té un milió d'hectàrees forestals on hi ha presència de boix, l'espècie principal de què s'alimenta l'eruga o papallona del boix, anomenada científicament Cydalima perspectalis. Al voltant de la meitat d'aquestes hectàrees, unes 530.000, són terrenys forestals en què la presència del boix és "important o dominant", ha explicat Jordan Muñoz, doctor en enginyeria forestal i investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Amb les dades del 2019, el 20% d'aquesta superfície, unes 109.000 hectàrees presentaven l'atac de l'eruga en diferents graus.


La plaga, plenament activa

El confinament que ha viscut el país durant aquestes setmanes no ha afectat l'eruga i és ara al maig quan les larves de l'eruga adormides durant l'hivern comencen a treballar. D'altra banda, els efectes en boixos monumentals o en jardins podrien ser més visibles, ha apuntat l'investigador, però, de fet, és ara quan les larves s'haurien de combatre.

Des de la Generalitat, des de fa uns anys, s'ha establert un pla d'acció per estudiar la plaga i la seva evolució, però tenint en compte que prevenir-la és complicat, atesa la seva capacitat de vol, l'alta taxa de reproducció i els hàbits alimentaris. Muñoz és conscient que combatre la plaga és gairebé impossible donat el milió d'hectàrees de presència del boix i també pel fet que l'espècie té tres generacions a l'any.
 

L'eruga defoliadora del boix (Cydalima perspectalis) Foto: ACN


Això implicaria tractaments "molt intensius al llarg de molt de temps", sobretot de maig a novembre que és quan la plaga és més activa, ha explicat. "És absolutament inabordable des del punt de vista tècnic, però també econòmic", ha afegit l'investigador. Per tant, encara que existeixi un tractament que a nivell molt concret, per a boixos monumentals i a nivell de jardineria, pugui funcionar "aplicar-los a una escala d'un milió d'hectàrees és inabordable".

Trobar l'equilibri

Quan una espècie invasora arriba a un ecosistema, aquest necessita un temps per donar una resposta i reequilibrar-se. L'arribada de l'eruga el 2014 va generar un desequilibri important "que caldrà encara un temps fins que es restableixi", ha dit Jordan Muñoz. "Quant de temps encara no es pot saber, com tampoc es pot saber si el boix acabarà sobrevivint ", ha assenyalat.

Se sap que quan el boix té un primer atac, a finals de primavera, aquest és capaç de rebrotar. Alguns exemplars, quan arriba el segon pic poblacional, a finals d'estiu, també rebroten. Però és en el tercer pic de l'eruga, a finals de tardor, amb dos atacs previs ja acumulats, quan "molts boixos no rebroten". "L'arbust està literalment esgotat".

Muñoz apunta que encara és d'hora per saber si els boixos perviuran a llarg termini i si hi haurà un moment en què la plaga tendirà a estabilitzar-se. En zones molt atacades, explica el professor, hi haurà un moment en què hi deixarà d'haver el recurs que les larves necessiten per alimentar-se, és a dir, el propi boix, i això provocarà mortalitat en l'espècie. Llavors, simplement per esgotament de l'aliment, l'espècie invasora començarà a estabilitzar-se.

D'altra banda, però, també caldrà tenir en compte que hi haurà una resposta per part dels depredadors naturals que han de combatre l'eruga, "però aquesta resposta no és immediata", ha explicat Muñoz.

L'afectació del canvi climàtic

Un altre dels factors que contribuiran a l'equilibri del sistema és saber com el clima afecta al cicle reproductiu de l'insecte. "Hi ha moltes variables que no es coneixen i que cal estudiar", ha destacat. Amb tot, els models de canvi climàtic actuals apunten que els règims de temperatures creixeran en els propers anys i això afectarà moltes espècies, incloses també aquelles que causen plagues. L'investigador ha apuntat que probablement aquesta pujada de temperatures pugui afavorir a l'eruga.

De fet, períodes càlids més llargs solen anar associats a sequeres, cosa que estressarà els exemplars de boix, debilitant-los. "De la mateixa manera que una persona que té diferents malalties és més vulnerable a contagiar-se de qualsevol altra malaltia, les plantes afectades per sequera normalment són més susceptibles a l'atac dels insectes", ha destacat.

 

Participació