Reportatge

La pandèmia, a ulls dels patumaires: Berga es prepara per un Corpus sense el batec del tabal

Els diferents àmbits de la Patum, que ara estarien ultimant detalls, han quedat capgirats o en l’aire a causa de la pandèmia

per Axel Lapuerta , Berga, 20 de maig de 2020 a les 21:00 |
La sortida del Tabal (arxiu). | Pilar Màrquez Ambròs
La Covid-19 ha sacsejat el món, la comarca, la ciutat de Berga i, en conseqüència, la Patum. A hores d’ara la ciutat s’estaria preparant per viure la festa més important de la comarca, però aquest any la situació que s’està vivint és completament diferent. De fet, el Cap d'any Patumaire donaria el tret de sortida, aquest dimecres, al calendari del Corpus berguedà. D’aquesta manera, ni la música que fa saltar els patumaires ni l’explosió dels fuets ressonaran en cap racó de la ciutat. 

Aquesta realitat és un reflex de la gravetat del moment actual a causa de la pandèmia del coronavirus. La suspensió de la Patum, almenys durant el Corpus, serà una data històrica per anotar, tal com va ser-ho durant Guerra Civil, última vegada que no es va poder celebrar la festa.


NacióBerguedà ha elaborat un reportatge per conèixer com s’han vist afectats alguns dels àmbits de la Patum, així com diferents actes que envolten aquesta festa. Tot un seguit de persones vinculades amb la festa, que ara estarien treballant per tenir-ho tot a punt, expliquen com s’estan vivint aquests moments.

Traslladar la Patum per després de l’estiu, una opció incerta a hores d’ara


L’Ajuntament de Berga va comunicar a finals de març la suspensió de la Patum per Corpus i va assegurar que estudiaria la possibilitat de celebrar la festa al setembre. En aquesta línia, la regidora Roser Valverde reconeix que, des del consistori, són “molt conscients” de la dificultat que comporta que es puguin fer actes massius després de l’estiu. L’Ajuntament de Berga segueix remarcant, tal com ha fet des de l’inici, que seguirà amb rigor les indicacions i recomanacions dels Departaments de Salut i Cultura de la Generalitat en relació amb l'evolució de la crisi sanitària.

Aquest diumenge, 24 de maig, l’Ajuntament de Berga celebrarà telemàticament el Ple de l'Ascensió, que d’entrada està previst que compti amb la participació dels 17 regidors, per tal de deixar constància i acreditar històricament la suspensió de la Patum de Corpus d’enguany.

La regidora Valverdre creu que a finals de maig sabran, conjuntament amb el Patronat de la Patum, si hi haurà possibilitat o no de traslladar la celebració al setembre. Tot i això, la ciutat valora la possibilitat de preparar actes simbòlics, probablement virtuals, durant la setmana de Corpus.
 

Nens i nenes tocant el Tabal (arxiu). Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Els caps de colla, reflex del sentiment patumaire

Jennifer Prat, cap de colla dels Àngels, va saltar per primer cop d’àngel a la Patum quan tenia només 7 anys. “He crescut amb aquesta comparsa, és com la meva família, part de la meva vida”, reconeix la jove berguedana. Prat va agafar el relleu del seu pare com a responsable de la comparsa dels Àngels l’any 2014. Aquest fet, a més de convertir-se la tercera generació vinculada amb els Àngels, va suposar un nou capítol dins la història de la festa: la primera dona al capdavant d’una comparsa de la Patum.

“La dona té més presència a la Patum de la que tenia antigament. Sempre pot anar millor, però considero també que més endavant, a poc a poc, hi haurà més dones”, assegura Prat. Respecte a la situació actual, la jove diu que a mesura que s’anaven prorrogant les setmanes, anava veient “més difícil” que es pogués celebrar la Patum.
 

Salt de Maces (arxiu). Foto: Josep M. Montaner


Un altre patumaire que també va començar a participar en la festa de ben jove és Òscar Guijarro, cap de colla dels Nans Vells. L’any 1993 va saltar per primer cop a la Patum Infantil i, al cap de dos anys, l’any 1995, va tenir l’oportunitat de fer el seu primer salt de Nans Vells de la Patum, comparsa que assegura que des de xic és la seva preferida.

