01
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
20:49h
Passen les hores i els mesos i anem avançant, de fase en fase, cap a la terra promesa de la 'nova' normalitat. Ara ja podem sortir a passejar, ara sortim a fer esport, ara anem al bar. Ningú no s'atreveix a dibuixar quin serà el futur pròxim. Doncs avancem pas a pas i pugem pis a pis. A quina fase tornen els castells? Necessitem menys pantalles i més pit, menys videotrucades i més pressió dels braços de l'altre.
A les portes de l'estiu es desperta amb força aquell cuquet que marca els mesos de les diades castelleres en majúscules. A terres berguedanes - nord enllà per als de la zona tradicional - curta història castellera però viscuda intensament. Ja se sent l'olor de la no-Patum d'enguany i la no-Diada dels Quatre Fuets. Moltes poblacions i colles celebraran les seves no-diades les properes setmanes. A Berga, tindrem la Diada Sense Fuets. Quarts de 12 i enfilem el Carrer Major en bloc fins a la Plaça de Sant Pere, amb el pensament fixat en els nostres millors castells i acompanyats de les grans colles del país. Arribem a la plaça que sentirà el batec patumaire pocs dies després. Entrem amb el pilar caminant: pinya preparada, Xavi amunt.
El Xavi Batriu va morir el 25 de febrer de 2020, als 36 anys, en un desafortunat accident. Amb camisa des de l'inici, un casteller exemplar, un terç fort com una roca, un baix, un contrafort o un elquefacifalta. El vam acomiadar al funeral del 28 de febrer. En el mateix punt on el Xavi hi hauria descarregat el pilar d'entrada de la Diada dels Quatre Fuets, els Castellers de Berga hi vam descarregar el seu pilar. L'últim pilar. Després arribarien assajos comptats amb els dits d'una mà i l'apagada general. Perquè els castellers vam ser dels primers de plegar i serem dels últims d'engegar. Maleït virus de la corona que ens obliga a mantenir-nos distanciats.
L'1 de maig de 2012, els Castellers de Berga alçàvem el primer pilar. Algun dia massa enllà, arribarà el segon primer pilar i serà tan dolç i tan desitjat que esvairà la foscor d'una època sense castells i calmarà l'amargor de la nostra darrera pinya. Fins a aquell moment, camisa a punt i crosses preparades. Tornarem per tot allò que hem estat i encendrem els fuets de l'esperança.
Si vols enviar alguna carta del lector a NacióBerguedà, ho pots fer a redaccio@naciobergueda.cat, seguint criteris ètics i de respecte cap a les personesA les portes de l'estiu es desperta amb força aquell cuquet que marca els mesos de les diades castelleres en majúscules. A terres berguedanes - nord enllà per als de la zona tradicional - curta història castellera però viscuda intensament. Ja se sent l'olor de la no-Patum d'enguany i la no-Diada dels Quatre Fuets. Moltes poblacions i colles celebraran les seves no-diades les properes setmanes. A Berga, tindrem la Diada Sense Fuets. Quarts de 12 i enfilem el Carrer Major en bloc fins a la Plaça de Sant Pere, amb el pensament fixat en els nostres millors castells i acompanyats de les grans colles del país. Arribem a la plaça que sentirà el batec patumaire pocs dies després. Entrem amb el pilar caminant: pinya preparada, Xavi amunt.
El Xavi Batriu va morir el 25 de febrer de 2020, als 36 anys, en un desafortunat accident. Amb camisa des de l'inici, un casteller exemplar, un terç fort com una roca, un baix, un contrafort o un elquefacifalta. El vam acomiadar al funeral del 28 de febrer. En el mateix punt on el Xavi hi hauria descarregat el pilar d'entrada de la Diada dels Quatre Fuets, els Castellers de Berga hi vam descarregar el seu pilar. L'últim pilar. Després arribarien assajos comptats amb els dits d'una mà i l'apagada general. Perquè els castellers vam ser dels primers de plegar i serem dels últims d'engegar. Maleït virus de la corona que ens obliga a mantenir-nos distanciats.
L'1 de maig de 2012, els Castellers de Berga alçàvem el primer pilar. Algun dia massa enllà, arribarà el segon primer pilar i serà tan dolç i tan desitjat que esvairà la foscor d'una època sense castells i calmarà l'amargor de la nostra darrera pinya. Fins a aquell moment, camisa a punt i crosses preparades. Tornarem per tot allò que hem estat i encendrem els fuets de l'esperança.
Xavier Torrabadella