10
de maig
del
2020
Actualitzat
el
11
de maig
a les
2:07h
Conxita Medina (Sabadell, 1965) dirigeix l'Equip d'Atenció Primària (EAP) del Berguedà Centre i el de l'Alt Berguedà. Actualment, treballa al capdavant de 90 professionals. En aquesta entrevista a NacióBerguedà explica com s'ha reestructurat l'atenció primària a la comarca durant la pandèmia del coronavirus i afirma que els tres pilars de treball als Centres d'Atenció Primària (CAP) estan sent l'atenció telefònica, la domiciliària i el suport a les residències d'avis.
Així mateix, llança un sentit missatge d'agraïment a la ciutadania i als companys de tots els estaments per "la disponibilitat i capacitat d'adaptació" que estan demostrant davant el coronavirus. "Quan parlo de companys no només em refereixo als sanitaris, vull agrair l'esforç i el coratge al personal de neteja i de manteniment que ara ens està cuidant a nosaltres", assenyala.
- Com ha canviat l'atenció primària al Berguedà per l'arribada de la pandèmia?
- L'atenció primària s'ha anat adaptant i reorganitzant-se en funció de com ha anat la pandèmia. Metges Sense Fronteres i Salut també ens han ajudat a delimitar espais i circuits. Bàsicament, el que hem fet al Berguedà és centralitzar gairebé tota l'activitat presencial al CAP de Berga, amb l'excepció de pediatria, atenció a la dona i odontologia que s'està atenent al CAP de Puig-reig. Hem reforçat l'atenció telefònica per evitar els desplaçaments, hem començat a treballar amb videoconsultes i hem reforçat molt l'atenció domiciliària.
- Per què s'ha fet d'aquesta manera?
- Per adequar els recursos i els professionals que tenim disponibles a les diferents necessitats de la població i a cada situació, garantint sempre l'atenció ciutadana. També per evitar els desplaçaments dels usuaris, per reduir el trànsit a la comarca i com a mesura de seguretat, tant pel ciutadà com pel nostre personal. Al Berguedà ara hi ha dos CAP oberts, però això no vol dir que a la resta de centres no s'estigui fent feina a porta tancada.
Hi ha metges, personal d'infermeria i d'atenció a la ciutadania que treballen dins dels centres. Estan fent tasques d'atenció telefònica i d'atenció domiciliaria. Hem reforçat l'atenció telefònica com a eina per a la consulta i ara mateix ja hem començat a fer videoconsultes, hem augmentat el nombre de línies telefòniques dels centres d'atenció primària per fer-ne més fàcil l'accés i alleugerir la càrrega de trucades que entrava al 061.
El Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP), ubicat a l'Hospital de Berga, s'ha reforçat amb personal per garantir que hi som els 7 dies a la setmana, les 24 hores del dia.
- Tot i que els casos greus de coronavirus s'atenen a l'hospital, quin paper creu que ha jugat l'atenció primària en aquesta pandèmia?
- L'atenció primària està sent fonamental en la lluita contra el coronavirus. Sempre hem dit que l'atenció primària és la porta d'entrada al nostre sistema de salut i n'és l'eix vertebrador. Els professionals de la primària som els que coneixem millor els pacients, perquè tota la vida tenen contacte amb nosaltres, en un moment o altre els fem seguiment. Però imagina tots aquests pacients amb simptomatologia sospitosa de Covid-19 que s'han quedat confinats a casa. Nosaltres som els que tenim contacte amb ells. Els anem trucant cada dia, i els demanem com estan i què els passa: Si respiren bé, si tenen febre... Reben els nostres consells i estan tenint aquest contacte totalment directe amb nosaltres. Els fem el seguiment i podem diagnosticar la malaltia o les complicacions de la mateixa en fases molt insipients.
- El paper de l'atenció telefònica ha estat clau en aquest sentit?
- Els tres pilars de la nostra tasca han estat l'atenció telefònica, l'atenció domiciliària i l'atenció a les residències.
Amb l'atenció domiciliària i telefònica estem fent el seguiment telefònic de pacients que tenen Covid-19, que estan passant la malaltia a casa amb símptomes més lleus que no han requerit ingrés, però també de pacients que han sortit d'un ingrés i que han estat donats d'alta i de pacients que són sospitosos de patir la malaltia, perquè tenen símptomes compatibles amb la Covid-19 o bé perquè han tingut contacte amb algun pacient.