“El que més m’agrada dels Nans Vells és el ball. De fet, però, la Patum en general m’agrada tota en si, m’agraden totes les comparses. És una festa sentimental i única”, afirma Guijarro. “De Patums n’hi haurà moltes, però sap greu per a les persones, comerços, bars i entitats que estan patint la situació actual, perquè la festa aporta un volum econòmic a la ciutat”, opina el berguedà.
 

Els Nans Vells durant la Patum de Lluïment. Foto: Adrià Costa


Jaume Casdesús, cap de colla dels Turcs i Cavallets de la Patum, així com de la Patum Infantil, considera que “mai ningú s’hagués imaginat viure aquesta situació”. Casadesús explica que és patumaire des de fa 50 anys, ja que va començar de ben jove a la Patum Infantil. 

“Sembla que tothom s’hagi oblidat, tant partits polítics, entitats, Patronat... de la Patum Infantil. Des de la meva manera de veure, la Patum Infantil és la llavor, i sense la Patum Infantil no hi hauria la Patum «gran». No és el mateix explicar a aquesta quitxalla que no podran fer la seva Patum, que explicar-li a la gent gran, perquè és complicat per la mainada. S’hauria de reconèixer”, subratlla Casadesús.
 

Turcs i Cavallets durant la Patum de Lluïment (arxiu). Foto: Adrià Costa


L’última vegada que es va suspendre la Patum va ser per la Guerra Civil

Han passat vuitanta-dos anys des que no es vivia cap suspensió total de la Patum, amb motiu de la Guerra Civil, encara que aquest moment no ha estat un cas a part al llarg de la història de la festa. Així ho explica l’historiador berguedà Albert Rumbo.

“Són pocs els fets i els elements capaços d’evitar que els berguedans celebrem La Patum o en suspenguem alguna part. Amb tot, però, al llarg de la centenària història de la nostra festa trobem diverses anul·lacions d’actes patumaires i alguns Corpus en que Berga no ha celebrat la seva Patum”, apunta Rumbo.

D’acord amb l’historiador berguedà, entre els actes puntuals cancel·lats o aplaçats, majoritàriament per la pluja, es troba la sortida del Tabal de 1927, la passada del dimecres al migdia de 1933, la Patum de lluïment del diumenge dels anys 1827 i 1928 i diversos salts de la passada de dimecres al vespre de 1964. “El darrer any en que malauradament es va suspendre algun acte de la festa fou el 2005, quan arrel de l’assassinat del Pep Isanta es van anul·lar els actes patumaires del dissabte i alterar de forma significativa els del diumenge”, expressa Rumbo.
 
Tal com detalla Rumbo, pel que fa a suspensions totals de La Patum, les fams, les sequeres, el mal estat de les arques municipals i les guerres, sobretot, han estat tradicionalment els enemics “més ferotges” de la festa. Així, doncs, Rumbo apunta que sembla que no hi va haver Patum l’any 1655, degut a l’ocupació francesa de Berga durant la Guerra dels Segadors; ni entre el 1714 i el 1720, en la immediata postguerra de la Guerra de Successió. “Sabem de segur que no se’n va fer els anys 1794 i 1795, durant la Guerra Gran; de 1808 a 1813, per culpa de la Guerra del Francès; el 1822 i el 1823, a causa de les lluites entre liberals i absolutistes durant el trienni liberal; el 1829; entre 1834 i 1837, en el marc de la Guerra dels Set Anys; i el 1873, durant la Tercera Guerra Carlina. Els darrers Corpus sense Patum foren els de 1937 i 1938, en plena Guerra Civil Espanyola”, assenyala el berguedà.
 

Imatge de la Patum a mitjan segle XX. Foto: Josep Deseuras (arxiu ND)


L’historiador comenta que la Patum de 1735 es mereix una menció a part. “A causa de les epidèmies que assolaren l’aleshores vila de Berga, la festa es va suspendre quan ja estava tot a punt”, afegeix el berguedà. Rumbo precisa que a la factura dels fuets d’aquell any es pot llegir que es van pagar un total de 12 lliures per la seva confecció, “los quals quedan en la Casa de la Vila per haverse determinat després de fets los cuets, no es fes la bulla del Corpus per la epidèmia de las enfermedats que patian los habitants de esta Vila”.

