Patum: coronavirus

Berga descarta definitivament fer Patum al setembre per les restriccions de la Covid-19

La interpretació musical d’un salt de Patum des del Castell de Berga i una exposició de la festa al Convent de Sant Francesc, entre les propostes alternatives per enguany

per Pilar Màrquez Ambròs , Berga, 29 de maig de 2020 a les 22:04 |
La Guita Xica enmig de la gernació (arxiu). | Pilar Màrquez Ambròs
El Patronat municipal de la Patum, celebrat aquest divendres, ha acordat no celebrar la festa al setembre. Així ho ha confirmat a NacióBerguedà la regidora de Patum, Roser Valverde. Aquest 2020 no hi haurà Patum a Berga per primer cop en 82 anys. L'última vegada que la celebració va suspendre's va ser els anys 1937 i 1938 amb motiu de la Guerra Civil. 

L'Ajuntament de Berga va anunciar la suspensió de la Patum el passat 26 de març i des d’aleshores, ha treballat amb la possibilitat de realitzar-la al setembre en cas que les circumstàncies sanitàries provocades per la Covid-19 fossin favorables. Però finalment ho ha descartat. 


Tot i la flexibilització de les restriccions d’activitats i l’evolució positiva de la pandèmia durant les últimes setmanes, els responsables de la festa consideren  improbable celebrar-la enguany amb prou garanties sanitàries, especialment perquè es tracta d'una celebració "en què no es poden mantenir les mesures preventives de distància social entre les persones que hi participen", ha apuntat la regidora Valverde. 

"Havíem de prendre una decisió perquè la Patum s'acompanya d'una sèrie de preparatius i contractes pels quals no podíem esperar més. Així que hem decidit optar per la prevenció i no celebrar la Patum tampoc al setembre", ha apuntat Roser Valverde. 


Un dels preparatius que ja feia temps que eren en marxa és la producció dels fuets, els petards patumaires que fa la Pirotècnia Igual i que tenen un cost d'uns 50.000 euros. "No caduquen en un període de 10 anys, de manera que seran els fuets de l'any que ve. Hem aconseguit poder pagar ara un percentatge petit d'un 30%, i abonarem la resta el 2021", ha dit la regidora. "Creiem que ha estat una bona negociació perquè l'empresa també ha de pagar els costos de producció i el sou dels seus treballadors", ha defensat Valverde. 

L'acord de cancel·lació de la festa ha estat unànime per part dels membres del Patronat format per representants dels diferents grups polítics del consistori, els caps de colla de la comparseria patumaire i altres persones vinculades a la festa berguedana.

Un pla de xoc per al petit comerç i la restauració

El pressupost de la Patum és cada any d'uns 330.000 euros, més despeses d'hores extres de personal. Una part d'aquests diners, es destinarà a un pla de xoc per al petit comerç i la restauració, que en l'àmbit econòmic seran els principals damnificats per la cancel·lació de la festa. Però també es procurarà poder invertir-los "en temes d'aquells que mai tenim diners per desencallar", ha dit Valverde.

L'equip de govern estudiarà la qüestió les pròximes setmanes i ho debatrà també amb la resta de regidors del plenari, tenint en compte que hi ha tot un seguit de despeses relatives a la celebració, en les quals s'hauran de reinvertir aquests diners, com els actes de la Patum confinada, una exposició de la festa que es farà al convent de Sant Francesc, o l'acte de commemoració que es fa cada novembre en l'aniversari de la proclamació de la UNESCO.  

Patum confinada durant la setmana de Corpus

El diumenge, 24 de maig, l'Ajuntament de Berga va oficialitzar la suspensió de la Patum la en les dates habituals de Corpus per la situació d’excepcionalitat causada per la Covid-19.

Paral·lelament, l’Ajuntament de Berga ha estat treballant per elaborar una programació d’actes simbòlics que es faran durant la setmana de Corpus, del 10 al 14 de juny, sota la denominació de la Patum Confinada. Es tracta d’esdeveniments culturals i festius que no comportaran la participació presencial de públic per evitar aglomeracions. "La nostra intenció és fer una cosa que tingui cara i ulls, que ens passi una mica aquest cuquet de Patum i a la vegada que eviti el risc d'aglomeracions", ha detallat Valverde. La programació completa i el cartell es donaran a conèixer la pròxima setmana, però entre les propostes destaquen la interpretació musical d’un salt de Patum des del Castell de Berga i una marató solidària promoguda per l’Associació de la Patum Infantil, entre altres.

Exposició de la Patum al Convent de Sant Francesc

L'àrea de Patrimoni Cultural i Museus de l’Ajuntament de Berga ha exposat al Patronat de la Patum un projecte per dinamitzar la festa berguedana, més enllà de la setmana de Corpus. Es tracta d’una exposició que acollirà el Convent de Sant Francesc en què es mostrarà la comparseria patumaire actual, algunes peces històriques i peces antigues de vestuari, entre d’altres elements.

La mostra també inclourà elements visuals i fotografies per donar a conèixer la festa declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2005. Aviat es donaran a conèixer més detalls sobre aquest projecte que es preveu iniciar-lo a l’estiu i que "pretén convertir-se en un revulsiu turístic i econòmic per a la ciutat de Berga", ha explicat la regidora Valverde. 

Cancel·lacions històriques de la Patum

La suspensió de La Patum d'enguany no és una decisió inèdita ja que la fam, les sequeres, el mal estat de les finances municipals i, sobretot, les guerres han estat els motius principals que han impedit la celebració de la festa berguedana en les dates habituals de Corpus. Per exemple, les darreres Patums que no es van celebrar van ser les de 1937 i 1938 per la Guerra Civil espanyola. Tampoc hi va haver Patum l'any 1655 a causa de l'ocupació francesa de Berga durant la Guerra dels Segadors, ni entre el 1714 i el 1720, en la immediata postguerra de la Guerra de Successió. Altres dates destacades en què es va suspendre la festa van ser durant la Guerra Gran (1794 i 1795), la Guerra del Francès (1808-1813), el trienni liberal en què es van produir les lluites entre liberals i absolutistes (1822 i 1823), el 1829, entre el 1834 i el 1837, en el marc de la Guerra dels Set Anys i el 1873 durant la Tercera Guerra Carlina.

 

Participació