A més, continuem fent el control dels pacients amb patologies cròniques. Són pacients que venien al CAP per fer un seguiment de la seva patologia, que els estem atenent per la via telefònica. També estem fent tràmits burocràtics de baixes i d'altes per via telefònica.
Per telèfon, també estem donant suport emocional a pacients vulnerables. En aquest punt, els treballadors socials que tenim a la comarca estan tenint un paper molt important. Per a nosaltres, el telèfon està sent molt important, com a eina per estar en contacte amb persones que sabem que són vulnerables, pateixen malalties cròniques o bé que viuen soles.
- És a dir, ha estat també una forma de fer un acompanyament als pacients en un moment d'incertesa i pors.
- Sí, pensa que hi ha molt pacients que fins i tot ens estan fent consultes per correu electrònic amb dubtes raonables en una situació com l'actual, per exemple, persones a qui se'ls ha caducat la recepta electrònica que no saben què han de fer. Hem d'agrair moltíssim com la ciutadania s'està adaptant a alguns d'aquests canvis. Som conscients que en alguns casos els hem creat molèsties, sobretot a la gent gran que estava acostumada a anar al seu CAP i trobar-s'hi el seu metge i la seva infermera de referència i que ara no ho pot fer. Però s'han adaptat i s'estan adaptant molt bé, entenen la situació i ens estan donant molt suport.
- Ha mencionat el suport a les residències com un dels pilars de treball de l'atenció primària en la lluita contra la Covid-19.
- És així. Els CAP estan liderant l'atenció sanitària a les residències. Què estem fent? Tenim un metge i una infermera que passen per allà cada dia i donen atenció in situ als pacients que es troben malament o que pateixen altres patologies i cal fer-ne un seguiment. Estem ajudant als centres a delimitar zones netes i zones brutes del virus, a organitzar el confinament i l'aïllament dels interns, a plantejar els diferents circuits del personal. Per exemple, com s'actua des que entra el menjar per la porta fins que es distribueix a cada resident, o amb la bugaderia. Ens hem ocupat de fer totes les proves PCR, tant als interns com als treballadors de la residència.
- Abans de la pandèmia, quina tasca es feia a les residències des de l'atenció primària? Com canviarà aquesta atenció després del coronavirus?
- Abans, els pacients de les residències els teníem assignats a un metge i una infermera de cada equip. Tant a Berga com a l'Alt Berguedà s'hi anava un cop a la setmana. Es feia el seguiment de pacients que en aquell moment tenien alguna patologia aguda i el control dels pacients crònics com fem als CAP: els que són hipertensos, diabètics, en casos d'insuficiència cardíaca... Ara això ha canviat molt, perquè estem fent una atenció constant, els set dies a la setmana, a pacients amb coronavirus i amb altres tipus de patologia. Hem ampliat aquesta atenció.
Penso que s'ha creat un lligam més estret amb les residències, abans teníem una unitat de metge i infermera que eren els que hi anaven habitualment, i ara fem com una roda i hi va tothom. Hi ha un lligam més fort però crec que és normal: en època de crisi, col·laborem més els uns amb els altres.
- No creu que s'haurien d'haver fet abans els testos a les residències?
- El tema dels testos s'ha anat fent com han indicat els experts i de la manera que ho ha programat el departament de Salut. Les persones que es dediquen a l'epidemiologia saben més que nosaltres, i són els que han anat delimitant les accions. En principi, els testos eren per a les persones que mostraven símptomes i ara a les residències el que s'ha fet és fer-ne a tothom, tinguessin símptomes o no.
La pròxima setmana farem la segona tongada de testos. És a dir, a tothom que era positiu, els farem la segona tongada que els experts aconsellen fer a partir dels catorze dies. Això ens permetrà anar canviant com s'organitzen les residències per dins, amb zones d'aïllament o no. Podrem començar a treure pacients d'aquestes zones d'aïllament, per descomptat amb les mesures de protecció adequades, perquè no podem abaixar la guàrdia.