El berguedà reconeix que no se sap quines foren aquestes malalties, però “la cosa va anar per llarg”. En aquest punt, Rumbo explica que el dia 15 de juliol l’Ajuntament va fer anar a buscar el doctor Pla a Solsona per la “constel·lació de malatias que pateix esta vila”, i va pagar 16 lliures i 16 sous al doctor Francesc Bonells per l’atenció de malalts, ja que el doctor Cristòfol sastre també havia caigut malalt. Dies més tard, el 26 de juliol, l’historiador asegura que va ser baixada en processó la imatge de la Mare de Déu de Queralt i col·locada a l’altar major de la parròquia per demanar-li remei per les “enfermedades contagiosas que afligían a la población”.

Les tasques de restauració de la comparseria, aturades per la Covid-19

De la plaça de Sant Pere a la Casa de la Patum. En aquest espai és on Gemma Rodríguez porta a terme les tasques de restauració i conservació de la comparseria de la Patum des de fa 10 anys. “El que més m’agrada d’aquesta feina és el sentiment que genera perquè, a banda del valor històric de les obres, hi ha un valor sentimental molt important. Les figures de la Patum transmeten sensacions i emocions”, expressa Rodríguez.

Uns mesos abans de la celebració de la festa, Rodríguez revisa totes les figures de la Patum, en comprova l’estat i elabora un projecte amb un pressupost. Posteriorment, un cop rep el vistiplau de l’Ajuntament i Patronat, és contractada i comença a realitzar la restauració. “Aquest any ens hem trobat davant un escenari inesperat, ja que la pandèmia ens ha vingut just quan se’m va aprovar la proposta de restauració i estàvem fent els tràmits de la contractació”, assegura la restauradora.
 

Un cap dels Nans Vells al taller de restauració (arxiu). Foto: Aj. de Berga


Rodríguez reconeix que les intervencions d’urgència són “imprescindibles” durant la setmana de Corpus. “Estic de guàrdia, de manera que si alguna figura pateix algun mal o algun dany, pugui estar restaurada de cara a l’acte següent”, assegura la restauradora. 

“La feina de restauració i conservació queda una mica invisibilitzada, tot i que cada cop la gent és més conscient d’aquesta professió. Estem al darrere d’una festa o un patrimoni perquè pugui lluir el màxim possible i es pugui conservar”, assegura Rodríguez. La restauradora afegeix també que la feina de restauració de les comparses de la Patum és fruit d’un “gran equip”. En aquest sentit, Rodríguez exposa que compta amb la col·laboració d’artesans, modistes, entre altres.

La feina, però, no s’acaba aquí, ja que la setmana després de la Patum, la responsable la dedica a fer una revisió exhaustiva de com estan les comparses i a realitzar un inventari dels desperfectes. “Són figures que hem de conservar i transmetre a les noves generacions”, assegura Rodríguez.
 

Casa de la Patum (arxiu). Foto: Aida Morales

 
Sense deixar de banda aquest àmbit de la festa, Angelina Villella ha estat al capdavant de la restauració de la comparseria de la Patum durant quinze anys, entre 1987 i 2003, una etapa que la polifacètica berguedana defineix com a “molt emocionant”. “Restaurar les figures és una cosa que, encara ara, porto dins el cor, i que la porto molt arrelada”, expressa convençuda.

Vilella lamenta l’estat en què es trobava la comparseria en aquell moment, a finals dels anys vuitanta. “Les figures estaven amuntegades i aixafades en un quartet sota les voltes de l’ajuntament, on ara es guarden les maces quan es fa la Patum”, expressa. L’autodidacta recorda que els cavallets, sobretot dos, estaven “podrits” per una gotera que els queia al damunt. Per arreglar-los, Vilella va aprendre una tècnica que consistia en estripar llençols de cotó, fer un bany maria en un fogó, afegir-hi cola de conill i aiguaplast, i després posar les benes allà dins per anar fent capes.

El mateix passava amb les guites, principalment la grossa, que “estava per llançar”, segons assegura la responsable de la restauració de la imatgeria durant aquell període. La berguedana va tenir la guita grossa a casa durant un any per restaurar-la. “El crani es desfeia en serradures, tenia la cara aixafada, estava fatal”, assegura Vilella. En aquest context, va treballar també per recuperar el volum de la figura que, tal com valora, “va costar-li molta feina”. D’altra banda, la guita xica tampoc es va escapar de passar per les mans de la restauració.
 

Imatge en què s'observa l'estat que presentava una de les guites abans de restaurar-les (arxiu). Foto: Pilar Màrquez Ambròs
 

 
Altres comparses, com ara els nans, Vilella els anava repassant i arreglant aquells aspectes que considerava que eren necessaris. La restauradora recorda que va posar-li una beta de color negre al voltant del barret blau del nan (comparsa dels Nans Nous). “Abans, quan no portava la cinta, passava que la resta de nans es quedaven blaus quan ballaven i es tocaven”, afegeix com a anècdota.  

La berguedana afegeix que ella no venia del món de la restauració i, per aquest motiu, es va haver d’assessorar amb restauradors i altres persones que van donar-li consells. “Vaig aprendre molt perquè, a més, cada comparsa s’ha de restaurar d’una manera diferent. N’estic molt satisfeta perquè sé que vaig fer una bona feina”, considera Vilella.

La família Camps, tres generacions de sentiment patumaire

Pere Camps va ser la primera generació d’artesans i fuster de la família. Poc temps després de la creació de la Patum Infantil, el fuster berguedà va començar a col·laborar-hi. Al mateix temps, Camps era el responsable de la restauració i el manteniment de les comparses de la Patum, a més de ser-ne geganter entre els anys quaranta i cinquanta.

Arran de la seva mort, el seu fill, Jordi Camps i Rovira, va seguir els passos del seu pare. Camps ha estat guitaire, vestidor de Plens, a més de fer-se càrrec de la reparació i manteniment de les comparses de la Patum, així com de la Patum Infantil. “La Patum m’agrada molt, a casa l’hem vist sempre”, assegura el berguedà. Camps afegeix que ha anat veient al llarg dels anys com la festa anava “canviant”.
 

Jordi Camps i Rovira (arxiu). Foto: Artesania Camps


Camps creu que aquest any no serà possible celebrar la festa tampoc a últims d’aquest any. “A poc a poc s’anava veient que la cosa pintava malament, i crec que s’anirà allargant”, expressa el patumaire. En aquesta línia, el berguedà comenta que “feia molts anys que la Patum no havia quedat parada”.

Actualment, el seu fill, Jordi Camps i Bessa, es tracta de la tercera generació de l’Artesania Camps. Ell és el responsable de seguir amb les tasques realitzades pel seu pare i el seu avi. A més, Camps i Bessa és l’encarregat en l’actualitat de la restauració i manteniment de la comparseria de la Patum Infantil.

 La Patum de la Pietat, la primera del calendari en veure’s afectada

La Patum de la Pietat és un preludi del Corpus al Berguedà. El veïnat d’aquest barri estava preparant la seva Patum des de feia temps, però la Covid-19 “va arribar de ple”. Així ho explica el president de l'Associació de Veïns del carrer de la Pietat, Aureli Rodríguez, que assegura que els fuets, per exemple, ja estaven elaborats i tocarà guardar-los.

“De cara a aquest any estàvem restaurant els Nans Nous i teníem alguna cosa més pensada, però ens ha tocat quedar-nos quiets”, afirma Rodríguez. En la mateixa línia, el berguedà expressa que, a més, el barri volia dedicar un record especial al veí Àngel Manubens, un dels iniciadors de la Patum de la Pietat. 
 

L'Àliga de la Patum de la Pietat (arxiu). Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Els organitzadors expliquen que durant tot l’any van preparant de mica en mica la Patum de la Pietat, tot i que “treballen a pinyó” dos mesos abans de la festa per tenir-ho tot a punt per a quan arribi el dia. “Els assaigs els comencem una mica abans d’un mes de la data”, afirma el veí.

Rodríguez confirma que cada any es troben amb més infants que volen participar en aquesta festa. “Abans ens trobàvem que un nen o una nena saltava en tres comparses diferents, i ara no és el cas”, afegeix el berguedà. Enguany, però, la plaça d’aquest barri presentarà un aspecte molt diferent.
 