- Al Berguedà, hem vist que hi ha residències amb un alt percentatge d'afectació com la de Bagà o les Germanetes i altres centres sense positius. Per què hi ha tanta diferència d'afectació del virus entre centres geriàtrics d'un mateix territori?
- Crec que ha estat qüestió de sort. És com dir, per què afecta el coronavirus afecta de manera diferent a dues persones del mateix nucli familiar? Per què algú és més vulnerable que un altre? Crec que això mateix ha passat amb les residències. Els recursos que s'han destinat a les residències han estat els mateixos, les condicions molt similars. Segurament el virus ha entrat abans en una residència que una altra, i pel que sigui ha afectat persones més vulnerables. Hi ha centres que tenen pacients més vulnerables que altres. Em sap greu dir-ho, però penso que entre cometes ha estat una qüestió de més o menys sort.
- La Covid-19 és també una malaltia amb simptomatologia molt diferent d'una persona a l'altra?
- Sí. Ens podem trobar pacients que són portadors de la malaltia però que no la desenvolupen, que són portadors asimptomàtics; pacients que desenvolupen la malaltia de forma lleugera amb una mica de tos, una mica de diarrea i mal d'ossos com si fos una grip; i pacients que estan tenint complicacions molt greus. Es desenvolupa de manera molt diferent d'una persona a l'altra. També hi influeix si hi ha patologies cròniques i l'edat del pacient, però hi ha molta variabilitat.
- Han disposat de suficients professionals durant la pandèmia?
- En algun moment, en algun dels centres d'atenció primària, hem anat més justets de personal. Però el fet que la comarca funcioni com una unitat, ens ha afavorit molt. De la mateixa manera que ens ha ajudat la bona predisposició i flexibilitat dels companys. Si en algun moment, han mancat professionals en algun centre, s'hi han desplaçat professionals d'un altre equip.
Al Berguedà tenim tres equips d'atenció primària: el del Berguedà Centre, l'Alt Berguedà i el Baix Berguedà. Ens hem donat suport els uns als altres. Hi ha professionals que potser normalment treballen al Baix Berguedà que s'han desplaçat a l'Alt Berguedà per fer visites a domicili. Hem anat adequant els recursos i el personal de què disposem a la comarca a les diferents necessitats.
- A l'Hospital Sant Bernabé, es van contagiar fins a 60 professionals durant la primera etapa del brot. Quina afectació ha tingut la Covid-19 entre els professionals dels centres d'atenció primària de Berga i l'Alt Berguedà?
- En els CAP també hi ha hagut algun company afectat, però no en un nivell tan elevat com a l'hospital. Hi ha hagut companys que han patit la malaltia o que s'han hagut de confinar uns dies perquè han tingut un contacte estret amb un afectat o tenien simptomatologia sospitosa de la Covid-19.
- Ens pot dir quina xifra de personal s'ha vist afectat?
- No tinc aquestes dades a l'abast.
- Han hagut d'incorporar personal?
- Sí, hem tingut suport de professionals d'infermeria i hem contractat personal per reforçar l'atenció telefònica i descarregar de feina el 061. Quan hem començat a fer totes les PCR i tots els testos, hem tingut suport de personal i hem fet noves incorporacions per cobrir l'increment de feina.
- El personal de l'atenció primària ha disposat de material de protecció suficient?
- Sí. No ens ha faltat el material. Sempre hem tingut el material necessari en funció de l'atenció assistencial que ens tocava fer. Hem rebut material del departament de Salut. Però també hem d'agrair les donacions de particulars i d'entitats. Fins i tot n'hem pogut donar a residències de la comarca.
- Han hagut d'organitzar torns de treball de més hores per funcionar i cobrir totes les necessitats, com sí que sabem que ha passat a l'hospital?
- No. Hem intentat mantenir els mateixos torns que hi havia. En el nostre cas, tothom treballa quatre matins i una tarda, i estem intentant mantenir aquests torns. Això no vol dir que no hi hagi hagut dies que s'hagi demanat a professionals passar del torn de matí a la tarda o que s'hagi plantejat un canvi d'ubicació per donar cobertura o suport a altres equips que ho necessitaven. Em refereixo a l'horari de les 8 del matí a les 8 del vespre. A partir d'aquella hora, ja tenim un dispositiu d'urgències d'atenció primària, que s'ha intentat reforçar amb més personal, sobretot de cara a l'atenció telefònica i l'atenció a les residències durant els caps de setmana.
- En quin moment plantegen la desescalada dels centres d'atenció primària?
- Estem esperant directrius del departament de Salut, en funció de l'evolució de la pandèmia. Ens aniran marcant com s'ha de fer aquesta desescalada i la reobertura de centres que ens permetrà tornar a fer visites programades i proves no urgents. En aquest moment, no estem desescalant, això no vol dir que de cara a la setmana vinent això no canviï i comencem a rebre altres directrius sobre cap a on hem d'anar.
- Ara que han començat les fases de desconfinament, creu que seran claus les pròximes setmanes per comprovar si realment la corba de contagis davalla o hi ha un rebrot?
- Sí, no podem abaixar la guàrdia. Estem molt agraïts a la ciutadania per com s'han adaptat a tots els canvis que hem fet, però també els he de demanar que siguin molt prudents i no abaixin la guàrdia. Entenc que tothom té ganes de sortir i trobar-se amb gent, de començar a entomar les coses que feia abans i que durant un temps ha deixat de fer, sobretot després de tants dies de confinament. Ara bé, hem de ser molt prudents. Jo surto poc, però a vegades veig gent en grup i sense mesures de protecció pel carrer. Hem de ser més prudents.
- Què en pensa dels aplaudiments que la ciutadania dedica al personal sanitari cada dia a les 8 en punt?
- N'estic molt agraïda. Sobretot perquè és una iniciativa que persisteix i que es manté en el temps. Personalment, em fa emocionar moltíssim. M'adono que la ciutadania és conscient de l'esforç que s'està fent des del personal sanitari, ja no només de treball, sinó
d'adaptació.
Els sanitaris ens hem hagut d'adaptar a un virus desconegut, que sembla que ha entrat i es vol quedar a casa nostra, un virus que hem de combatre. Ens estem adaptant a treballar amb uns equips de protecció que per a nosaltres són totalment nous, que mai abans havíem fet servir. Ho veig molt bé, sé que és quelcom que fa que els meus companys també estiguin contents, els agrada.
Així mateix, llança un sentit missatge d'agraïment a la ciutadania i als companys de tots els estaments per "la disponibilitat i capacitat d'adaptació" que estan demostrant davant el coronavirus. "Quan parlo de companys no només em refereixo als sanitaris, vull agrair l'esforç i el coratge al personal de neteja i de manteniment que ara ens està cuidant a nosaltres", assenyala.
- Com ha canviat l'atenció primària al Berguedà per l'arribada de la pandèmia?
- L'atenció primària s'ha anat adaptant i reorganitzant-se en funció de com ha anat la pandèmia. Metges Sense Fronteres i Salut també ens han ajudat a delimitar espais i circuits. Bàsicament, el que hem fet al Berguedà és centralitzar gairebé tota l'activitat presencial al CAP de Berga, amb l'excepció de pediatria, atenció a la dona i odontologia que s'està atenent al CAP de Puig-reig. Hem reforçat l'atenció telefònica per evitar els desplaçaments, hem començat a treballar amb videoconsultes i hem reforçat molt l'atenció domiciliària.
- Per què s'ha fet d'aquesta manera?
- Per adequar els recursos i els professionals que tenim disponibles a les diferents necessitats de la població i a cada situació, garantint sempre l'atenció ciutadana. També per evitar els desplaçaments dels usuaris, per reduir el trànsit a la comarca i com a mesura de seguretat, tant pel ciutadà com pel nostre personal. Al Berguedà ara hi ha dos CAP oberts, però això no vol dir que a la resta de centres no s'estigui fent feina a porta tancada.
Hi ha metges, personal d'infermeria i d'atenció a la ciutadania que treballen dins dels centres. Estan fent tasques d'atenció telefònica i d'atenció domiciliaria. Hem reforçat l'atenció telefònica com a eina per a la consulta i ara mateix ja hem començat a fer videoconsultes, hem augmentat el nombre de línies telefòniques dels centres d'atenció primària per fer-ne més fàcil l'accés i alleugerir la càrrega de trucades que entrava al 061.
El Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP), ubicat a l'Hospital de Berga, s'ha reforçat amb personal per garantir que hi som els 7 dies a la setmana, les 24 hores del dia.