Una nena es tapa les orelles durant el salt de Maces (arxiu). Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 
La Patum Infantil té una proposta entre mans per als més petits

La Patum Infantil, la més esperada per als infants, també s’ha vist afectada per la Covid-19. La data programada per la celebració era el divendres 12 de juny. Tanmateix, des de l’organització asseguren que estan treballant amb una proposta que ben aviat donaran a conèixer.

“És dur i difícil per als nens i nenes. És per això que estem preparant, tot adaptant-nos als moments que estem, una proposta que arribi a tots els infants perquè puguin tenir un petit tast de Patum, sense ser la Patum com la coneixem”, assegura el president de la Patum Infantil, Sergi Montaner.
 

Patum Infantil Foto: Pilar Màrquez Ambròs


El Memorial Ricard Cuadra, ajornat per l’any vinent

Una cita que tampoc pot faltar mai pels volts de Corpus és el Concert de Patum ‘Memorial Ricard Cuadra’, que el pròxim 6 de juny havia de celebrar la seva 23a edició, a la plaça de Sant Pere, i que comptava amb el Quartet Mèlt com a grup convidat. A més, enguany, el concert havia de fer parada a Barcelona i a Manresa.

“La intenció és guardar aquest concert per l’any que ve. Les partitures ja estaven pràcticament escrites i també havíem contractat els Mèlt”, assegura Pep Moneo, responsable del Memorial Ricard Cuadra. Moneo detalla que s’haurà de renegociar i pactar amb tots els grups, així com buscar noves dates de cara a l’any 2021. En aquest sentit, l’organització considera que “s’haurà de començar de zero”.
 

Memorial Ricard Cuadra (arxiu). Foto: Pilar Màrquez Ambròs


El Concert de Patum tenia previst mantenir l’estructura en dues parts. El repertori del concert incloïa des de balls de gegants, basats en cançons populars i que, per tant, ja tenien lletra (amb arranjaments de Robert Agustina), a peces amb lletres inèdites d'en Pep i en Màrius Moneo com els temes republicans de Queralt i Patum (música de Roger Belmonte) o bé el rap dels Plens (arranjament de Sergi Cuenca), l'himne de Berga i l'havanera dels gegants (d’en Sergi Cuenca), peces recuperades i revisades per a l'ocasió com els arranjaments per coral d’en Ferran Badal i peces sense lletra sobre els sons de Tabal (de Dani Palou) o bé la fuga del Ball de l’Àliga (de Robert Agustina). A la segona part del concert, com és habitual, havia de comptar amb un salt de Patum complet a càrrec de la Banda del Memorial Ricard Cuadra.

Aquest esdeveniment, tal com expliquen des de l’organització, es prepara a un any vista. Al llarg dels anys, han escrit o han interpretat obres per a aquest concert noms com Albert Guinovart, Manel Camp, Llibert Fortuny, La Dharma, Àlex Martínez, Lloll Bertran, Andrea Motis i un llarg etcètera.

Veïns de la ciutat, testimonis del seu primer corpus sense Patum

Roser Farràs, veïna del barri vell de Berga, expressa que, per ella, la Patum significa “un sentiment”. La berguedana explica que no s’esperava gens que es suspengués la festa i, encara menys, per una situació com la que s’està vivint. En el cas que la Patum es pogués fer de cara a la tardor, la veïna considera que, probablement, seria millor no celebrar-la, sobretot per respecte a les famílies i a les víctimes de la Covid-19. A més, la berguedana creu que “no tindria gaire sentit” fer la Patum quan no és Corpus. “Per altra banda, però, penso en tot el que aporta la festa a la ciutat, que és molt”, afegeix Farràs.

Un altre veí de la ciutat, Jordi Travé, que a més està vinculat al sector de la restauració, opina que cal esperar-se a veure si la celebració es pot portar a terme al setembre. “Estem en un moment complicat. Si no es pot fer la Patum, però, no es pot fer, la salut de les persones és sempre el principal”. Tanmateix, el berguedà pensa en l’afectació que tindria la suspensió de la festa, no només per als berguedans, sinó també pel sector del comerç, restauració, hostaleria, entre altres. “La promoció econòmica més bona pel Berguedà, i sobretot per Berga, és la Patum”, assegura Travé.

Així doncs, Berga està pendent de veure com evoluciona la situació. Sigui com sigui, aquest Corpus formarà part d’un nou episodi dins la història de la ciutat i, per tant, també de la Patum.
 

 

Participació