- Tot i que els casos greus de coronavirus s'atenen a l'hospital, quin paper creu que ha jugat l'atenció primària en aquesta pandèmia?
- L'atenció primària està sent fonamental en la lluita contra el coronavirus. Sempre hem dit que l'atenció primària és la porta d'entrada al nostre sistema de salut i n'és l'eix vertebrador. Els professionals de la primària som els que coneixem millor els pacients, perquè tota la vida tenen contacte amb nosaltres, en un moment o altre els fem seguiment. Però imagina tots aquests pacients amb simptomatologia sospitosa de Covid-19 que s'han quedat confinats a casa. Nosaltres som els que tenim contacte amb ells. Els anem trucant cada dia, i els demanem com estan i què els passa: Si respiren bé, si tenen febre... Reben els nostres consells i estan tenint aquest contacte totalment directe amb nosaltres. Els fem el seguiment i podem diagnosticar la malaltia o les complicacions de la mateixa en fases molt insipients.
"L'atenció primària és la porta d'entrada al nostre sistema de salut i n'és l'eix vertebrador. Som els que millor coneixem els pacients"
- El paper de l'atenció telefònica ha estat clau en aquest sentit?
- Els tres pilars de la nostra tasca han estat l'atenció telefònica, l'atenció domiciliària i l'atenció a les residències.
Amb l'atenció domiciliària i telefònica estem fent el seguiment telefònic de pacients que tenen Covid-19, que estan passant la malaltia a casa amb símptomes més lleus que no han requerit ingrés, però també de pacients que han sortit d'un ingrés i que han estat donats d'alta i de pacients que són sospitosos de patir la malaltia, perquè tenen símptomes compatibles amb la Covid-19 o bé perquè han tingut contacte amb algun pacient.
A més, continuem fent el control dels pacients amb patologies cròniques. Són pacients que venien al CAP per fer un seguiment de la seva patologia, que els estem atenent per la via telefònica. També estem fent tràmits burocràtics de baixes i d'altes per via telefònica.
Per telèfon, també estem donant suport emocional a pacients vulnerables. En aquest punt, els treballadors socials que tenim a la comarca estan tenint un paper molt important. Per a nosaltres, el telèfon està sent molt important, com a eina per estar en contacte amb persones que sabem que són vulnerables, pateixen malalties cròniques o bé que viuen soles.
- És a dir, ha estat també una forma de fer un acompanyament als pacients en un moment d'incertesa i pors.
- Sí, pensa que hi ha molt pacients que fins i tot ens estan fent consultes per correu electrònic amb dubtes raonables en una situació com l'actual, per exemple, persones a qui se'ls ha caducat la recepta electrònica que no saben què han de fer. Hem d'agrair moltíssim com la ciutadania s'està adaptant a alguns d'aquests canvis. Som conscients que en alguns casos els hem creat molèsties, sobretot a la gent gran que estava acostumada a anar al seu CAP i trobar-s'hi el seu metge i la seva infermera de referència i que ara no ho pot fer. Però s'han adaptat i s'estan adaptant molt bé, entenen la situació i ens estan donant molt suport.
- Ha mencionat el suport a les residències com un dels pilars de treball de l'atenció primària en la lluita contra la Covid-19.
- És així. Els CAP estan liderant l'atenció sanitària a les residències. Què estem fent? Tenim un metge i una infermera que passen per allà cada dia i donen atenció in situ als pacients que es troben malament o que pateixen altres patologies i cal fer-ne un seguiment. Estem ajudant als centres a delimitar zones netes i zones brutes del virus, a organitzar el confinament i l'aïllament dels interns, a plantejar els diferents circuits del personal. Per exemple, com s'actua des que entra el menjar per la porta fins que es distribueix a cada resident, o amb la bugaderia. Ens hem ocupat de fer totes les proves PCR, tant als interns com als treballadors de la residència.
- Abans de la pandèmia, quina tasca es feia a les residències des de l'atenció primària? Com canviarà aquesta atenció després del coronavirus?
- Abans, els pacients de les residències els teníem assignats a un metge i una infermera de cada equip. Tant a Berga com a l'Alt Berguedà s'hi anava un cop a la setmana. Es feia el seguiment de pacients que en aquell moment tenien alguna patologia aguda i el control dels pacients crònics com fem als CAP: els que són hipertensos, diabètics, en casos d'insuficiència cardíaca... Ara això ha canviat molt, perquè estem fent una atenció constant, els set dies a la setmana, a pacients amb coronavirus i amb altres tipus de patologia. Hem ampliat aquesta atenció.
Penso que s'ha creat un lligam més estret amb les residències, abans teníem una unitat de metge i infermera que eren els que hi anaven habitualment, i ara fem com una roda i hi va tothom. Hi ha un lligam més fort però crec que és normal: en època de crisi, col·laborem més els uns amb els altres.
"S'ha creat un lligam molt estret amb les residències, però crec que és normal: en època de crisi, col·laborem més els uns amb els altres"
Conxita Medina dirigeix l'Equip d'Atenció Primària (EAP) del Berguedà Centre i el de l'Alt Berguedà. Foto: Cedida
- No creu que s'haurien d'haver fet abans els testos a les residències?
- El tema dels testos s'ha anat fent com han indicat els experts i de la manera que ho ha programat el departament de Salut. Les persones que es dediquen a l'epidemiologia saben més que nosaltres, i són els que han anat delimitant les accions. En principi, els testos eren per a les persones que mostraven símptomes i ara a les residències el que s'ha fet és fer-ne a tothom, tinguessin símptomes o no.
La pròxima setmana farem la segona tongada de testos. És a dir, a tothom que era positiu, els farem la segona tongada que els experts aconsellen fer a partir dels catorze dies. Això ens permetrà anar canviant com s'organitzen les residències per dins, amb zones d'aïllament o no. Podrem començar a treure pacients d'aquestes zones d'aïllament, per descomptat amb les mesures de protecció adequades, perquè no podem abaixar la guàrdia.
- Al Berguedà, hem vist que hi ha residències amb un alt percentatge d'afectació com la de Bagà o les Germanetes i altres centres sense positius. Per què hi ha tanta diferència d'afectació del virus entre centres geriàtrics d'un mateix territori?
- Crec que ha estat qüestió de sort. És com dir, per què afecta el coronavirus afecta de manera diferent a dues persones del mateix nucli familiar? Per què algú és més vulnerable que un altre? Crec que això mateix ha passat amb les residències. Els recursos que s'han destinat a les residències han estat els mateixos, les condicions molt similars. Segurament el virus ha entrat abans en una residència que una altra, i pel que sigui ha afectat persones més vulnerables. Hi ha centres que tenen pacients més vulnerables que altres. Em sap greu dir-ho, però penso que entre cometes ha estat una qüestió de més o menys sort.
- La Covid-19 és també una malaltia amb simptomatologia molt diferent d'una persona a l'altra?
- Sí. Ens podem trobar pacients que són portadors de la malaltia però que no la desenvolupen, que són portadors asimptomàtics; pacients que desenvolupen la malaltia de forma lleugera amb una mica de tos, una mica de diarrea i mal d'ossos com si fos una grip; i pacients que estan tenint complicacions molt greus. Es desenvolupa de manera molt diferent d'una persona a l'altra. També hi influeix si hi ha patologies cròniques i l'edat del pacient, però hi ha molta variabilitat.
- Han disposat de suficients professionals durant la pandèmia?
- En algun moment, en algun dels centres d'atenció primària, hem anat més justets de personal. Però el fet que la comarca funcioni com una unitat, ens ha afavorit molt. De la mateixa manera que ens ha ajudat la bona predisposició i flexibilitat dels companys. Si en algun moment, han mancat professionals en algun centre, s'hi han desplaçat professionals d'un altre equip.
Al Berguedà tenim tres equips d'atenció primària: el del Berguedà Centre, l'Alt Berguedà i el Baix Berguedà. Ens hem donat suport els uns als altres. Hi ha professionals que potser normalment treballen al Baix Berguedà que s'han desplaçat a l'Alt Berguedà per fer visites a domicili. Hem anat adequant els recursos i el personal de què disposem a la comarca a les diferents necessitats.
"Si en algun moment han mancat professionals en algun centre, s'hi han desplaçat professionals d'un altre equip de la comarca"
- A l'Hospital Sant Bernabé, es van contagiar fins a 60 professionals durant la primera etapa del brot. Quina afectació ha tingut la Covid-19 entre els professionals dels centres d'atenció primària de Berga i l'Alt Berguedà?
- En els CAP també hi ha hagut algun company afectat, però no en un nivell tan elevat com a l'hospital. Hi ha hagut companys que han patit la malaltia o que s'han hagut de confinar uns dies perquè han tingut un contacte estret amb un afectat o tenien simptomatologia sospitosa de la Covid-19.
- Ens pot dir quina xifra de personal s'ha vist afectat?
- No tinc aquestes dades a l'abast.
- Han hagut d'incorporar personal?
- Sí, hem tingut suport de professionals d'infermeria i hem contractat personal per reforçar l'atenció telefònica i descarregar de feina el 061. Quan hem començat a fer totes les PCR i tots els testos, hem tingut suport de personal i hem fet noves incorporacions per cobrir l'increment de feina.
- El personal de l'atenció primària ha disposat de material de protecció suficient?
- Sí. No ens ha faltat el material. Sempre hem tingut el material necessari en funció de l'atenció assistencial que ens tocava fer. Hem rebut material del departament de Salut. Però també hem d'agrair les donacions de particulars i d'entitats. Fins i tot n'hem pogut donar a residències de la comarca.
- Han hagut d'organitzar torns de treball de més hores per funcionar i cobrir totes les necessitats, com sí que sabem que ha passat a l'hospital?
- No. Hem intentat mantenir els mateixos torns que hi havia. En el nostre cas, tothom treballa quatre matins i una tarda, i estem intentant mantenir aquests torns. Això no vol dir que no hi hagi hagut dies que s'hagi demanat a professionals passar del torn de matí a la tarda o que s'hagi plantejat un canvi d'ubicació per donar cobertura o suport a altres equips que ho necessitaven. Em refereixo a l'horari de les 8 del matí a les 8 del vespre. A partir d'aquella hora, ja tenim un dispositiu d'urgències d'atenció primària, que s'ha intentat reforçar amb més personal, sobretot de cara a l'atenció telefònica i l'atenció a les residències durant els caps de setmana.
- En quin moment plantegen la desescalada dels centres d'atenció primària?
- Estem esperant directrius del departament de Salut, en funció de l'evolució de la pandèmia. Ens aniran marcant com s'ha de fer aquesta desescalada i la reobertura de centres que ens permetrà tornar a fer visites programades i proves no urgents. En aquest moment, no estem desescalant, això no vol dir que de cara a la setmana vinent això no canviï i comencem a rebre altres directrius sobre cap a on hem d'anar.
- Ara que han començat les fases de desconfinament, creu que seran claus les pròximes setmanes per comprovar si realment la corba de contagis davalla o hi ha un rebrot?
- Sí, no podem abaixar la guàrdia. Estem molt agraïts a la ciutadania per com s'han adaptat a tots els canvis que hem fet, però també els he de demanar que siguin molt prudents i no abaixin la guàrdia. Entenc que tothom té ganes de sortir i trobar-se amb gent, de començar a entomar les coses que feia abans i que durant un temps ha deixat de fer, sobretot després de tants dies de confinament. Ara bé, hem de ser molt prudents. Jo surto poc, però a vegades veig gent en grup i sense mesures de protecció pel carrer. Hem de ser més prudents.
- Què en pensa dels aplaudiments que la ciutadania dedica al personal sanitari cada dia a les 8 en punt?
- N'estic molt agraïda. Sobretot perquè és una iniciativa que persisteix i que es manté en el temps. Personalment, em fa emocionar moltíssim. M'adono que la ciutadania és conscient de l'esforç que s'està fent des del personal sanitari, ja no només de treball, sinó
d'adaptació.
Els sanitaris ens hem hagut d'adaptar a un virus desconegut, que sembla que ha entrat i es vol quedar a casa nostra, un virus que hem de combatre. Ens estem adaptant a treballar amb uns equips de protecció que per a nosaltres són totalment nous, que mai abans havíem fet servir. Ho veig molt bé, sé que és quelcom que fa que els meus companys també estiguin contents, els agrada.
"Entenc que tothom té ganes de sortir, però hem de ser prudents i no abaixar la guàrdia per evitar un rebrot"